La família ha estat la part més important de la seva vida. Potser el fet de quedar orfe molt petita i perdre una filla no fa gaires anys l’han fet valorar no només allò que ha perdut, sinó també allò que té. Nascuda l’any 1923 al carrer de la Tradició de Roses, la Maria ens explica que a la família hi havia diferents motius: a casa de l’avi patern era cal Carmelito i la de l’avi matern, cal Sei.
El seu pare era pescador, en Ricardo Roses Cervera, i va morir ofegat a causa d’un temporal de mar quan ella tenia set anys. La seva mare havia mort quan ella tenia sis mesos. Sempre havien viscut amb la seva tia, la Rosa Verdaguer Gispert de cal Sei, de manera que quan el seu pare va morir quedaren elles dues. Recorda que van ser uns anys molt difícils i especialment durs durant la Guerra Civil Espanyola: els seus pares havien mort i només tenia la seva tia. Recorda que anava a fer l’estraperlo als pobles del costat. La seva tia tenia una vinya i amb el vi i una mica de peix que algun conegut li regalava anava a fer el canvi i portava pa. Recorda que com que era molt petita tothom li donava alguna cosa: “En faltar el pare i la mare t’havies d’espavilar”, comenta.
Va anar a l’escola amb la senyoreta Catalina, que era una mestra mallorquina que feia classes a casa seva, i de ben joveneta va anar a fer d’aprenenta de remendadora a l’art d’en Verdalagues. Després de tres anys aprenent l’ofici va començar a treballar remendant la xarxa fins que es va casar, als dinou anys. El seu home, en Narcís Ponsí Feliu, treballava de pagès a les terres del mas Boscà. Ara fa vint anys que va morir, però ella el recorda sempre i diu que va ser una gran persona. Van tenir tres fills, un noi i dues noies, malgrat que l’Antònia va morir ara fa vuit anys, un cop molt dur per a la Maria.
Un cop casada va continuar vivint a la mateixa casa del carrer de la Tradició. Ens comenta que la seva tia es va fer gran i ells en van tenir cura fins que es va morir, als vuitanta-cinc anys: “Era una bellíssima persona”.
De Roses el que més li agrada és el mar: “Sóc de poble de mar i quan anava de passeig sempre ho feia per la banda de mar. En perdre el meu pare no he anat gaire a banyar-me, però me tirava molt el mar”, i afegeix que anaven a la banda del far, a Canyelles i a la platja del Segon Moll, que era conegut con el Moll de la Llosa.
Encara que quan era jove li agradava molt ballar i anar al cinema, la seva gran afició ha estat fer ganxet i mitja, i confessa que ha fet molts jerseis, tapets i bufandes del Barça per al fill, el gendre i els néts. També li agradava molt fer excursions. Recorda que la seva filla es va comprar un cotxe i anaven amb la família a passar el dia pels pobles del voltant.
La seva salut sempre ha estat fràgil i a més ha hagut de patir molt: la mort dels pares, les mancances durant la Guerra Civil i posteriorment la mort del seu home i de la seva filla. Tot això ho ha pogut suportar gràcies a la família. Segons diu, ha tingut molta sort: “Sempre he estat portada com una rosa en un got. Primer la meva tia, després el meu marit, les meves filles i ara les meves nétes”, comenta amb els ulls humits i el mocador a la mà.
Actualment la Maria viu amb la seva néta, la Laura, amb la qual està molt bé, però insisteix que tota la família està al seu voltant i que se sent molt estimada i afortunada. Ara té nou néts i dos besnéts, i està a punt d’arribar-ne un altre. [1]
