Resultats de la cerca

...l'interior hi ha punts on la roca aflora amb contundència i, en d'altres, el terra és planer. [[Category:Paisatge rural]]

...d'aquest grup és que hi ha una resposta encertada per a cada pregunta, i el mètode és estudiar i enfocar detalladament cada encàrrec per tal d'oferi '''Perquè el Paisatge?'''

...a cresta del coll amb el mateix nom, per la qual cosa destacava molt en el paisatge. La cambra està encaixada dins de la roca mare. Les lloses del túmul són ...at amb terra. S’hi ha detectat un possible anell de contenció ja que en el perímetre extern es van documentar unes lloses que probablement tindrien a

===EL MEDI FÍSIC=== ====EL RELLEU====

[[Imatge:Guardiola.jpg|350px|thumb|dreta| El castell actualment està molt enrunat i s'hi ha construït una barraca de p ...Així, hi ha la possibilitat de relacionar les restes de la Guardiola amb el castell de Magrivil.

[[Imatge:Rotlla3.jpg|350px|thumb|dreta|Roques situades vora el cim de la península de Norfeu que es podrien identificar com les de la lle ...ns sembla, els dos mantenien un idil·li en secret i el seu niu d'amor era el castell de Cabrenys.

[[Categoria: Paisatge natural]] Aquest cap és el punt més meridional de la península del cap de Creus i separa les dues co

[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]] ...iques]], uns illots rocosos entre els quals hi ha [[el Cavall Bernat]] i [[el Gat]], perquè adopten les formes d'aquests animals.

La franja litoral entre el [[far de Roses]] i la cala de Canyelles Petites inclou les El vessant que baixa des del Castell de la Trinitat cap al far és la que mill

[[Imatge:Capdecreus3.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus]] [[Imatge:Capdecreus1.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus al capvespre]]

...mbre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de ...Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, [[Port pesquer|Roses]] era el segon port pesquer català, després de Tarragona.

...cades i en un punt fins i tot rebaixades com és el cas del costat nord en el que hi ha un banc i unes lleixes, tot excavat a la roca natural. ...lgunes referències sobre el fenomen de l'eremitisme en el terme de Roses. El llibre ''Roses o a la recerca de la zona grisa'' els resumeix:

Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la fortifi ...'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i

...motor de l’economia i, per tant, molta gent en viu, i els que no, també el viuen. Tots ens podríem explicar anècdotes d’estiu, i moltes, però tam El primer testimoni escrit i publicat és, segurament, el d’en [[Carles Bosch de la Trinxeria]], conegut com a escriptor i excursio

...seva cronologia és indeterminada ja que es tracta d'un ús molt estès en el temps i és difícil de concretar sense cap intervenció. [[Category:Paisatge rural]]

...l’alçada màxima de les parets es troba entre els 1’5 i els 2 metres. El mur de migdia enllaça amb la paret del camí, que formaria una dependènci [[Category: Paisatge rural]]

...estructura es troben a la cantonada, ben tallats i disposats per fer fort el punt més feble de la construcció. [[Category: Paisatge rural]]

...ural d’època medieval seguint, d’alguna forma, els cultes presents en el paratge de la casa cremada des d’època prehistòrica. La porta d’accés es troba en el mur sud, a la meitat de llevant, i no es conserva cap resta que doni cap in

...conformen avui el [[Cap de Creus]]. De la Farella actualment ens en resta el topònim i unes poques parets, molt mal conservades, que configuraven un ed [[Category: Paisatge rural]]

El que es coneix com '''edifici de Queralbs''' actualment sembla un piló de p ...aria part d’un petit nucli de població medieval (s.X-XII) localitzat en el paratge de Queralbs, al marge dret de la riera de mateix nom dins d’un ol

...’edifici del Renego es té una gran perspectiva: es domina tota la vall, el curs de la [[riera Ginjolers]] i gran part de la plana. ...ssant de la muntanya, hi ha un altre rastre d'ocupació humana de la vall: el [[refugi del Renego]].

...ma quadrada, una altra de rectangular a la part baixa i una de quadrada en el pis superior. ...estructurat en planta baixa, coberta amb volta semiesfèrica i primer pis. El teulat a un vessant que s’observa actualment és de factura més moderna

...sobre els habitants de les muntanyes de la serra de rodes entre el 1000 i el 600 aC, un període entre l’Edat del Bronze i l’Edat del Ferro. ...ulària amb tombes limitades per cercles de lloses verticals d’esquist. El forat és excavat a terra i les fosses estan disposades de forma irregular.

D’estructures en el rec de la Galera només s’observa una passera que va baixant cap al mar, El nucli de població del rec segurament estaria en relació amb l’obtenció

[[Imatge:Pas_llop.jpg|350px|thumb|dreta|Aflorament rocós conegut amb el nom del Pas del Llop]] ...st indret hi confluïen l’antic camí que comunicava Roses i Cadaqués i el desviament que menava a la zona del [[cap Norfeu]] i la vall de [[Montjoi]]

...es. L’edifici principal consta de dues plantes coberta a dues aigües en el qual s’hi ha afegit diverses estructures. A uns 5 metres de l’angle nor ...tram de mur s’hi observa una espitllera feta amb dos carreus escairats. El parament de la torre està fet amb pedres de granit lligades amb morter.

...ses fases constructives al voltant d’una part que sembla la més antiga. El conjunt tenia dues alçades i és de planta rectangular. Actualment no en q ...rents estructures que conformarien les diferents àrees de treball com ara el corral, els estables, etc.

...rs del mas van estar fets amb la pedra dels voltants integrant-se així al paisatge. L’edifici era de planta rectangular i estava dividit en dos àmbits, el del fons estava en part dins la roca. Actualment la construcció es troba m

...lement patrimonial. De fet, el megàlit es troba dins del tancat que marca el perímetre de la masia. ...a paret sud. De la resta de l’edifici se’n veuen murs molt arrasats en el pendent del turó.

...a]], el [[menhir de la Casa Cremada I]], el [[dolmen del Cap de l'Home]] i el [[dolmen del Llit de la Generala]]. ...’edifici no es pot identificar degut a la copiosa vegetació que envolta el mas.

El '''mas d’en Just''' es troba molt a la vora del [[Mas Coll|mas d’en Col ...s de planta rectangular. Les restes del conjunt estan força disperses en el terreny i a part de la configuració de la planta no se n’extreu cap més

...t es trobava a ponent, no s’identifica la presència de cap porta, però el dos contraforts de secció triangular a llevant ho indiquen. En un dels sup ...blement seria el pati amb un gran pou rodó. Finalment el tercer espai és el més gros i té planta rectangular.

A uns 350 metres del [[mas Figa]], al vessant de migdia del puig [[el Pení]] i a tocar de la pista de terra, s’hi poden trobar les restes del ...adossat i retallat a la roca, aquest espai correspon a una planta baixa. El primer pis ja estaria fet d’obra tot i que no se’n conserva res, només

...ant roca mare i la resta parets fetes amb la tècnica de la pedra seca. En el refugi s’hi accedeix per una porta situada al costat sud. A l’entrada El recer es troba molt a la vora d'un mas en runa que es coneix amb el nom d' [[edifici del Renego]].

...erna en relació a l’augment de la pirateria registrat al litoral durant el segles XVI i XVII. ...es de pissarra lligades amb morter i conserva una altura d’uns 6 metres. El basament és atalussat. A la torre ara s’hi pot accedir per un gran forat

...ic camí rural, a llevant de la riera i actualment les bardisses i matolls el cobreixen dificultant-ne l’accés i la identificació d’estructures. ...rven una altura considerable sent la part de llevant la millor conservada. El mas Queralbs disposa d’una planta quadrangular però degut a la malesa qu

[[Imatge:Mas_guillot.JPG|350px|thumb|dreta|El mas Guillot]] ...a gran quantitat de malesa que envolta l’edifici. El conjunt es troba en el paratge de Queralbs.

Les runes del '''mas Seniqueda''' són el vestigi d’una masia situada en un replà del vessant de la muntanya que s

El tret més visible de la font és la seva decoració que està feta a base d [[Categoria: Paisatge urbà]]

[[Fitxer:Turistes.JPG|350px|thumb|dreta|El conjunt al Passeig Marítim.]] ...i els escuts de l'Ajuntament de Roses i del Rotary Club, que va finançar el projecte.

...a. A les 5 cares s'hi observen unes representacions de la Mare de Déu amb el nen, peixos i pescadors d'estil esquemàtic, fetes per l’escultor [http:/ ...nt la renovació del front de mar, l'any 1990. Una placa commemorativa amb el text "A Roses, dels seus Pescadors 29-VI-1990" ho recorda.

...programa muy grande, dentro de un terreno muy agreste y pensando en haver el menor daño possible. Es eso sencillamente''<ref> Soria Badia, Enric: Coder

[[Imatge:rosessatelit.jpg|350px|thumb|dreta|Roses i el seu entorn, font GIS]] [[Categoria: Paisatge antic]]

[[Categoria: Paisatge urbà]] ...ciutat romana creix sobretot als segles V i VI, fins que s’abandona cap el VII. La recuperació medieval comença al segle X i afavoreix la fundació

[[Categoria: Paisatge físic]]

[[Categoria: Paisatge antròpic]] ...specífiques per cada època, però des de la protohistòria fins avui dia el lloc no ha estat mai abandonat. La badia ha estat escenari de l’arribada

[[Categoria:Paisatge urbà]] ...r i corria molta aigua que baixava de la muntanya, després es va arreglar el carrer i es va anomenar ''la reforma'' i ara s'anomena "Francesc Macià". A

[[Fitxer:Joncols-roses(24-07-11)-230.jpg|350px|thumb|dreta|Vista del paisatge de la costa de Cala Jóncols]] ...inó de còdols. Aquesta platja no és especialment adequada per a prendre el sol ni per banyar-se a causa de la seva superfície rocosa i de la seva irr

...ir que sovint te fortes onades i això dificulta la pràctica de busseig. El seu '''hospital''' mes proper és a Figueres, a 20 km de la platja. Al nord d'aquesta platja es troba el límit del espai protegit de Cap de Creus. Aquest espai es molt apreciat pe

...jecte del seu estudi. La recerca la porta a entrar en contacte directe amb el món de les galeries i els museus d’art. ...ordinació i producció cultural. Des del 2012 amplia la seva formació en el terreny de les humanitats digitals.