Nicolau Maria Rubió i Tudurí

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gravat del projecte d'urbanització de la Ciutadella/AMR
Nicolau Maria Rubió i Tudurí /Quaderns d'arquitectura i urbanisme
Detall de l'estàtua del gravat de Tudurí /AMR

Nicolau Maria Rubió i Tudurí, eminent paisatgista i director de Parcs i Jardins de la ciutat de Barcelona entre els anys 1917 i 1937, va ser el redactor d'una de les propostes d'urbanització més belles pel solar que avui encara ocupa la Ciutadella de Roses. Aquest projecte va ser realitzat l'any 1918 per encàrrec del promotor Joan Adolf Mas Yerba, personatge que també plantejava fer arribar el tren a Roses.

Context[modifica]

L'any 1915 l'Estat allibera definitivament la Ciutadella del seu ús militar i el cedeix a l'Ajuntament de Roses. A partir d'aquest moment apareixen diferents projectes per edificar aquest espai i fer-hi un eixample. Seguint els models de creixement urbà existents en context europeu a l'època, en aquestes primeres propostes es defensa que la urbanització d'aquest espai havia de servir per a que Roses esdevingués un centre turístic elitista i burgés.

L'arquitecte i paisatgista[modifica]

Nicolau Rubió i Tudurí va ser arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, periodista, traductor i escriptor. Nascut a Maó el 5 de febrer de 1891, ben aviat marxà a viure a Barcelona, juntament amb la seva família, lloc on obtingué l'any 1916 el títol d'arquitecte. L'any següent obtingué la plaça de director de Parcs i Jardins de Barcelona, càrrec que ocupa fins el 1937. Durant aquesta etapa, que és quan va redactar el projecte per a Roses, Rubió i Tudurí és un jove fortament influenciat pel noucentisme i cerca l'equilibri del jardí mediterrani mitjançant la planificació de jardins i la seva integració a l'entorn. Un bon exemple d'aquestes influències són els projectes d'enjardinament de la muntanya de Montjuïc, on treballa amb el seu mestre Jean Claude Nicolas Forestier; els jardins del Palau Reial de Pedralbes o bé els jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar.


La Ciutat jardí[modifica]

Seguint les corrents urbanístiques en voga a l'època, el projecte de Rubió i Tudurí es basava en la creació d'una ciutat-jardí. Aquest model urbanístic tenia com origen l'obra d'Ebenezer Howard, Garden Cities, que presentava una ciutat utòpica basada en l'harmonia entre el món urbà i la natura. El corrent arribà a Catalunya de mans de Cebrià de Montoliu que creà la societat-cívica "La ciutat-jardí" el 1912. Amb aquesta va difondre la idea de resoldre, a través de l'urbanisme, els problemes de les grans concentracions urbanes i la millora de la salubritat dels habitatges dels obrers així com la seva educació. Rubió i Tudurí ocupà la presidència d'aquesta societat l'any 1920.

El projecte d'aquesta urbanització a Roses tenia les característiques pròpies del moviment de les ciutat-jardí, que es descriuen en el document del mes de desembre de 2012:

El projecte tenia en compte l’edificació de diversos equipaments públics per tal de donar resposta a les necessitats de la nova ciutat, entre els que cal destacar l’ajuntament, les escoles i un museu. Al contorn d’una gran font, situada al centre de la plaça major, hi havien d’haver la casa consistorial, l’església i unes quantes residències de ciutat jardí rellevants que donessin solemnitat al nou centre de poder projectat per a Roses. Aquesta ciutat balneària havia de servir, segons s’afirmava en el projecte, perquè els visitants poguessin respirar l’aire pur que ràpidament desapareixia de les ciutats.

A segona línia de mar, Rubió i Tudurí projectà un gran hotel i un casino, situats al carrer principal, un davant de l’altre. Aquests dos equipaments havien de servir per allotjar i oferir lleure als visitants de la vila que no disposessin d’un xalet per estiuejar.

Envoltant la ciutat-jardí, s’hi construirien un seguit de blocs d’habitatges per a les classes populars rosinques, les quals no es veien excloses d’aquest nou model de ciutat. [1]

A més a més, la potencialitat d'aquesta ciutat ja era la d'atreure turistes tot l'any, tal com recull Guim Muñoz de l'article "Roses, Ciudad Jardín" publicat a CIVITAS, el butlletí que editava la societat-cívica "La Ciutat-jardí":

 Aquesta zona estaria ben climatitzada a l’estiu per les brises marines i gaudiria d’una esplèndida platja per als que anessin allà a estiuejar. A més, al hivern, gràcies al seu clima sec i a la seva bona comunicació amb França fins a Mònaco, degut a una carretera que estaven construint, Roses es convertiria en un gran reclam turístic provinent de la Costa francesa. A més, Roses, disposa encara actualment de magnífiques cales, coves i túnels marins que, ja en aquella època, membres de la SCCJ veient com una gran font d'ingressos provinent dels turistes.[2]

L'estàtua de la Llibertat[modifica]

A tall de curiositat, en el document on es descriu aquest gravat, s'explica com l'estàtua de la llibertat que l'any 1995 l'ajuntament de Cadaqués va posar a l'entrada del municipi, inspirada en un esbós de Salvador Dalí, guarda molta semblança amb la que hi havia a la urbanització projectada per Rubió i Tudurí, ja que ambdues tenen els dos braços alçats i presenten el tors tapat. Tal com s'expressa en aquest article, Dalí s'hi podria haver inspirat:

No seria estrany pensar que l’artista figuerenc hagués vist el projecte, el qual estava exposat al públic a l’Ajuntament, en alguna de les seves estades a casa de la seva àvia Teresa Cusí, la qual vivia on actualment hi ha l’hotel Rissech [3]

Notes[modifica]

  1. ↑ AMR, Ciutadella o ciutat d’estiueig? Gravat del projecte d’urbanització de la Ciutadella. Desembre 2012
  2. ↑ Muñoz Fibla, Guim, Les il·lusions perdudes, una relectura del treball de Cebrià Montoliu sobre la Ciència Cívica, Treball de fi de carrera. Badalona: 2009. pp. 119-120
  3. ↑ AMR, Ciutadella o ciutat d’estiueig? Gravat del projecte d’urbanització de la Ciutadella. Desembre 2012


Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://rosespedia.cat/index.php?title=Nicolau_Maria_Rubió_i_Tudurí&oldid=11278»