|
Anna Fiol Ribas
De Rosespedia
Anna Fiol/ Autora: Judith Ijsselstein
Va néixer a Roses el 1911. El seu pare es dedicava a les feines de pagès i també a la pesca. La seva mare venia verdura al mercat i el seu marit va ser pescador, nascut al Campello.
Durant la guerra, comenta que van tenir sort ja que el seu home no va anar al front. Però recorda els fets del bombardeig del Canàrias: tothom tenia molta por i va anar a refugiar-se a dintre de la Ciutadella. En aquell moment tenien una filla d'un mes.
El seu home tenia una barca i van ordenar-li que anés a buscar i a treure mines. Ella anava a fer estraperlo, o més ben dit, com es deia a l'època, anava a fer el canvi. Quan va acabar la guerra hi havia molta necessitat de sucre.
Va néixer a l'eixample. Comenta, rient i com qui explica una veritat que no es diu mai, que: "A la Punta, hi vivien els pescadors; a l'eixample, els que es dedicaven més a la terra, i a Roses, els que tenien cabres".
El seu home, en Francisco Romans, fou motorista. Va ser el primer motorista de barca, amb en Pepe Rubí.
Les seves aficions han estat el ganxet, la roba i, quan va ser més gran, la pintura. Ha estat una dona molt dinàmica. Van fundar una coral a la Llar de Jubilats a Figueres, que encara funciona i que va arribar a estar integrada per més de 50 persones. A més, també hi feien teatre. I una vegada també hi van organitzar una exposició de vestits de roba fets per elles mateixes. Sempre diu: "Si tu pots fer-ho, jo també."
La senyora Anna ens parla dels culs blancs o la colònia, que era com s’anomenaven els rics de Barcelona que estiuejaven a la zona. Els Rahola, els Pi i Sunyer... El seu pare es dedicava a ensenyar a nedar a aquells adinerats.
Ella va ser procuradora i es va ocupar de portar els comptes del senyor Pi i Sunyer, al mas d'en Bech, actualment hi ha un restaurant.
Casa seva es coneixia com a can Pontós. Hi havia gent a Roses que no sabia que es deia Fiol de cognom. Tothom els deia Pontós. [1]
- ↑ "La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005.
|