Josep Noguera Llorell

Josep Noguera / Autora: Judith Ijsselstein

Va néixer a França l'any 1910. El seu pare era de Roses, però durant un temps va anar a treballar de granger a França, a casa d'un capellà. Als tres mesos de néixer ell, la família tornà a Roses. Als deu anys ja anava a pescar. Tenien un art de platja i ell anava a estirar el cap.
 
Quan va començar la guerra van cridar els joves per si hi volien anar de voluntaris. Ell va dir que no, però després se'l van emportar. "La guerra va ser molt dura", diu. Va anar al front amb una brigada internacional. Van anar cap a Gandesa, on una bala explosiva el va ferir a la cama. "Encara tinc metralla a la cama", comenta mentre es toca el genoll. I afegeix: "Vaig estar a punt de perdre la cama no fa gaire. Fa cinc anys que m'han de fer cures diàries, cada dia de l'any, per culpa de la guerra”. Va estar un any a l'hospital i quan va tornar va començar a treballar de nou, amb l'art i amb una teranyina grossa.
Anaven amb la barca a la nit, i de dia treballaven al camp. Més tard, el seu fill Jaume, amb un soci, va aconseguir una teranyina petita, de les de dia, i ell anava a pescar amb ells. Van ser uns anys molt feliços perquè no treballaven per ningú. Era el seu negoci. Però després va començar a fer-li mal la cama i va haver de deixar-ho: "La cama em feia molt de mal i no vaig poder fer res més".

Actualment, cobra una paga, com a ferit de guerra, de 90 euros, unes 15.000 ptes. Viuen a la mateixa casa familiar, la de can Bous. Era la darrera casa de Roses, de la part dels Corrals, que és com es coneixia aquesta zona. Després començaven les vinyes fins a les muralles. "Érem els darrers. A tocar d’aquest murs començaven les vinyes", diu la seva dona. Havien tingut cinc horts a les muralles i un olivar a mas Fumats, però els van haver de vendre.
Encara avui dia podem veure aquells murs, que formen part del pati de la casa, però que també són part del passat del poble. ^[1]

Notes[modifica]

1. ↑ " La gent gran de Roses, cent vides, mil històries 1903/1918". Ajuntament de Roses, 2005. p.68