La Teresa de can Siñol va néixer a Roses l'any 1920. El seu pare era pescador, patró d'una embarcació de les anomenades barcades. Malauradament un dia de temporal de vent, el seu pare i un germà van morir. Recorda que en aquell accident van morir dos pares i dos fills: la barca va tombar i van ser arrossegats fins a l'Escala, on els van trobar dies després.
A casa va quedar la mare sola amb tres fills, dos nois i ella, que aleshores tenia només set anys. Potser per això la Teresa no va anar gaire temps a l'escola.
Quan va esclatar la Guerra Civil, ella estava fent la verema a Perpinyà. La seva mare li va dir que s’hi quedés, i va estar sis anys vivint a França. D’aquella època tot són bons records. Treballava per als senyors Mas, una família benestant que la va tractar molt bé: “Me tenien com si sigués d'ells”, comenta, i afegeix que ara, quan ha passat tant de temps, ho recorda com els millors anys de la seva vida. També recorda que tenia moltes amigues, entre elles la Teresita Drac.
Tornà a Roses a principi de la dècada dels quaranta. Aleshores es va casar amb en Miquel Sallent Marquès, que era agutzil a l’Ajuntament de Roses. Era vidu i tenia una filla petita. Van anar a viure a una casa que ell tenia al carrer de la Trinitat i van tenir una filla, la Sílvia, amb qui viu actualment. La Teresa recorda en Miquel: “Era un home que tothom el volia. Era un home molt bo”. Malauradament, va morir jove.
La Teresa va començar a treballar de cambrera a l’Hotel Terraza, on va estar treballant més de quinze anys. Recorda que va haver de treballar molt: començaven a les set del matí i a vegades no acabaven fins a les onze de la nit. Però comenta que la feina li agradava molt i que en té molts bons records. A més, coneixia molta gent i es guanyaven moltes propines. Pel que fa a l'hotel, diu que era petit, que només hi havia la part que tocava a la platja. Però comenta que estava molt bé i la cuina era excel·lent. Moltes famílies de Barcelona, Girona o Roses anaven a l’hotel per la cuina, entre ells el Marquès de Moixó. A més, hi havia turistes que feia vint anys que estiuejaven a Roses i s’allotjaven a l’Hotel Terraza, de manera que també els coneixia.
Durant aquell temps, els anys de la joventut, no va tenir gaire temps per divertir-se. La mort del pare i el germà quan era petita i la posterior mort del marit quan encara era jove, van fer que la Teresa hagués de treballar molt per tirar endavant. Potser per això, quan va deixar de treballar, anava a totes les excursions que podia.
La part de Roses que més li agrada és Canyelles Grosses i tota la costa en general. Recorda que quan el seu home vivia i les noies eren petites cada any a principis d’estiu anaven amb la teranyina fins a l’Almadrava a fer una arrossada i hi passaven tot el dia.
La Teresa es considera una dona a qui agrada el mar. Recorda que amb la seva amiga Fuensanta Gotanegra anaven a nedar al segon moll. Tot i ser una enamorada de la platja, també li agradava anar a la muntanya a buscar bolets. Amb la seva amiga anaven a Montjoi, on trobaven rovellons, pinetells, pebrassos..., i també anaven al Mas d’en Coll, on trobaven sobretot lledoners. Comenta que se'n trobaven molts i els que no es menjaven al moment se salaven per a l'hivern. Una altra afició de la Teresa ha estat el cinema.
És una dona molt estimada per tota la família i per les seves amigues. [1]
