|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | Tot continuant una línia certament estesa d´intervenció urbanística, l´objectiu primordial durant el
| |
| − | primer terç de segle XX fou l´enderroc de les “muralles”, percebudes com un fre al creixement urbà i
| |
| − | a les capacitats turístiques de la població; unes capacitats, d´altra banda, enteses en base a un
| |
| − | model de creixement econòmic elitista i minoritari. Roses hauria de ser una estació turística d´alt
| |
| − | nivell, internacional, cosmopolita i, al caldavall, emmirallada en l´Europa avançada. Sota aquest
| |
| − | prisma es produïren diferents projectes de ciutat-jardí (Heinrich Zoeller de Vissel i Narcís Amigó, el
| |
| − | 1916; Nicolau Maria Rubió i Tudurí, el 1918, complementat per l´eixample de 1929 de Francesc
| |
| − | Ferriol), darrere dels quals s´amagaven complexes trames especulatives i piruetes polítiques d´alta
| |
| − | volada (en quin grau intervingueren, entre bambolines, el banquer Joan March i el capità general de
| |
| − | Catalunya, Valerià Weyler?). Paral·lelament, la façana marítima, durant les dues primeres dècades, guanyava qualitat estètica amb la construcció d´una sèrie d´habitatges, destinats a les elits locals
| |
| − | d´arrel comercial i agrícola, caracteritzats per l´eclecticisme, el deix historicista i l´assimilació d´un
| |
| − | llenguatge modernista: són les cases Mallol, Mates, Jordà o de les Marqueses, Canals, de Ramon
| |
| − | Rahola, de Pere Rahola, de Baldiri Llorens o de Pere Pi i Calleja. Paulatinament, la població es
| |
| − | converteix, sota la proposta colonial de l´estiueig burgés –indolent i confortable–, en un paisatge
| |
| − | urbà plausible i cívic, la conclusió del qual quedà estroncada per la Guerra Civil.
| |
| | | | |
| − | Les limitacions econòmiques de la postguerra imposaren un fre a la construcció privada, de la qual
| |
| − | només es pot destacar la colonització de la carretera del Far. Caldrà esperar a la dècada de 1960
| |
| − | per comprovar com el sector de la construcció es desenvoluparà sota l´empenta de la demanda
| |
| − | turística. El règim franquista, mentrestant, intentarà superar les limitacions de l´habitatge a través
| |
| − | d´una política de promoció de l´habitatge popular que, en darrera instància, deixarà al descobert,
| |
| − | d´una banda, les seves limitacions econòmiques, i de l´altra, la migradesa de la seva voluntat i dels
| |
| − | resultats, que foren una pura delícia de mediocritat i de manca d´ambició social.
| |
