Resultats de la cerca

...ent arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tard ...ges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada

...ats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-

...ció urbana a l'antic solar de la vila medieval de Roses (dels segles V al XVII)", A.I.E.E., núm. 28, Figueres, p.43-69. ...ats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-

...s cantons oest i nord està delimitat pels murs construïts a mitjan segle XVII per refer el talús intern dels respectius trams de muralla renaixentista. Es tracta d'un espai lliure de construccions des de mitjans del segle XVII. La seva implantació és immediatament posterior a l'any 1645, quan va ten

...ats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376- [[Categoria: Segles XVI i XVII]]

[[Categoria: Segles XVI i XVII]] [[Categoria: Segle XVIII]]

#REDIRECT [[Quarters d'infanteria (S. XVII)]] [[Categoria: Segles XVI i XVII]]

[[Categoria: Segle XIX]] ...ats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-

[[Categoria: Segles XVI i XVII]] [[Categoria: Segle XVIII]]

#REDIRECT [[Arsenal i drassanes (S.XVII)]] ...l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR, Col·lecció Reixach).]]

[[Categoria: Segles XVI i XVII]] ...ats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-

[[Categoria: Segles XVI i XVII]] ...el que apareix en una gravat del S.XVIII. Anteriorment, en un altre del S.XVII, consta que aquest edifici era un "almacén devíveres".

...e [[Quarter de cavalleria (S.XVIII)|cavalleria]], [[Arsenal i drassanes (S.XVII)|l’arsenal]], els magatzems, etc. En el seu subsòl s’ha detectat un ex ...ats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-

[[Categoria: Segle XVIII]] Aquesta font no apareix documentada en cap dels gravats del segles XVII, XVIII i XIX sobre la Ciutadella.

Segles XVI i XVII Segle XVIII

[[Categoria: Segles XVI i XVII]] ...ia (algerians) va ésser la seva missió fins a la segona meitat del segle XVII, en què les guerres amb França feren d'ell, junt amb la Ciutadella, peces

...fici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes

...lletres picants, que eren cantades per un cor caramellaire. A principi de segle passat hi havia un cor anomenat "La Rosa". ...ament va prendre molt relleu amb l'expansió marinera de la vila. El segle XVII, però, ja no apareix entre els altars de l'església. <ref>"El cap de Creu

En una data tan tardana com és a mitjan segle XVIII -un moment en el qual les autoritats religioses tornaran a promoure a ...i a la muntanya de [[Sant Pere de Rodes]]; i, en el transcurs dels segles XVII i XVIII, a Sant Sebastià de Cadaqués, Llançà, [[Sant Onofre]] de Palau-

Al segle XVII la Sardana va ser la dansa de moda entre l’aristocràcia i la cort del re

...e no en queda cap resta, se'n coneix l'existència per documents del segle XVII on es fa referència als drets de pesca entre les universitats de Roses i [ Des que la barraca que s'observa ara va ser feta, al segle XIX, la construcció ha estat sotmesa a diferents intervencions arquitectò

Aquesta va ser destruïda per un llamp a mitjans del segle XVII. [[Categoria: Segles XVI i XVII]]

...ue pertanyia a una antiga masia fortificada, datada entre els segles XVI i XVII, de la que només en queden poques parets. Actualment l’estructura s’ut ...’hi accedeix mitjançant una rampa esglaonada construïda a principi del segle XX amb pedres i terres de la masia enrunada ja que la porta d’accés es t

Durant el segle XV les disputes pel castell van obligar la intervenció del rei Martí l’ [[Category:Segles XVI i XVII]]

...ssat i per les seves característiques segurament va ser bastida durant el segle XVI. La part millor conservada és la meitat oriental on la paret arriba a [[Categoria: Segles XVI i XVII]]

La construcció de masia data del segle XVI i al XVIII s’hi fa una reforma on s’hi afegeixen diversos cossos. L [[Categoria: Segles XVI i XVII]]

Per documentació en mans del propietaris els orígens del mas remunten al segle XVI. En aquest moment, el mas estava format per un celler i una casa de pla [[Categoria: Segles XVI i XVII]]

...roximitat amb els límits del terme, el trobem en uns documents dels segle XVII relatius a plets entre Roses i Cadaqués sobre límits territorials i drets Els habitants del mas durant el segle XVII pagaven els impostos a la universitat de Roses i també hi eren batejats i

...nt Daniel encara mantenia el títol de priora de Santa Margarida. Al segle XVII encara es conservava l'església, que ara s'ha perdut totalment per en una

[[Categoria: Segles XVI i XVII]] ...obre una plataforma correguda. Les obres del [[Fortí (s.XIX)|Fortí]], al segle XIX, modificaren la forma original del baluard, que es va reconstruir parci

[[Categoria: Segle XVIII]] ...pa de munició, ració que s’entregava per alimentar la tropa. Al segle XVII es trobaven construïts més al nord, en el límit del [[Jardí del governa

[[Categoria: Segles XVI i XVII]] [[Categoria: Segle XVIII]]

...l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR, Col·lecció Reixach).]] [[Categoria: Segles XVI i XVII]]

...ció urbana a l'antic solar de la vila medieval de Roses (dels segles V al XVII)", A.I.E.E., núm. 28, Figueres, p.43-69. ...ats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-

[[Categoria: Segles XVI i XVII]] ...egona caserna és un petit edifici, adossat al costat de llevant durant el segle XVIII, que va servir com a casa del guarda-magatzem.

Aquesta fortificació substitueix la medieval a mitjan segle XVI. Té planta pentagonal, amb els angles defensats per baluards. El recin [[Categoria: Segles XVI i XVII]]

...-XVII)|la vila]] de Roses. Finalment, la construcció de la Ciutadella, al segle XVI, serà la causa del progressiu trasllat extramurs, embrió de l’actua

[[Categoria:Segle XVII]]

...questa guerra i es popularitzà al Principat de Catalunya entre els segles XVII-XIX. Cal tenir en compte que aquest cos armat català no té cap relació a Durant la segona meitat del segle XVII, el seu nom va quedar associat a la munió de muntanyencs, jornalers i temp

[[Categoria: Segle XX]] ...Consell Estret de la Universitat, però, es plantejaven a les darreries de segle construir una nova seu comunal. Tanmateix, poc temps després, a causa del

Els anys següents, sobretot en el segle XIX i després de la [[Guerra Civil]], el mas ha tingut moltes reformes i a ...tangular on hi trobem cadires d'estil català, armaris de noguer del segle XVII i altres mobles. Però el més interessant d'aquest saló és ''L'èxtasi d

...nombroses destruccions i modificacions des de l'alta edat mitjana fins al segle XIX. Al final de la Guerra Civil catalana del segle XV, l'any 1472, el castell va ser ocupat per les forces lleials de Joan II.

...una capella que hi havia al bell mig del poble i que va ser construïda el segle VII, una època en què el bosc cobria els turons i la vall dels voltants. ...itants, així com una torre de vigilància que encara avui es conserva. Al segle XIX l'agricultura constituïa l'activitat econòmica més important. Però

[[Categoria:Segle XX]] Fins a finals del segle XIX cap pont travessava les aigües de la Riera Ginjolers i el pas de [[la

...e més edificis i establiments. Fou durant els anys 90 i començaments del segle XXI que fins i tot van començar a construir més carrers per arribar a les ...o estaven renovats i reconstruïts (no va ser fins al començament del nou segle que van iniciar-se les construccions).

...n moviment mundial que va tenir lloc, sobretot, durant el primer terç del segle XX. A Roses, tot i que més tardanament, també hi tingué nombrosos seguid ...nt de Roses la seva adhesió i un donatiu de 50 pessetes per al premi dels XVII Jocs Florals Internacionals que se celebrarien durant el mateix congrés. E

[[Categoria:Segle XX]] ...ertir de la notable presència de l'antropònim "Oliva" o "Oliba" a mitjan segle XIV a Roses, com ho testimonia la seva presència en el buidatge dels capbr

...at a partir de la segona meitat del segle XVII i especialment al llarg del segle XVIII. Està delimitat a l'oest per la riera dels Ginjolers, al sud pel mar ...e la protecció que les autoritats militars dispensaren fins a mitjans del segle XIX a la [[Ciutadella]]. Per tal d'evitar qualsevol edificació que pogués

...e la protecció que les autoritats militars dispensaren fins a mitjans del segle XIX a la Ciutadella. Per tal d'evitar qualsevol edificació que pogués com Al llarg del segle XVIII es visqué un important augment demogràfic i la configuració urbana

...de la plaça forta i d'altres desapareixen sota les muralles. A finals del segle XV va créixer un nou raval de botigues i, també, cases, sobretot de pesca [[Categoria: Segles XVI i XVII]]