“Si tornés a néixer, voldria ser pescador”, ens diu en Sebastià, un enamorat del poble i de la mar. Nascut a Roses l’any 1921, a la família del seu pare se’ls coneixia com els de can Dauni i a la de la seva mare com els de can Farriola. A ell tothom el coneix com en Riu-riu, perquè un dia que eren a la mar va tapar el motor de la barca amb una rajola perquè no fes soroll; evidentment, el motor es va cremar i el motorista el va ben amenaçar, però en Sebastià va esclatar a riure, a la qual cosa el motorista li va replicar: “Tu riu, riu”. I ve’t aquí que en Sebastià ja va quedar batejat.
El seu pare sovint era fora de casa, ja que era contramestre d’un vaixell. En Sebastià va començar a estudiar a l’escola del Pòsit de Pescadors, però abans de la guerra la família va marxar a viure a Montcada i Reixac, i va entrar a estudiar amb els escolapis. Després, a finals de 1936, van tornar a Roses i va treballar de manobre a les fortificacions de Falconera i el far, i també va tornar a pescar. Anava amb una barca de teranyina anomenada Maria i el patró era en Tianet d’en Pastes. Després va anar a fer el servei militar, primer a Cadis, per a la instrucció, i després a Palma de Mallorca i a Sóller. En tornar a Roses, dos anys i mig després, va continuar anant a pescar a la teranyina i després va començar a festejar amb la seva dona, la Josefina Esteve Giner, que va conèixer perquè va entrar a treballar a la barca del seu futur sogre, la San Juan, que tenia a mitges amb un altre soci. El 1944 en Sebastià i la Josefina es van casar i van tenir un fill, en Francisco Sastre Esteve. Amb el temps, el seu fill també va començar a pescar, i per això van decidir comprar l’altra part de la barca. Després la van vendre i en van comprar una d’arrossegament anomenada Delmira. Més endavant van comprar l’Empordanesa.
En Sebastià ens explica que abans la pesca era més difícil perquè les barques eren més petites i no hi havia els equipaments d’ara. Segons diu, de peix continua havent-n’hi molt, però el problema és que no es compra, i això fa baixar el preu. “El peix va més barat ara que fa vint anys, i és perquè entra molt de peix foraster. Ara amb el petroli tan car i que no volem el peix, no es guanya com abans. Abans tot el peix es venia i ara moltes vegades s’ha de llançar un altre cop al mar”, comenta.
El plat de peix que més li agrada és el suquet: “Hi poso rap, clavellada, congre i una lluerna... L’únic misteri és que hi hagi poca aigua i un bon raig d’oli. Si es posa molta aigua, surt regat”. En Sebastià diu que fer suquet no és difícil. Però val a dir que a casa seva és la Josefina, la que el fa.[1]
