August Pi-Sunyer/ Font: Ciència i Tècnica als Països Catalans
August Pi-Sunyer va néixer a Barcelona el 12 d'agost de 1879. Fill del metge rosinc Jaume Pi i Sunyer i Carolina Sunyer Quintana, seguí la tradició familiar i fou un destacat metge fisiòleg català. Tingué interès per la política cosa que el dugué a ser diputat al Congrés pel districte de Figueres l'any 1918 fins el cop d'estat de Primo de Rivera. Amb l'adveniment de la Segona república també ocupà diversos càrrecs. L'any 1939 s'hagué d'exiliar a París des d'on acceptà la invitació del govern de Veneçuela per continuar la recerca com a professor a la Facultat de Medecina de Caracas.
Pel que fa la seva família, era germà d'Carles Pi-Sunyer, Maria Pi-Sunyer i Santiago Pi-Sunyer. La família també va ser la protagonista i eix de gran part de la seva activitat literària ja que la trobem en les dues novel·les que va escriure: La novel·la del besavi i Sunyer Metges Pare i Fill. També tingué interès per la poesia que cultivà, en menor mesura, però amb molta qualitat.
Al igual que el seu germà Carles, August es considerava de Roses. Tot i haver nascut a Barcelona la població era la terra de la seva família, les seves arrels i un record fort, gairebé omnipresent, en gran part de les seves poesies. El record l'expressa a través dels sentits i les olors a "La Punta":
Sentors inconfusibles de la costa,
olfaccions arrapades al cervell,
de mar, de peix, d'humanitat, d'història,
que tu has sentit i que han sentit els teus.[1]
O bé el despertar a la casa familiar, desapareguda després de la guerra:
En clarejar,
bella és la mar:
diu una estrella.
Oh, il·lusió bella,
el despertar
de cara al mar!
Quan s'alça el sol,
regenc el cel,
prenen el vol,
trencant-ne el vel,
les aus marines.
Brises salines.
Bon despertar,
de cara al mar.[2]
En un petit sextet anomenat "Sol, solet" evoca els records d'un dia d'hivern a Roses:
L'aigua germana baixa lleugera
saltant pels còdols de la riera.
El sol d'hivern fa comanyia,
llisca i s'aplana per la badia.
La vila blanca sola el cel blau.
En el silenci, l'ànima en pau. [3]
La seva producció poètica fou vasta i feu molta referència a Roses. Recordà moments com ara el ball de Festa Major a la sala d'en Tatxa, però també a gent del poble. Entre aquests poemes oferts destaca l'Elegia d'en Seseres, composició que dedicà al mestre d'aixa Joan Seseras Guitart:
Un llagut, un esquelet;
un gussi, pols a grapades.
Serradures i encenalls,
eines de fuster cansades.
Amb fustes, claus i quitrà
el mestre d'aixa fa barques,
que, després, sobre la mar,
seran vides animades.
Fa aquest miracle viven
Seseres , a les drassanes.
[4]
Finalment, davant l'adveniment del fenomen del turisme a Roses, August Pi-Sunyer escriu unes paraules sobre els aspectes a tenir en compte per a què el desenvolupament no desvirtui els atractius que ell considera a la població:
La importància de Roses com a lloc d'estiueig i turisme, és una conseqüència obligada de la valoració general de la Costa Brava. Per la seva situació i la seva bellesa, Roses pot crear un gran centre de turisme i un plaent lloc de repòs. Però, això, cal sobretot una mica de seny i de sensibilitat. No sacrificar, per exemple, d'una manera barroera, a una urbanització de sèrie, un conjunt de tanta tradició històrica i tantes possibilitats urbanitzadores com són les velles muralles. No és que tot hagi de quedar com ara. França ens ha ofert bons exemples de l'aprofitament, amb una urbanització moderna, de les antigues ciutadelles. Les miralles de roses podrien ésser una de les atraccions de la Roses turística moderna, que amb el poble ja existent i els recursos que ofereix la platja formessin un harmònic conjunt. Que per altre banda pot articular-se amb la part pescadora de la població, sense treure d'aquest, sinó al contrari, fonamentar-lo, tot el que faciliti el seu desenvolupament econòmic i creixença demogràfica. [5]
August Pi-Sunyer morí a Ciutat de Mèxic el 12 de gener de 1965 però no va ser fins el mes d'agost de 1980 que les seves cendres arribaren a Roses[6], lloc on actualment descansa.
- ↑ August Pi-sunyer, Poesies. Patronat de cultura del centre catala de Caracas, 1970. p.13
- ↑ August Pi-sunyer, Poesies. Patronat de cultura del centre català de Caracas, 1970. p.15
- ↑ August Pi-sunyer, Poesies. Patronat de cultura del centre catala de Caracas, 1970. p.14
- ↑ August Pi-sunyer, Poesies. Patronat de cultura del centre catala de Caracas, 1970. Fragment de l'Elegia d'en Seseres p.19
- ↑ Carles Pi-Sunyer, Visions de Roses. Revista de Festa Major, Roses: 2002, p.17
- ↑ El document del mes del mes de desembre de 2015 fa públic el certificat del consolat conforme l'urna traslladada a Roses contenia les cendres d'August Pi-Sunyer
