Durant més de catorze anys, en Ramón va ser el conductor de la famosa guagua de Viñoles que feia el recorregut per les diferents urbanitzacions. El que més li agrada de Roses és l'Almadrava i Canyelles Petites, fins i tot ara, després de tants anys portant mecànicament turistes i treballadors a les platges, la visió de la platja de Canyelles després de la baixada per la carretera el continua seduint.
En Ramón va néixer l’any 1924 a Plan, un petit poble de la vall de Gistau, a la província d'Osca, on el seu pare, que era carabiner, estava destinat; després van anar a Bielsa, entre altres pobles. Eren sis germans i va anar a l'escola fins al 1936. De la Guerra, recorda com els milicians anaven a buscar els mossens al poble. Després. Cap al 1938, en Ramón explica que durant la retirada, va haver d'incorporar-se a l'exèrcit amb catorze anys, perquè van mobilitzar la gent des dels catorze anys fins als quaranta. Va anar a l'anomenat Cuerpo Tren, on feien tasques de logística. Un dia, durant un servei en què havia de portar ferits a la frontera, va aprofitar per passar a la part francesa i unir-se a un grup; recorda que hi havia molta gent que marxava. Van passar la frontera i, després, van anar en tren fins a París i continuaren sense baixar fins a arribar finalment a la zona de la Bretanya, on va estar refugiat més d'un any. Després, va tornar a Plan, a casa dels seus pares.
Va començar a treballar d'aprenent a una fusteria, però als dinou anys va ingressar a la Guàrdia Civil, on va estar fins als 50 anys. Durant aquell temps, va estar a Madrid i a Badajoz, a la frontera portuguesa, on s'encarregaven de controlar el contraban, i, el 1953, va anar a la frontera entre Andorra i França. Recorda que mai no havia passat tanta fred, a vegades nevava fins a vuit dies seguits. Finalment, va venir a Roses el 1958. Es va casar i van tenir dos fills: un noi i una noia.
A Roses va fer de xofer per al capità de la companyia; recorda que tot eren camps i vinyes, de carrers, només hi havia el carrer Major (Pi i Sunyer) i el carrer Trinitat. També recorda que a les muralles vivien moltes famílies, com els Heredia, els Funes, l'Alejo i també la famosa Fina.
Després de deixar el cos de la Guàrdia Civil, va estar uns anys de motorista a una barca, amb en Rateta. Finalment, va començar a treballar com a xofer per a l'empresa Viñolas; recorda especialment els estius, quan portava la guagua a Santa Margarida, al Puig Rom i a l'Almadrava.
Sempre li ha agradat anar al camp i a la mar, per això, quan es va jubilar, es va comprar un bot petit i anava a pescar calamar. També es cuidava d'un hort a la zona dels aiguamolls de Palau, on anava cada dia. Ara fa un temps que ho ha deixat perquè no pot conduir, tot i que en conserva encara el permís i el seu Renault Clio. Acabem l'entrevista parlant de cotxes i de motors i confessa que el millor cotxe que ha tingut ha estat el Renault 4L perquè era molt còmode, mai no tenia cap avaria i no gastava gens. [1]
