-
...rs hi enganxaven involuntàriament les seves xarxes mentre feinejaven a la badia.
...4.330 tones: els Saint-Firmin, Saint-Renné, Saint-Roger i Saint-Prosper. La Sociéte Navale de l'Ouest batejava tots els seus vaixells amb noms de sant
10 KB (1.545 paraules) - 13:50, 25 ago 2009
-
[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]
9 KB (1.430 paraules) - 14:06, 8 set 2011
-
[[Imatge:Creudencobertella1.jpg|350px|thumb|dreta|Part frontal del dolmen de la Creu d'en Cobertella]]
El '''dolmen de la Creu d'en Cobertella''' és el monument megalític més gran de Catalunya,
7 KB (1.118 paraules) - 19:45, 26 gen 2011
-
...logia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.
...t en un túmul artificial de tendència circular que no s'ha conservat. En la seva construcció
5 KB (807 paraules) - 13:19, 29 gen 2011
-
[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]]
[[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]
4 KB (662 paraules) - 20:51, 9 maig 2010
-
...2.JPG|350px|thumb|dreta|Restes de la residència del governador militar de la Ciutadella]]
[[Imatge:Casagov.JPG|350px|thumb|dreta|Una de les entrades de la casa del Governador]]
3 KB (441 paraules) - 11:24, 8 feb 2011
-
[[Imatge:Ciutatmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general de la vila medieval]]
[[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]]
4 KB (645 paraules) - 13:14, 29 gen 2011
-
...nterior de la [[Ciutadella]], situat al sector nordoest, a tocar el talús la cortina entre els baluards de sant Andreu i sant Jaume.
...ana principal s'observen la llinda i la part inferior d'una porta central, la principal, emmarcada amb carreus regulars, i també quatre probables obertu
4 KB (651 paraules) - 08:51, 30 abr 2010
-
Recinte fortificat dins la [[Ciutadella]].
...arar amb la finalitat d’aconseguir un lloc per a la defensa de la costa. La nova obra es va adaptar a les torres medievals preexistents.
3 KB (491 paraules) - 11:25, 8 feb 2011
-
[[Imatge:Img0093.jpg|350px|thumb|dreta|Un grup de dones a l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR, C
...ncideix amb un punt de desnivell del terreny; és probable que per darrere la segona planta estigués a peu pla respecte al terreny en aquell sector.
3 KB (454 paraules) - 08:43, 30 abr 2010
-
...a medieval, adossat a la tercera torre començant pel sud, a l'interior de la [[Ciutadella]].
...na petita finestra alta i estreta amb arc de mig punt. La porta se situa a la façana de migdia. En conjunt, tots aquests elements són producte d'una i
2 KB (240 paraules) - 11:20, 8 feb 2011
-
...ior de la capçalera de l'església i l'extrem nord del llenç oriental de la muralla medieval.
...d'enlluït de calç. A aquesta altura hi ha una renglera d'espitlleres. A la part superior del mur s'observa una línia de forats de l'embigat que supor
3 KB (409 paraules) - 11:21, 8 feb 2011
-
Construcció militar dins la [[Ciutadella]].
...mitjallunes i els glacis. La mitjalluna en qüestió és la que protegeix la cortina de muralla entre els baluards de sant Joan i sant Jordi.
3 KB (497 paraules) - 11:22, 8 feb 2011
-
...[Pla de les Gates]], per damunt del serrat de la [[Torre del Sastre]] i de la cala [[Montjoi]], al sud del massís del [[cap de Creus]]. Es troba al sud
...ervada, anomenada Llosa A, és de pissarra local, igual que l'aflorament i la majoria de blocs del túmul.
5 KB (836 paraules) - 12:11, 25 ago 2011
-
...ions suficients per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra són 2 metres de longitud, mig metre d'amplada i només s'han conser
...forma circular, té un diàmetre d’uns 8 metres i està molt degradat. La seva alçada original devia ser d'un metre, però només se'n conserven 25
4 KB (631 paraules) - 21:50, 20 maig 2010
-
Aquestes són les categories admeses a la Rosespèdia. Per veure les categories en ús, aneu a [[Especial:Categories]
...s dels articles entri dins la temàtica d'emocions, per ajudar a alimentar la filosofia del projecte.''
4 KB (554 paraules) - 18:53, 29 nov 2011
-
...e i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]]. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'una
...recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardo-romana es fundarà una nova vila.
9 KB (1.614 paraules) - 13:13, 29 gen 2011
-
[[Imatge:trinitat.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de la Trinitat]]
[[Imatge:trinitatmar.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de la Trinitat]]
8 KB (1.365 paraules) - 09:50, 30 set 2012
-
[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]]
[[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]]
7 KB (1.064 paraules) - 12:33, 27 des 2011
-
...a 23,70 metres sobre el nivell del mar i a 12,40 metres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres.
...es va aprovar per una Reial Ordre del 14 d'octubre del 1862, com consta a la memòria del "Proyecto de un faro de 4º orden para el golfo de Rosas". Les
5 KB (877 paraules) - 21:14, 8 feb 2011
-
La donzella no sentia, però, un gran afecte pel gegant i es decantà per un j
...euaren l'Empordà seguint la línia de la costa, perquè cregueren que era la manera menys probable de topar-se amb el gegantàs.
2 KB (334 paraules) - 12:10, 5 ago 2009
-
...s són un patró comú entre la gent de la costa. L'empordanesa també té la seva:
...es transmeten amb rapidesa d'una punta a l'altra de la nau. Si no fos per la intervenció fantàstica d'aquestes criatures marines les maniobres resulta
1 KB (233 paraules) - 11:44, 5 ago 2009
-
...olitàries, illots i coves marines. Les sirenes de la badia de Roses tenen la seva pròpia història:
...erra, en el lloc conegut per Les Coves de les Encantades, just als peus de la muntanya de Rodes. Quan es feia fosc els habitants de Palau-saverdera, Rose
2 KB (319 paraules) - 13:36, 13 nov 2009
-
...quest nom està relacionada amb les [[sirenes de la badia de Roses]] i és la següent:
...e sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de [[Palau-save
1.009 B (159 paraules) - 15:46, 22 abr 2010
-
...bloqueig, segons havien pogut saber els serveis d'espionatge. Aquesta és la narració dels fets:
...ra per situar-se darrera la seva presa i encén un reflector que il.lumina la popa del mercant, on es pot llegir: MANUEL - VALENCIA.
4 KB (713 paraules) - 12:50, 19 jul 2010
-
...primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és la narració dels fets:
...ició davant Roses, passant enmig de dos mercants francesos refugiats a la badia a causa del mal temps dels dies anteriors.
3 KB (466 paraules) - 12:51, 19 jul 2010
-
...s amb l'illa de [[Massa d'Oros]], davant del [[cap de Creus]]. Aquesta és la narració dels fets:
...ada" (segons el relat del capità) i de nou a la deriva, acaba encallant a la punta del Bergantí.
3 KB (474 paraules) - 22:05, 20 maig 2010
-
..., no va ser accidental sinó provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà":
...per embarrancar. El ''Phedon'' posa proa a Montjoi, ja abans d'arribar-hi la tripulació és transbordada a una teranyina de Roses. En el moment del xoc
4 KB (641 paraules) - 15:17, 17 juny 2012
-
...esaRoses.jpg|730px|thumb|dreta|Imatge panoràmica de l'Armada Anglesa a la badia de Roses]]
5 KB (805 paraules) - 19:59, 26 gen 2011
-
...nseqüència d'un bombardeig aeri, el 8 d'abril del 1938. Tres persones de la seva tripulació van morir, una es va donar per desapareguda i cinc foren f
2 KB (394 paraules) - 10:42, 5 ago 2009
-
[[Imatge:Falconera badia.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de punta Falconera]]
...camins i caminets, un total de 29, els quals es concentren principalment a la part més meridional.
8 KB (1.290 paraules) - 18:19, 15 feb 2011
-
...p Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:
3 KB (475 paraules) - 16:39, 7 set 2009
-
...Mediterrani, ja que fins ara només s'havia detectat al sud d'Itàlia. Era la primera vegada que es trobava aquesta espècie de corall tan al nord del Me
...i la ''Madrepora oculata''. En la investigació també hi va prendre part la biòloga de l´entitat ecologista WWF/Adena, Pilar Marcos, que va manifesta
5 KB (783 paraules) - 19:09, 28 ago 2009
-
[[Imatge:Corallgirona.jpg|350px|thumb|dreta|Corall vermell de la costa gironina]]
...|350px|thumb|dreta|Cova de corall vermell, d'un any per l'altre, efecte de la pesca il.legal]]
11 KB (1.833 paraules) - 19:10, 28 ago 2009
-
...lt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les [[il
...s (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals
17 KB (3.030 paraules) - 14:36, 23 ago 2011
-
[[Imatge:IMG0058.JPG|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).]]
...entura]] residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanísti
5 KB (851 paraules) - 20:22, 23 maig 2012
-
...un pla més ambiciós que abastava tot el litoral i el Pirineu. Amb ell, la dictadura franquista buscava preservar el litoral de possibles invasions al
...per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urb
4 KB (648 paraules) - 15:45, 14 juny 2012
-
...dimensions més reduïdes i també està en ruïnes. A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb
42.249888, 3.245022, Camp de presoners de la Pelosa
4 KB (754 paraules) - 12:27, 7 nov 2013
-
...thumb|dreta|L'ermita de la cala Calís, probablement l'edifici original de la Casa Camprubí (AMR, Col·lecció Reixach).]]
...Civil]] i el recinte va ser utilitzat com estable. Anys més tard, durant la dècada dels 50, els murs que en resten són rehabilitats com a habitatge.
2 KB (341 paraules) - 22:25, 20 maig 2010
-
...b|dreta|Restes de l'edifici militar i vista de Cala Montjoi des del cim de la Morisca.]]
...medieval (s. XIII-XV) que va existir en aquest emplaçament o si més no, la va arrasar fins a nivell de fonaments perquè actualment, tot i l’abandó
2 KB (330 paraules) - 15:26, 2 set 2009
-
...i la Farella, per les senyals que s’hi deurien emetre en cas de perill a la costa.
...otacions d’ús han de configurar un fons de referència que n’asseguri la preservació del testimoni cultural implícit.
1 KB (221 paraules) - 20:18, 22 abr 2010
-
[[Imatge:La_garriga.jpg|350px|thumb|dreta|Restes de murs en el turó de la Garriga]]
...una estació romana. El material però no permet datar-la ni endevinar-ne la seva funcionalitat.
4 KB (741 paraules) - 16:23, 11 set 2009
-
[[Imatge:Far mar.jpg|350px|thumb|dreta|El Far de Roses i la bateria de sant Antoni des del mar.]]
...trucció d’origen militar que es troba sobre les roques de la [[punta de la Poncella]]. Actualment el recinte és un espai associat al [[far de Roses]]
2 KB (355 paraules) - 22:46, 1 set 2009
-
...a de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim ret
...diverses ocasions degut a la situació política i militar de Roses durant la primera meitat del segle XIX. Ente el 1853 i el 1864 es reprenen les obres
15 KB (2.533 paraules) - 14:26, 3 ago 2010
-
[[Imatge:Img0093.jpg|350px|thumb|dreta|Un grup de dones a l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR, C
...ncideix amb un punt de desnivell del terreny; és probable que per darrere la segona planta estigués a peu pla respecte al terreny en aquell sector.
3 KB (505 paraules) - 11:26, 8 feb 2011
-
[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]]
[[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]
5 KB (738 paraules) - 11:24, 8 feb 2011
-
[[Imatge:Roses_i_la_badia.JPG|350px|thumb|dreta|Vista de Roses i la badia des del castell de Sant Salvador de Verdera]]
[[Categoria: La badia]]
1 KB (185 paraules) - 11:38, 9 ago 2010
-
...]]El Canarias era un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola, formant part del bàndol sublevat.
La construcció del creuer Canarias va ser ordenada pel general Primo de River
11 KB (1.885 paraules) - 10:00, 21 abr 2011
-
14 KB (2.397 paraules) - 14:16, 25 set 2010
-
...dor encetat pel comte-duc d'Olivares (la Unió d'Armes). D'aquí en deriva la denominació de miquelets per referir-se a un cos armat que, paradoxalment,
..., reaparegueren amb posterioritat en nombrosos episodis bèl·lics (com en la [[guerra dels nou anys]]).
4 KB (664 paraules) - 14:17, 3 ago 2010