El carrer Trinitat de Roses ha estat un dels carrers amb més vida del poble. Ara, ens comenta l'Adela, tot són baixos comercials, de fet, quan arriba l'hivern, la seva casa és l’única planta baixa on viu gent. Recorda quan hi vivien els de can Berta, la Catalina, en Costell, en Pito de la Manola, en Guitart, en Roig o en Nino. També recorda que la gent, a l'estiu, treia les cadires a la fresca i xerraven en aquelles nits caloroses d'estiu.
Va néixer l’any 1923 a Ribera del Fresno, a la província de Badajoz, la seva família era propietària d'una petita finca i treballaven la terra. Els seus pares van tenir dotze fills però no tots van sobreviure a les circumstàncies dures del moment, és a dir, a la Guerra i les seves conseqüències.
No va anar gaire a l'escola i, quan va començar la Guerra, l'Adela ja treballava al servei de la casa d'un comandant de l'exèrcit que residia a Badajoz. La senyora de la casa era invident i ella es cuidava de tot.
Després, va marxar a Barcelona, a servir a casa del senyor Carles Díaz Romañach, que va ser general de l'exèrcit. El senyor Díaz Romañach era de Roses, de can Pecus, tenia una embarcació i la família venia a estiuejar cada any.
Als divuit anys va venir per primera vegada a Roses. D'aquells estius, recorda que es trobaven moltes noies que, com ella, estaven servint a Barcelona i que també venien amb els seus senyors; s'ho passaven molt bé. Va estar sis anys treballant per a aquesta família, fins que es va casar, i comenta que només pot dir coses bones perquè la van tractar molt bé, fins i tot ara, que ha passat tant de temps, tenen relació amb els fills i familiars.
En un d'aquells estius, va conèixer el seu home a la plaça del peix, l'Àngel Palou Calbet; ell era pescador, feia de motorista. Es van casar el 1951 i van anar a viure a casa dels sogres, al carrer Trinitat, on ha viscut sempre.
L'Adela diu que la seva vida ha estat una vida de molta feina però va tenir molta sort perquè va trobar un home molt bo que la va cuidar molt. Van tenir només un fill perquè, segons explica, el part va ser molt difícil i el doctor Cortada li va aconsellar que no en tinguessin més perquè podia ser perillós.
A l'estiu, quan podien, els agradava anar amb el bot, amb els amics del seu home: en Riu Riu, en Bartolín i d'altres. Anaven a pescar i després feien el dinar en alguna cala.
El seu home va morir el 1985 i ella encara viu sola, a la seva casa del carrer Trinitat, però comenta que sempre ha estat molt ben cuidada pel seu fill, en Gabriel Palou. [1]
