Necròpolis del puig AltDe RosespediaLa necròpolis del Puig Alt és de les poques restes que permeten conèixer alguna cosa sobre els habitants de les muntanyes de la serra de rodes entre el 1000 i el 600 aC, un període entre l’Edat del Bronze i l’Edat del Ferro. El jaciment funerari del puig Alt consta de dues àrees separades, una al coll dels Sarraïns (molt a la vora de l’Edifici de la Rocaplana) i l’altra al coll del puig Alt. Una i altra disten uns 800 metres i en la que està situada a la part meridional és on és concentra al major nombre d’enterraments, 36. A l’altra nucli n’hi ha 5. És una necròpolis d’incineració tumulària amb tombes limitades per cercles de lloses verticals d’esquist. El forat és excavat a terra i les fosses estan disposades de forma irregular. El ritus funerari consistia en cremar les restes fora de l’enterrament i llençades sobre l’enllosat principal que cobreix la zona de l’enterrament. Les cendres que s’han trobat són de color negre intens i estan molt fragmentades. D’urnes cineràries en aquesta necròpoli només se n’ha trobat una al seu lloc i no contenia cendres sinó que en aquesta tomba estaven es trobaven en un forat excavat al terra. Els enterraments no contenien cap tipus d’aixovar i en molts casos tampoc tenien urna. La cronologia es correspon amb els materials trobats en les sepultures. La ceràmica és tota feta a mà, amb vores bisellades i acanalats. Les peces amb decoració incisa, del grup mailhacià, ubiquen la necròpoli dins del període del Bronze final. Fa pocs anys el nucli situat al coll del puig Alt va ser deliberadament destruït pel propietari dels terrenys.
ContingutNotícies històriques[modifica]La primera notícia de la necròpolis és de Maluquer de Motes. Aquest n’excava dues tombes l’any 1964 però els resultats es publiquen molts anys després, el 1981. El 1984 veient que diverses tombes havien estat espoliades es va dur a terme una excavació d’urgència.
Localització[modifica]Coordenades[modifica]
Mapa[modifica]
Nivell de protecció[modifica]B. Protecció bàsica. Objectes de protecció:
Bibliografia[modifica]
|