Paratge de la Garriga

Restes de murs en el turó de la Garriga

En el paratge de la Garriga hi ha les restes de diverses ocupacions, les més antigues es remunten a època romana. No se sap ben bé de quin tipus d’hàbitat es tractaria aquesta primera habitació del puig però la gran quantitat de materials ceràmics d’aquesta època que es recullen pels voltants del paratge fa pensar en l’existència d’una estació romana. El material però no permet datar-la ni endevinar-ne la seva funcionalitat.

Al cim del turó que domina el paratge s’hi troben les restes d’un castell medieval, la seva posterior reforma en època moderna i una masia feta en època més tardana, al vessant sud del turó, avui també en runa.

A la part més baixa del turó, a tocar del camí, hi ha tres búnquers fets després de la Guerra Civil. Aquests estan disposats al voltant d’un espai més pla enportlanat, avui sense cap tipus de visibilitat ja que el mur de tanca del parc aquàtic és a pocs metres.

Notícies històriques[modifica]

El 1383 el rei Pere III el Cerimoniós ordena la construcció d’un castell al puig. Aquesta notícia es troba en un document en el qual s’ordena proporcionar fusta per l’obra. Els estudiosos Miquel Oliva i Joan Badia però li donen una cronologia molt anterior situant-ne la construcció entre els segles X-XI. El document segons aquestes fonts seria una reconstrucció. La construcció o reconstrucció de l’edifici va ser feta per Francesca Vilamarí, mare de Sibil•la de Fortià, quarta esposa de Pere III, i gràcies a la protecció d’ella. Un cop mort el rei el comte Joan I d’Empúries es va apropiar del castell en represàlia de la família de Sibil•la.

Durant el segle XV les disputes pel castell van obligar la intervenció del rei Martí l’Humà fins a tres cop. Finalment aquest va imposar la restitució del castell als hereus de la família Fortià.

El castell de la Garriga[modifica]

Les poques restes que queden d’aquest castell medieval estan molt camuflades per les de la construcció feta en època moderna, al mateix temps que la Ciutadella. Aquestes també es troben en mol mal estat ja que el van ser enderrocades per les tropes franceses en la seva retirada de Roses.

El fossat sembla estar conservat a la banda nord del turó. L’abundant vegetació impedeix veure’n més detalls. Actualment del castell en queda poca cosa. A la banda de ponent es poden resseguir uns murs d’una habitació rectangular que correspondrien a la construcció medieval i a la banda contrària del turó hi ha fragments dels murs de la construcció moderna. Entre uns i altres s’hi amunteguen grans blocs de pedra lligats amb morter, segurament el resultat d’una explosió produïda per les tropes franceses.

Localització[modifica]

Coordenades[modifica]

• UTM: X=512760 Y=4681100

Mapa[modifica]

Nivell de Protecció[modifica]

A. Protecció Integral

Objectes de Protecció :

• Restes estructurals conservades, independentment de la cronologia (masia, búnquer), tant les que formen una unitat com les que queden deslligades d’aquest.
• Subsòl de tota l’àrea ocupada (àrea arqueològica B)
• Atenció al sector de ponent (risc elevat de destrucció que es per on passa un camí i per on hi desenvolupa activitat un parc aquàtic.
• Les actuacions destinades a garantir la protecció de l’element, tal com ve determinat per la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, hauran de ser contemplades en un Instrument del planejament urbanístic específic elaborat per l’ajuntament.

Bibliografia[modifica]

• BADIA I HOMS, J.; 1981, L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-B, Girona, p. 238-239.
• NOLLA, J.M.; CASAS, J.; 1984, Carta Arqueològica de les Comarques de Girona. El poblament d’època romana al N.E. de Catalunya, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, p.92.
• OLIVA PRAT, Miguel, 1967. “Inventario de los Castillos, Fortalezas, Recintos amurallados, Torres de defensa y Casas fuertes de la provincia de Gerona. II. Gerona – Susqueda.” a Revista de Gerona, núm. 41, any XIII, pàg. 57.