Resultats de la cerca

...oneguda concertista de piano i la seva germana també es dedicà amb èxit al món de la música com a violinista. Militant del PSUC, la seva participació al consistori fou breu. Del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Ros

...fesomia de la cala, coberta per pedres i roques de gran mesura fins ran de mar, han fet que es conservés verge i poc concorreguda fins avui dia. ...ar el material extret directament a vaixells i així traslladar-lo per mar al seu destí.

[[Imatge: Font_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|Banc pròxim a la font, al mas Romà]] ...ia històrica d'aquesta font de la [[cala Lledó]] la menciona Joan Rabell al llibre "els Masos de Roses":

...atalà. Tingué interès per la política cosa que el dugué a ser diputat al Congrés pel districte de Figueres l'any 1918 fins el cop d'estat de Primo Al igual que el seu germà Carles, August es considerava de Roses. Tot i haver

Cap al 1957, la Joana va comprar a Roses una de les avui anomenades ''cases barate

...arrossegament. Va venir a viure a Roses el 1947, quan es va casar: “Cap al 1945 va haver-hi una gran baixada del petroli i la pesca era molt difícil

...a vidu i tenia una filla petita. Van anar a viure a una casa que ell tenia al [[carrer de la Trinitat]] i van tenir una filla, la Sílvia, amb qui viu ac ...bretot lledoners. Comenta que se'n trobaven molts i els que no es menjaven al moment se salaven per a l'hivern. Una altra afició de la Teresa ha estat e

...pany de guàrdia s’ho van pensar bé i van decidir abandonar el seu lloc al front. Segons explica, gràcies a aquells soldats van salvar la vida, ja qu ...rça agre, en Pere ens diu: “He viatjat per tot Espanya, però amb una T al cap”.

...18 anys entre la capital de l'Empordà i [[Roses]], població veïna i de mar que apareix sovint en els seus escrits (Max, Les vacances d'un senyor de Ma ...urgas alterna la literatura per a adults i per a joves. Actualment pertany al consell de redacció de la revista Faristol i compagina l'escriptura amb l'

...nt un nen, i va veure que ell feia un moviment amb el llavi. Se'l va posar al pit i va començar a mamar. ...isiva la intervenció de la Guàrdia Nacional Republicana, que es va posar al costat del poble.

...cis de l'Hotel Parc, dirigit actualment per la família Berta, es remunten al darrer terç del segle XIX, concretament a l'any 1878, quan, segons el Regi Situat al carrer del Mar o carrer de Figueres, número 5, segons l'any de l'esmentat registre munici

...) que es va construir just al davant de la plaça, entre la carretera i el mar (avui desapareguda). Des del boom turístic dels anys 1960 l'espai es va tr ...de pescadors han anat desapareixent amb la construcció d'edificis de més alçada, típics del creixement turístic. A l'extrem oest de la plaça destaq

...Cufí, que portava un col·legi particular; del col·legi nacional, situat al costat de la rambla de Roses, i del rector de Roses, a qui deien mossèn Jo ...ns del bisbe. Ell va ser l'únic que les sabia. Va ser així com va passar al davant d'altres famílies. Per ell va ser molt bonic. Ell, de família humi

...després se'l van emportar. "La guerra va ser molt dura", diu. '''Va anar al front amb una brigada internacional'''. Van anar cap a Gandesa, on una bala Anaven amb la barca a la nit, i de dia treballaven al camp. Més tard, el seu fill Jaume, amb un soci, va aconseguir una teranyin

<blockquote><poem> Al primer terç del segle XX, hi va haver molts pescadors del poble de Campell La Clara va anar al col·legi fins als onze anys, primer a l’[[Convent de les Pobres Filles d

...sca artesana. Ell, '''de la mà del seu pare, va descobrir els secrets del mar''' i durant molt de temps van fer un molt bon equip. ...a guerra, '''va formar part de l'anomenada quinta del biberó''' i va anar al front de l’Ebre. En Joan ens dóna testimoni de la importància de l'educ

Durant la guerra el seu home va anar al front de l'Ebre. Era tinent, el van fer presoner i va estar a la presó de Li agrada molt el mar. Solia anar a Canyelles Grosses, ara dita l'[[Almadrava]]. També li agrade

...elefònica'''. El seu home es dedicava a la pesca i era motorista. Va anar al front a lluitar durant la guerra. L'últim dia de la guerra, quan va tornar ...vegades era ella qui s'encarregava d'organitzar les excursions. També el mar l'ha fascinat, especialment l'[[Almadrava]]. <ref>" La gent gran de Roses,

[[Fitxer:400_mar_pelach.jpg|350px|thumb|dreta|Mar Pèlach Paniker]] '''Mar Pèlach Pàniker''' va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1

...paisatge idíl·lic a vegades s'identifica amb el paradís natural, oposat al caos de la ciutat i la vida moderna. Algunes obres subverteixen el tema lit ...'Ajuntament de Roses, per exemple, el convidat guiarà els congregats fins al seu Locus Amoenus. El trajecte pot ésser enpolsinat d'explicacions o refer

[[Imatge: Cau_lliri_espeleobloc.jpg |350px|thumb|dreta|Planta i alçat de l’avenc/Espeleobloc.]] ...metres de llargada i l’accés es troba a 105 metres sobre el nivell del mar.

[[Imatge:bunquers_general.jpg|350px|thumb|dreta|Vista del búnquers des del mar. Es troben sobre l'antiga depuradora de musclos]] ...uesta última construcció està en part cobert amb una volta semicircular al seu tram final.

...'''A ell tothom el coneix com en Riu-riu''', perquè un dia que eren a la mar va tapar el motor de la barca amb una rajola perquè no fes soroll; evident ...t el peix es venia i ara moltes vegades s’ha de llançar un altre cop al mar”, comenta.

...a i els amics, i gaudir de les nits caloroses d’estiu i de la claror del mar Mediterrani. ...podrien explicar-nos: “En Pompeu Fabra, un dia que estaven allà, va dir al cambrer: ‘Porta'm un cenicero’. Ho va dir expressament per provocar i t

...en l'espai, una gran xemeneia al centre de la gran estança ens transporta al seu poble, [[Beas de Segura]], on va néixer l’any 1923. ...a, '''recorda especialment els successos de Cornicabral''': segons relata, al començament de la Guerra, els del bàndol republicà van agafar els més r

...com la del molts homes de Roses de la seva generació, entre la terra i el mar. Durant una bona part de la seva vida, va treballar la terra i va fer de pa Va néixer a Roses l’any 1923, a [[can Tano]], al carrer d'en Mairó; el seu pare es dedicava a la teranyina i a treballar la

...ar, que serveixen com a decorat per a una conversa que gira al voltant del mar. ...Guerra, van marxar a viure a Castelló perquè casa seva estava davant del mar i els bombardeigs eren constants; segurament el Canarias va tenir molt a ve

..., ''Mas Oliva'' fa referència a un paratge o àmbit territorial articulat al voltant de l'existència d'un mas homònim, que en seria una segona accepci ...a dominar l'entorn immediat i observar el suau descens del terreny fins al mar. Sigui pel que sigui, s'ha documentat la presència humana ja des d'època

...eva no tenien recursos i li van proporcionar uns estudis. Sempre van estar al seu costat per guiar-lo i donar-li consells. ...ona per treballar al menjador escolar d’un centre religiós que hi havia al carrer de Muntaner. Va ser llavors que va conèixer la seva dona, l’Ampar

...na alguns: “La Laura de [[ca la Tripaire]], els de [[can Dolço]], aquí al costat els de [[ca l’Isaac]] i més endavant els de [[can Selva]].” Com ...oble, en [[Josep Rovira i Soler]], de [[cal Corso]]. Van començar a viure al carrer de la Trinitat, a casa dels seus pares. Van tenir una filla i un fil

...nar gaire a l'escola i, quan va començar la Guerra, l'Adela ja treballava al servei de la casa d'un comandant de l'exèrcit que residia a Badajoz. La se ...de motorista. Es van casar el 1951 i van anar a viure a casa dels sogres, al carrer Trinitat, on ha viscut sempre.

...orda com els milicians anaven a buscar els mossens al poble. Després. Cap al 1938, en Ramón explica que durant la retirada, va haver d'incorporar-se a A Roses va fer de xofer per al capità de la companyia; '''recorda que tot eren camps i vinyes, de carrers

...rribada del turisme de masses dels anys 60, finalment decidiren dedicar-se al turisme, ja fos llogant habitacions o, com en el seu cas, construint un hos Va néixer a Palau-saverdera l’any 1925, la família feien de masovers al [[mas d'en Güero]], propietat de la família Llorens de Roses. '''Sobre la

...ja vivien a Roses. Als dotze anys va començar com a aprenent de mecànic al taller de l’[[Antonio Serra]]. Després va anar a la pesca i '''el maig d ...ol tret. “El sentinella va sentir un soroll, va tirar una bomba de mà i al darrere una altra i una altra, i es va armar tot el rebombori. Només era l

...r”, comenta rient mentre assenyala una fotografia seva de quan era jove. Al llarg de la seva vida, la Glòria ha hagut de passar per situacions molt di ...res, quan ella era petita: “Vivíem com uns reis: vivíem a can Garrida, al carrer Nou, l'única casa en aquell temps que tenia ascensor; teníem dida,

...Pi i Sunyer, el seu pare tenia una barberia al carrer Aragó i, després, al carrer Sant Elm. Comenta que, '''en aquell temps, hi havia molts barbers''' ...onges]], al carrer Trinitat, després, a la del Pòsit de Pescadors i, cap al 1935, als nacionals.

...més allò que ha perdut, sinó també allò que té. Nascuda l’any 1923 al carrer de la Tradició de Roses, la Maria ens explica que a la família hi ...en [[Ricardo Roses Cervera]], i va morir ofegat a causa d’un temporal de mar quan ella tenia set anys. La seva mare havia mort quan ella tenia sis mesos

...ari al [[carrer de Pep Ventura]], després de reinventar-se un temps abans al [[carrer de Francesc Macià]]. La seva estreta relació amb aquest equipame ...bell cal comptar-hi les caminades al costat del mar i cultivar hortalisses al seu hort petit urbà, entre d'altres.

...les Pobres Filles de Jesús|les monges del carrer Trinitat]] i, més tard, al Sacco i Vanzetti fins que va començar la Guerra; després, va anar amb el ...sca. Recorda que, durant la Guerra, un dels seus germans, en Pere, va anar al front però va fugir, va tornar a Roses i es va amagar a la casa on vivien

<blockquote> <poem> Va néixer a Roses l’any 1926, '''al barri dels Grecs''', a la seva família els deien els de [[can Marcelino]]. ...del poble, era molt maca i des d'allà es veia el mar'''. El poble acabava al [[rec de les Mariques]], la resta tot eren camps i vinyes. Els seus pares e

[[Imatge: Maria-Garcia-Piera.jpg|350px|thumb|dreta| María García / Autora: Judith Ijsselstein]] ...ncles a un mas proper a la ciutat. Com si hagués succeït ahir mateix, la María explica que un dia els feixistes van entrar a casa, li van ordenar que e

...t, i el seu pare es dedicava a la pesca. Recorda que, '''quan era jove, el mar era a tocar de les cases i el seu pare, segons ens explica, amarrava el bot ...com era Roses abans: “Només hi havia el carrer de davant i la banda del mar, i després hi havia els Grecs, que eren quatre cases. No hi havia res més

...s''', perquè pescaven sobretot [[Guiula ("Coris julis")|guiules]]. Vivien al carrer de Sant Sebastià i a casa eren cinc germans. La Cèlia pertany a la ...en Regalat Gran. Van anar a viure a casa dels seus sogres, situada també al carrer de Sant Sebastià. Eren vuit a casa, perquè també hi havia una cos

...una barca i pescava amb el sistema de la parella a l'Almadrava.''' Va anar al col·legi Sacco i Vanzetti fins als deu anys, moment en què va començar l ...l i, quan va començar a disparar, van començar a córrer. Elles van anar al Mas Boscà i després a Palau-saverdera, on van dormir tots a la sala de ba

...ns a Roses per vendre'l. El portava a peu pel caminet fins a sortir al Mas Marès.''' Segons comenta, '''quan eren a Montjoi, gairebé feien la vida allà

...e recorda les estacions de vacances de Suïssa o Alemanya, i que es copià al nostre país en centres orientats a l'estiueig burgés com Amélie-Les-Bain ...esortit decorat amb ceràmica blanca i blava, i el nom de la casa, "NEUS", al mig de les dues finestres d'aquesta. Un altre element decoratiu destacable

...l mar, a l'est pel carrer de Francesc Macià (antic rec de les Mariques) i al nord pel carrer Nou. ...s el barri ha perdut població i un munt de negocis i restaurants encarats al turisme han ocupat les cases antigues.

[[Categoria:Al mar]] ...t habitatges de protecció social per pescadors obra de l'arquitecte José María Bascones i construïts per l'Institut Social de la Marina (ISM) en dues

...rrer Lluís Companys, al sud pel mar, a l'est per la [[riera Ginjolers]] i al nord pel carrer de Barcelona i de Tarragona. ...població a traslladar el seu creixement cap a l'est de les muralles, cap al raval medieval existent davant la platja, que s'amplià per transformar-se

...é i Felisa, era un oficial retirat de l'Exèrcit espanyol afincat a Roses al final de la Guerra Civil i casat amb la rosinca Josefa Rahola Jensen, filla ...que les dones eren en un segon pla. L'empremta del matrimoni Díaz Rahola al territori ha quedat plasmada en el nomenclàtor rosinc amb l'avinguda de Jo