En Fortu, com li diuen afectuosament, viu a l’Hostal del Sol, just davant de la Ciutadella de Roses, on ja fa més de quaranta anys que va venir a treballar de cuiner. A can Roca, que és com es coneix l’hostal, sempre s’hi ha trobat com a casa i es podria dir que forma part de la família. Per això, quan es va jubilar va decidir no marxar-ne. La Rosa Martí, filla de Josep Martí Roca i Montserrat Guitart, els antics propietaris de l’establiment, ens acompanya durant l’entrevista, i entre ells hi ha una complicitat i un afecte que fa pensar que veritablement en Fortu és un més de la família.
En Fortu va néixer l’any 1921 a Moarves de Ojeda, a la província de Palència, on els seus pares es dedicaven a treballar la terra i eren onze germans. Quan encara era petit, un dia van venir uns membres de l’orde dels jesuïtes a parlar amb els seus pares. D’aquella visita en Fortu en va treure l’experiència de marxar cap a Barcelona per estudiar al convent de Sarrià. Quan fou més gran, tot i que no es va fer de l’orde, va continuar treballant per a ells com a cuiner. Segons diu, els jesuïtes van ser molt bons, perquè a casa seva no tenien recursos i li van proporcionar uns estudis. Sempre van estar al seu costat per guiar-lo i donar-li consells.
Després va anar a la legió a fer el servei militar, i quan tornà a Barcelona va començar a treballar a la cuina de l’Hotel Ritz, on va estar durant un temps. D’aquells anys, recorda especialment La Paloma, una sala de ball que hi havia al carrer dels Escudellers, on anava sovint. Després va treballar en altres hotels importants de la Ciutat Comtal, però va voler provar d’establir-se pel seu compte i va anar a Sant Celoni, on es va fer càrrec d’un bar i d’una centraleta telefònica. Allà s’hi va estar uns quants anys, però finalment ho va deixar córrer. Després d’una curta estada a la Molina, tornà a Barcelona per treballar al menjador escolar d’un centre religiós que hi havia al carrer de Muntaner. Va ser llavors que va conèixer la seva dona, l’Amparo, amb qui es va casar i va tenir dues filles, la Matilde i l’Amparo.
Cap al 1968 va venir a Roses a fer de cuiner a l’hostal que avui dia és casa seva. En Fortu diu que la seva especialitat és la paella, els estofats i els guisats, i que per a aquells que els agrada la cuina, el millor consell és tenir molta paciència. En Fortu confessa que la base de tots els plats és un bon sofregit.
Tot i viure al costat del mar, reconeix que no li agrada gaire i que prefereix la muntanya. Recorda que quan acabava la feina de la cuina, anava amb els gossos, en Rintin i la Chita, a buscar espàrrecs o a caçar bolets.
L’Hostal del Sol és un establiment amb un marcat caràcter familiar i els clients acostumen a tornar-hi. Per això en Fortu ha fet molt bones relacions amb alguns d’ells. Comenta que sovint sortia de la cuina perquè li agradava parlar-hi, especialment amb els francesos. I tot i que confessa que moltes vegades no acabava d'entendre'ls, sempre s’ha sentit molt estimat i respectat. [1]
