Naufragi del Georges André

El veler Georges André embarrancat. Roses, Agost de 1922/ Fons particular: Mariona Giró

El Georges André va naufragar al port de Roses l'abril del 1922. És conegut com el "barco de les olles" perquè transportava aquesta mercaderia. És molt comú posar el nom de la càrrega que portaven als petits vaixells que naufraguen i el Georges André n'és un exemple. La narració del seu naufragi és la següent:

Únic vaixell del seu armador, el trobem a Roses els darrers dies d'abril de 1922, fondejat per resguardar-se d'un temporal de mestral. Empès per la violència del vent, les àncores llauren el fang del fons del port, sense cap roca on aferrar-se, derivant ràpidament fins que l'impacte contra el "bloc", l'escaló submergit sota l'escullera, li obre una via d'aigua. El vaixell s'inunda completament i quan la quilla toca fons, només en sobresurten els pals.^[1]

El cònsol de França a Portbou el va posar a subhasta i el van comprar els rosincs Pere Barceló, Salvi Ferrer, Salvi Jacomet i Baldiri Llorens, per 3.515 pessetes. El preu de sortida havien estat 2.000. La subhasta es va fer el 16 de juliol del mateix any. La intenció era reflotar-lo i així es va intentar:

Amb l'ajut de dos especialistes, en Cortada de Roses al principi, substituït més endavant per un bus del port de Barcelona, comença l'operació de salvament. Primer es descarreguen les olles, que seran venudes en diferents indrets de la vila. Una vegada el vaixell és buit, arriba l'etapa més difícil: omplir-lo de bocois, als quals s'insuflarà aire des d'un compressor instal·lat a l'escullera. Després d'uns quants intents frustrats (quan els bocois són plens es tomben deixant penetrar l'aigua), el vaixell, a flot però en precàries condicions, és fondejat prop de la platja, davant l'indret on avui hi ha l'Hotel Carabela.^[2]

Finalment, per desavinences entre els socis, l'operació es va paralitzar i el Georges André va naufragar per segona vegada: una ponentada el va llençar cap al moll del Rei. Actualment només en resten pocs fragments de la quilla i el fons, enterrats a la sorra.

Fitxa técnica[modifica]

• Nom: Georges André
• Noms anteriors: Marie Louise
• Nom amb què és conegut: Barco de les olles
• Activitat: mercant
• Tipus de vaixell: goleta
• Material de construcció: fusta
• Data d'avarament: 1893
• Drassana: P. Sevestre. Nantes (França)
• Eslora: 33,59 metres
• Mànega: 7,82 metres
• Calat: 3,79 metres
• Tonatge: 157 tones
• Propulsió: vela (2 pals)
• Bandera/Port de matrícula: francesa/Bordeus
• Armador o propietari: De Maindreville
• Capitá: Labbé
• Tripulació/Número de víctimes: 6/0
• Càrrega: objectes de terrissa
• Lloc del naufragi: port de Roses
• Data del naufragi: dimecres/dijous/divendres 19/20/21-4-1922
• Causa del naufragi: temporal^[3]

Notes[modifica]

1. ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)
2. ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)
3. ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)