SardanaDe Rosespedia
L’aplec de Roses, de Jaume Bonaterra Roses gentil i Sardanes a Roses, de Mas Ros Montjoi, de Josep M. Boix Risech Església de Santa Maria de Roses i Record de Roses, d’Enric Vilà Armengol L’encís de Roses, d’Albert Prat En Jaume de Roses i Anella de rebrolls de Roses, d’Agustí Causi Marsal Bells records de Roses i Cant a Roses, de Joaquim Soms Janer Badia de Roses, de Manel Cano Aplec dels aplecs, de Francesc Camps Comellas.[1]
L'any 1942, durant la postguerra, es va reintroduir a Roses clandestinament. No va ser fins el 1947 que va ser acceptada per la Guàrdia Civil. A Roses hi ha una associació sardanista des del 1997.
ContingutOrígens de la sardana a Catalunya[modifica]Hi ha una teoria, que tenen molts partidaris i parla de que la Sardana prové de l'època grega, ja que Homer en un paràgraf de la Ilíada esmenta a un ball molt semblant. Tanmateix, es creu que la sardana va ser introduïda a Catalunya a través de la illa de Sardenya. L'any 1850 es va publicar el primer tractat per aprendre els passos llargs de la Sardana. La sardana va començar a ressorgir a les comarques del Nord de Catalunya, concretament en la zona que va des del Llenguadoc-Rosselló (territori francès) fins a la comarca de la Selva, passant per l’Empordà, on es va prendre amb molta força. Al segle XVII la Sardana va ser la dansa de moda entre l’aristocràcia i la cort del rei.
Testimonis de la sardana a Roses[modifica]
Amb la dictadura del general Franco a Catalunya era molt difícil poder seguir amb les tradicions i costums catalans, ja que els franquistes et detenien i et jutjaven, tenint en compte que encara existia la pena de mort. Tot i això, l’any 1942 a Roses un grup de joves amics pescadors, van decidir crear una organització per a ensenyar sardanes a tota aquella gent del poble que en volgués aprendre. S’havia de mantenir en secret l’existència d’aquelles classes, per aquest motiu les realitzaven a la sala de ball del poble, la SUF. Només se’n feien durant l’hivern, perquè els pescadors no treballaven tant a conseqüència de la mala mar. El secret no va trigar gaire a arribar a oïdes dels Guàrdies Civils, el 1943, que seguidament van arrestar als organitzadors i a un d’ells gairebé el desterren. L’agrupació va haver de tancar fins el 1947, quan les sardanes es van començar a acceptar. A Roses no hi havia gaires cobles, però si gent que estimava les sardanes. La Llevantina Blanch Berta, una rosinca sardanista va assistir durant l’any 1942 a les classes amb 8 anys. Allà va aprendre’n i des de llavors les sardanes han format part d’ella. Explica que a les festes majors de Palau, el dia 30 d’agost, Santa Rosa, ella i tota una colla d’amics hi anaven amb bicicleta. Allà dinaven a la font i a la tarda no paraven de ballar sardanes. Fins a 18 diu! Palau sempre ha estat un poble molt sardanista amb bones coples i ballarins. Però a Roses a partir dels anys 1955-1957 totes les tardes d’estiu se’n ballaven. Venia gent de Palau, Vilajuïga, Figueres...eren molt conegudes.
L'Associació La Rotllana[modifica] L'Associació Sardanista La Rotllana de Roses es va formar l´any 1997 amb l'objectiu de mantenir viva una de les tradicions més arrelades a la nostra terra, la Sardana. Col.laboren en l´organització de l´Aplec de la Sardana a Roses que, des de fa 35 anys, se celebra el dilluns de Pasqua. L'any 2003 La Rotllana va ingressar a l´Unió de Colles Sardanistes, juntament amb la colla Brots de Romaní de Figueres, i començà a participar en concursos en la categoria al.leví, assolint el títol de Campions de Catalunya. En l´actualitat hi participa en la categoria infantil, de moment amb un molt bon resultat.
Notes[modifica]
Bibliografia[modifica]
|
Darrera modificació de la pàgina: 23 maig 2012 a les 20:22.
S'ha visitat aquesta pàgina 32.459 vegades.