|
|
Joan Vidal Ferran
De Rosespedia
 Joan vidal/ Autora: Judith Ijsselstein
Va néixer a Roses el 1905, a la mateixa casa on viu actualment. La seva família es dedicava a treballar la terra i ell era escatidor. Al poble només hi havia dues colles d'escatidors i sempre tenien molta feina. L'any 1925 va anar a fer el servei militar i el 1927 li van proposar anar a la Xina per protegir la colònia espanyola. Els cantonesos volien la ciutat de Xangai i, d'arreu del món, hi van enviar soldats per protegir el comerç. Espanya tenia vincles comercials amb Xangai, sobretot pel que fa a les exportacions del vi de Tarragona. Per a ell va ser una ocasió única per veure món. Va sortir, amb vaixell, del Ferrol cap a Cadis. Després va anar cap a Malta, va passar pel canal de Suez i es va dirigir a la ciutat xinesa.
El vaixell es deia Blas de Lezo. "Veus aquest d'aquí? Aquest jove alt era jo", em diu mentre mirem una foto de l'època on es veuen quatre mariners a la coberta del vaixell. I continua: "Ens van posar moltes vacunes, però alguns homes van morir. Allà ens va impressionar la misèria, ja que hi havia molta gana".
Després van anar al Japó: "Feia pocs anys que mariners japonesos havien vingut de visita a Espanya, i nosaltres hi vam anar per tornar-los la cortesia". Els va rebre l'emperador en persona, al seu palau de Tokio. Quan van entrar a la badia de Yokohama es va quedar meravellat. Els van rebre molt bé. Van passar també per Filipines, per la ciutat de Manila, on també van ser molt ben rebuts. Feia poc temps que Espanya havia perdut la colònia, però la gent els estimava molt.
En una altra ocasió, al Ferrol, en Joan va salvar la vida al fill de l'almirall Cervera. Li va donar les gràcies el rei en persona. Per la seva valentia va ser condecorat amb la creu llorejada. Li van donar 100 ptes. i un mes de permís. Li van proposar quedar-se a l'exèrict, però ell va dir que no. Quan va tornar, es va dedicar a treballar la terra i a la pesca i, durant la guerra, va tenir sort ja que per mediació de la dona i la família es va quedar a Port de la Selva, a la Subsecretaria d'Armament.
Quan va acabar la guerra va treballar de comprador de peix i més tard va ser l'encarregat a Roses de l'empresa de material de construcció La Besoca de Figueres.
De Roses, el que més li agrada és el moll. El seu germà tenia sis barques i ell anava a ajudar-lo. Però la seva gran afició ha estat el futbol. Sempre que podien anaven a Barcelona en Vespa per veure el Barça. Hi anaven ell i el seu fill, tots dos amb la moto. I després, quan acabava el partit, tornaven a casa per sopar. [1]
- ↑ "La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005
|
