José Díaz Pacheco

José Díaz Pacheco (10 d'agost de 1914, Sanlúcar la Mayor- 6 de juny de 1976, Roses), fill de José i Felisa, era un oficial retirat de l'Exèrcit espanyol afincat a Roses al final de la Guerra Civil i casat amb la rosinca Josefa Rahola Jensen, filla de Francisco Rahola Molinas i Matea Jensen.

Va ser la cara visible de la promoció de la urbanització de Canyelles Petites, promoguda per la seva dona Josefina Rahola Jensen, coenguda com Fifí, hereva de les propietats llegades pel seu pare Francisco Rahola Molinas (?-1961), i el seu tiet Pere Rahola Molinas, i de la carretera del far a la cala rosinca per connectar la vila amb la nova zona d'estiueig. Era el gestor de les propietats de la seva dona i, per tant, el més publicitat per la premsa d'una època, la Franquista, en que les dones eren en un segon pla. L'empremta del matrimoni Díaz Rahola al territori ha quedat plasmada en el nomenclàtor rosinc amb l'avinguda de José Díaz Pacheco, que connecta el far amb Canyelles Petites; i diversos carrers de la mateixa urbanització: l'avinguda de Santa Bàrbara, en honor a la filla del matrimoni; el carrer de Pere Rahola Molinas, el tiet de Fifí Rahola; i el carrer de Sanlúcar la Mayor, lloc de naixement de Díaz Pacheco.

El seu paper destacat en la promoció del litoral rosinc, la posició social que li concedí el casament amb la seva dona i el seu passat a l'exèrcit franquista el van fer mereixedor el 1962 que Franco li concedís la Creu de la Real Orden de San Hermenegildo, una condecoració de l'estament militar. La pensió associada a la distinció va ser destinada a una beca per a un alumne de l'Escola Narcís Monturiol de Roses. D'altra banda, va ser vicepresident de l'Asamblea Provincial de la Hermandad de Alféreces Provisionales de Gerona. Díaz era comandant honorífic d'artilleria.

També va tenir un paper destacat en l'àmbit esportiu rosinc amb la promoció de l'esport i noves infrastructures. Va ser president de l'Agrupació Esportiva Roses de 1961 a 1974 i de 1976 a 1976, anys en els que es va inaugurar un camp de futbol nou (octubre de 1961), que portava el seu nom, en el que l'equip va arribar a la Regional Preferent. La seva tasca de mecenatge al capdavant dels blau i taronja el va fer merèixer la Medalla al Mèrit Esportiu de la Federació Catalana de Futbol el 1974. El 1966 els socis del club el van condecorar amb l'escut d'or de l'AE Roses. Així mateix, va promoure la piscina del Club Molí Blau, inaugurada el maig de 1962, on volia que s'hi disputessin competicions de waterpolo i natació sincronitzada. D'altra banda, es va involucrar en la fundació del Club de Mar de Roses, essent el vicepresident el 1973, que tenia la finalitat de promoure un club marítim que aixoplugués el futur port esportiu i altres seccions poliesportives com el tennis, el basquetbol i l'hoquei patins.

Amb la seva dona també van obrir una sala d'exposicions a Roses, anomenada «Díaz Pacheco-Rahola», inaugurada el setembre de 1960, la façana de la qual va ser decorada pel pintor Piñana. També va patrocinar el Trofeu Rosa d'Or des d'inicis de 1960 per a la millor colla de l'Aplec de Roses, un premi que van continuar la seva filla Bàrbara Díaz Rahola i el seu marit Germán Martínez.

Va morir a Roses el 6 de juny de 1976 als 61 anys d'edat per un problema cardíac.

Referències[modifica]

Recull de premsa sobre José Díaz Pacheco, Arxiu Municipal de Roses. Biografia de José Díaz Pacheco, inèdita, Arxiu Municipal de Roses.