CiutadellaDe Rosespedia  La Ciutadella és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses i coneguda tradicionalment pels rosincs com les Muralles. El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV aC fins al segle XX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana (edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupà al seu voltant amb els diferents perímetres de muralles. D'època moderna hi ha les restes de les cases existents abans de l'expulsió dels vilatans rosincs per part de les autoritats militars i de diferents edificis militars. Contingut[amaga]La fortalesa[modifica]  La plaça forta presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m. Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. Des de 1986 fins a la dècada dels 2020 s'han fet actuacions que han reconstituït la volumetria original. Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet. El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació. En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal. L'interior[modifica] A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.
Història[modifica]La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli visigòtic i la Roses medieval passant per les instal·lacions militars modernes i contemporànies. 1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra. Vídeo d'excavacions a la Ciutadella[modifica]
Get the Flash Player to see this player.
Fotografia panoràmica[modifica] Localització[modifica]Coordenades[modifica]
Mapa[modifica]
Nivell de protecció[modifica]A: Protecció integral. Objectes de protecció:
Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.
Bibliografia[modifica]
Enllaços interns[modifica]
Enllaços externs[modifica]
|
Darrera modificació de la pàgina: 21 març 2025 a les 10:07.
S'ha visitat aquesta pàgina 216.232 vegades.