Resultats de la cerca

...adors hi enganxaven involuntàriament les seves xarxes mentre feinejaven a la badia. ...4.330 tones: els Saint-Firmin, Saint-Renné, Saint-Roger i Saint-Prosper. La Sociéte Navale de l'Ouest batejava tots els seus vaixells amb noms de sant

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]] [[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]

...0px|thumb|dreta|Part conservada d'aquest element de la muralla medieval de la vila de Roses]] Fortificació situada dins la [[Ciutadella]]

[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]] [[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]

...2.JPG|350px|thumb|dreta|Restes de la residència del governador militar de la Ciutadella]] [[Imatge:Casagov.JPG|350px|thumb|dreta|Una de les entrades de la casa del Governador]]

[[Imatge:Ciutatmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general de la vila medieval]] [[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]]

Recinte fortificat dins la [[Ciutadella]]. ...arar amb la finalitat d’aconseguir un lloc per a la defensa de la costa. La nova obra es va adaptar a les torres medievals preexistents.

...s aproximadament d'uns 1600 m2 i durant l'antiguitat es trobava a tocar de la platja. És un edifici en forma de U amb l'espai obert cap el mar. Les diferents estances s'agrupen en tres ales al voltant d'un pati central

...lla]]. Concretament, es localitza a la línia de mar, a tocar el fossar, a la part de glacis que defensava el baluard de Sant Joan. ...cions. Les obertures es distribueixen dues per parament. Les del costat de mar no estan arrenglerades sinó que es disposen a diferent altura.

[[Imatge:Cista_plagates.jpg|350px|thumb|dreta|Restes de la cista del Pla de les Gates o també anomenada de les escombraries]] ...[Pla de les Gates]], per damunt del serrat de la [[Torre del Sastre]] i de la cala [[Montjoi]], al sud del massís del [[cap de Creus]]. Es troba al sud

Aquestes són les categories admeses a la Rosespèdia. Per veure les categories en ús, aneu a [[Especial:Categories] ...s dels articles entri dins la temàtica d'emocions, per ajudar a alimentar la filosofia del projecte.''

...e i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]]. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'una ...recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardo-romana es fundarà una nova vila.

[[Imatge:trinitat.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de la Trinitat]] [[Imatge:trinitatmar.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de la Trinitat]]

[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]] [[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]]

...troben emmascarades per les parets d'una masia construïda al mateix lloc. La seva cronologia va del segle IX a l'XI. ...e la qual domina. Així, hi ha la possibilitat de relacionar les restes de la Guardiola amb el castell de Magrivil.

[[Imatge:Far mar.jpg|350px|thumb|dreta|El far de Roses]] ...bre el nivell del mar i a 12,40 metres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres.

...ra el cim de la península de Norfeu que es podrien identificar com les de la llegenda]] La donzella no sentia, però, un gran afecte pel gegant i es decantà per un j

...s són un patró comú entre la gent de la costa. L'empordanesa també té la seva: ...es transmeten amb rapidesa d'una punta a l'altra de la nau. Si no fos per la intervenció fantàstica d'aquestes criatures marines les maniobres resulta

...olitàries, illots i coves marines. Les sirenes de la badia de Roses tenen la seva pròpia història: ...erra, en el lloc conegut per Les Coves de les Encantades, just als peus de la muntanya de Rodes. Quan es feia fosc els habitants de Palau-saverdera, Rose

...quest nom està relacionada amb les [[sirenes de la badia de Roses]] i és la següent: ...e sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de [[Palau-save

...en i el Georges André n'és un exemple. La narració del seu naufragi és la següent: ...n la quilla toca fons, només en sobresurten els pals.<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició

...bloqueig, segons havien pogut saber els serveis d'espionatge. Aquesta és la narració dels fets: ...ra per situar-se darrera la seva presa i encén un reflector que il.lumina la popa del mercant, on es pot llegir: MANUEL - VALENCIA.

...primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és la narració dels fets: ...parició davant Roses, passant enmig de dos mercants francesos refugiats a la badia a causa del mal temps dels dies anteriors.

...s amb l'illa de [[Massa d'Oros]], davant del [[cap de Creus]]. Aquesta és la narració dels fets: ...ada" (segons el relat del capità) i de nou a la deriva, acaba encallant a la punta del Bergantí.

...no va ser accidental sinó provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà": ...per embarrancar. El ''Phedon'' posa proa a Montjoi, ja abans d'arribar-hi la tripulació és transbordada a una teranyina de Roses. En el moment del xoc

...nglesaRoses.jpg|730px|thumb|dreta|Imatge panoràmica de l'Armada Anglesa a la badia de Roses]]

...nseqüència d'un bombardeig aeri, el 8 d'abril del 1938. Tres persones de la seva tripulació van morir, una es va donar per desapareguda i cinc foren f

...camins i caminets, un total de 29, els quals es concentren principalment a la part més meridional. ...tites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi, rocallosa a l'oest, presidida pel [[cap Norfeu]].

...p Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:

...Mediterrani, ja que fins ara només s'havia detectat al sud d'Itàlia. Era la primera vegada que es trobava aquesta espècie de corall tan al nord del Me ...titat ecologista WWF/Adena, Pilar Marcos, que va manifestar que el sistema marí del cap de Creus hauria de ser declarat reserva de pesca.

[[Imatge:Corallgirona.jpg|350px|thumb|dreta|Corall vermell de la costa gironina]] ...|350px|thumb|dreta|Cova de corall vermell, d'un any per l'altre, efecte de la pesca il.legal]]

...lt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les [[il ...s (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals

...cisalla_reixach.JPG|350px|thumb|dreta| Excursió de la família Reixach a la costa l'any 1902/AMR]] La franja litoral entre el [[far de Roses]] i la cala de Canyelles Petites inclou les

...rrestres, fet que li dóna el tret distintiu de ser el primer parc natural marítimoterrestre de Catalunya. ...pel·lícula'' The Light at the Edge of the World'' (1971) - "La llum de la fi del món", de Kevin Billington), i el [[cap Norfeu]], un paratge d'una s

...poble era petit. Recorda que al carrer on va néixer, on actualment hi ha la loteria, hi havia l'última casa del poble i després començava el [[mas d ...ies es recorda de Doña Marina. També va anar a aprendre a cosir, però a la família eren quatre noies i ben aviat van començar a treballar en les fei

...e Roses i al turisme, especialment alemany, que coneix molt bé. Per això la Liliane té molt a dir sobre l'activitat social i econòmica que és el tur ...a, el 1922. El seu pare fou president de la Colonia Libera Italiana durant la Segona Guerra Mundial i va ajudar els partisans que van lluitar contra Muss

...ent i proporcionaven tot tipus de productes. Allà mateix, en un costat de la botiga i asseguts en unes caixes de beguda, comencem l'entrevista. ...col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gènere de punt, i després va treballar en

...els dits. Aleshores pensava que si fos possible es podria posar tot dintre la Ciutadella, perquè Roses era un poble petit, però molt bonic, comenta. De ...are, la ''Sant Andreu''. Als tretze anys va anar a pescar amb una altra, ''La Dolores'', propietat d'en Reda i d'en Cusí.

<blockquote><poem>A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament ...un cor caramellaire. A principi de segle passat hi havia un cor anomenat "La Rosa".

...arme rosaberta.jpg|350px|thumb|dreta| Barques a la badia, probablement per la processó del Carme/AMR - Fons Rosa Berta]] ...qual els homes tiraven peix menut per tal d'atipar la [[tramuntana]] i fer-la contenta, de manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es person

...i convertida en cançó que sonava durant les passades del carnaval, hi ha la lletra que diu: També en aquesta línia hi ha la dita:

...na. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie * Barris i Ruset, J. M., ''Roses o la recerca de la zona grisa'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008, pp. 197-200.

...va. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...nt. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...aume Turró treballant en la decoració de la [[Font d'en Xameques|font de la plaça Sant Pere]], ca. 1972./ AMR. Fons Maria Teresa i Ramon Caselles. Aut [[Imatge:Expo-al-Xaloc.jpg|350px|thumb|dreta| Exposició a la sala d'exposicions Xaloc de Roses, 1972 / AMR. Autor: Desconegut. Fons Ramo

...kquote><poem>Va néixer a Vinarós, Castelló de la Plana, el 1910. Durant la Guerra Civil fou tinent. Va anar al front de l'Ebre i, després, a Lleida. ...en Jaume Deulofeu, conegut com en Modesto. Portava el material per mar amb la teranyina perquè no hi havia carretera." Durant els anys 60 i 70, amb el g

...li agradava anar amb la barqueta era a [[cap Blanc]], vora [[cala rostella|la Rostella]]. També anava sovint a [[punta Falconera|Falconera]]. Se'n recor ...el van matar. El van partir per la meitat. Sí noi, me'n recordo molt, de la guerra", explica.

...el material de guerra d'aquesta zona. Es va casar amb una noia de Cabanes, la Rogelia Llensa Mis, i van tenir un fill, en Lluís. ...agua", comenta. A la fi dels anys 60 el senyor Mateu va començar a vendre la zona per parcel·les i es va començar a urbanitzar.

...nera. Ha estat un gran pescador. La mar i la barca han estat tan lligats a la seva vida que els dies que no anava a pescar els passava fent vaixells en m ...'aigua; quan pujava, ells podien respirar. "Per un moment, vaig mig perdre la consciència. Vaig veure una cosa dolça i unes llunetes", comenta.

[[Imatge:Calapelosa.jpg|350px|thumb|dreta|La Pelosa vista des del mar. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].]] ...po Falcone, que recorda a la nostra [[Punta Falconera]]. Tenint en compte la presència catalana a Sardenya durant segles, tot fa pensar que

[[Imatge:ROS-116-0013.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors varant la barca a la platja. Fons Rosa Berta]] ...rosinca s’ha dedicat i es dedica a la pesca. En canvi, no s’ha escrit la seva història encara, amb les poques excepcions apuntades pel incansable a

[[Imatge:C_ermites2.jpg|350px|thumb|dreta|Accés principal a la cova]] [[Imatge:C_ermites.jpg|350px|thumb|dreta|Tancat al costat est de la cova]]

[[Imatge:IMG0058.JPG|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).]] ...entura]] residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanísti

..., però sovint l’Empordà en general i Roses en concret es trobaven dins la regió on es notaren els moviments terrestres, encara que, per sort, no for - 2 de març 1373 a Ullà

El turisme potser és el que més caracteritza la Roses de la segona meitat del segle XX i l’actual, perquè és el transformador del p ...les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era

...dimensions més reduïdes i també està en ruïnes. A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb 42.249888, 3.245022, Camp de presoners de la Pelosa

...estructures eren conegudes pels rosincs com les Barraques de la Pesta o de la Puda. ==Les barraques de la pesta==

...ara nord del [[cap Norfeu]] s’hi troben restes d’època indeterminada. La troballa de ceràmica d’època clàssica podria indicar una l’existènc

...lt expert, fa nius flotants sobre l'aigua, ancorant-los a la vegetació de la vora. ...'època reproductora pel plomatge de les galtes de color castany i negre i la cresta plegada horitzontalment o aixecada com dues orelles quan està agita

És de mar endins, a l’estiu també més a prop de la costa. ...corpulent amb ales amples, també es distingeix d’altres baldrigues per la caputxa marronosa i el bec groc.

...s de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platja de la Perola. L’edifici conserva l’estructura original tot i que l’interior ...ferents dependències són directes i se situen a la cara de tramuntana. A la casa dels masovers en canvi, s’hi accedeix mitjançant una escala exteri

....jpg|350px|thumb|dreta|El Far de Roses i la bateria de sant Antoni des del mar.]] ...trucció d’origen militar que es troba sobre les roques de la [[punta de la Poncella]]. Actualment el recinte és un espai associat al [[far de Roses]]

...carrers Puig Rom i d’en Mairó, al costat dret de la rambla que cobreix la [[riera Ginjolers]], construït durant el segle XX. ...tades. L’espai del voltant de la gran pica és cobert amb un teulat “a la catalana” (sobre l’embigat es col•loca una superfície per disposar-h

...t gros.jpg|350px|thumb|dreta|Parasit gros (''Stercorarius skua)'', foto de la Wikimedia Commons]] Vola tan mar endins com prop de la costa i reposa sovint a l’aigua.

...egades sembla que camini sobre la superfície amb les cames penjant. Passa la nit a terra. ...marí més petit d’Europa (15 cm). Destaca la taca blanca sota l’ala i la cua quadrada amb una franja blanca per sobre.

...del [[mas Figa]], al vessant de migdia del puig [[el Pení]] i a tocar de la pista de terra, s’hi poden trobar les restes del '''mas Patiràs'''. ...etre amb una altura desigual i un tancat de grans dimensions. A l’est de la construcció hi havia l’hort del mas i al nord una font.

...sa a prop de la costa, sol o en parella. Al cap de Creus se'l veu sobretot mar endins, volant recte i ràpid. Es veu a l'hivern, sobretot de novembre a març.

Es mou gairebé exclusivament a mar on vola amb el bec mirant cap avall i es llença en picat per pescar. Amb v ..., té el capell negre (a l'hivern el front es torna blanc), potes negres i la cua forcada.

...qüent aquí. S'aprofita de la presència humana alimentant-se no només a mar, sinó també als camps llaurats o els abocadors. ...t per les potes grogues. A vegades es considera que és una subespècie de la gavina del Caspi (''Larus cachinnans'').

...'inspiració marinera. A les 5 cares s'hi observen unes representacions de la Mare de Déu amb el nen, peixos i pescadors d'estil esquemàtic, fetes per ...uradora soterrada, i va ser instal·lada durant la renovació del front de mar, l'any 1990. Una placa commemorativa amb el text "A Roses, dels seus Pescad

Algunes de les espècies de mol·luscs presents a les aigües de la nostra costa: * Gla de mar (''Balanus perforatus'')

[[Imatge:Sabatetes_mar.jpg|350px|thumb|dreta| Sabateta de mar (''Haliotis lamellosa''), foto de Wolfgang K.]] Algunes de les espècies de '''cargols marins''' presents a les aigües de la nostra costa:

[[Imatge:IMG0090.JPG|350px|thumb|dreta|La platja de la Perola (AMR, Col·lecció Reixach)]] [[Imatge:Cases_perola.JPG|350px|thumb|dreta|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]

...Roses, d'estil neoclàssic, situat a la plaça de l'Església, al barri de la Punta. ...a de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim ret

[[Categoria: La vila]] ...ontse Sastre.JPG|350px|thumb|dreta|Imatge de Montserrat Sastre gotanegra a la seva botiga]]

[[Fitxer:6154508322_723aa65ce7_b.jpg|350px|thumb|dreta| Vista lateral de la casa]] ...metge de Perpinyà, per tal que servís com a casa d'estiueig per a ell i la seva família.

...| [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:C_ramon_rahola.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Rahola Berga al capvespre]] ...’eixample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historiciste

[[Imatge:C_mallol.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Mallol]] ...atge: Panaderia_marina.jpg|350px|thumb|dreta|L'actual plaça Catalunya amb la casa Mallol en construcció / Fons Mariona Giró- Autor: B. Fonolleras]]

[[Imatge:canjorda.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de les Marqueses de Llinàs]] ...sa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX.

[[Imatge:IMG0045.JPG|350px|thumb|dreta|La casa Canals a voltant de 1900. (AMR, Col·lecció Reixach]] [[Imatge:Canals.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Canals]]

[[Imatge:Mates.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Matas]] ...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar formant una nova façana façana litoral.

...t. El seu hàbitat són els boscos, sotaboscos i prats, però també cerca la presència humana que li facilita l'alimentació. ...nós -a l'hivern més llarg i dens que a l'estiu-, el ventre i la punta de la cua blanc, les potes i orelles fosques.

...px|thumb|dreta|Primers xalets de la línia d'habitatges situada al passeig marítim.]] [[Imatge:Casespasseig.jpg|350px|thumb|dreta|Vista de les cases des de la platja]]

També anomenada grota o eriçó de mar. Molt apreciada a la taula.

[[Imatge:Tomata de mar.jpg|350px|thumb|dreta|Tomata de mar (''Actinia equina''), foto de Esculapio.]] També anomenat tomàquet de mar.

Algunes de les espècies d'algues presents a les aigües de la nostra costa: * Ventall de mar (''Udotea petiolata'')

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]] ...Juan Arce i Leonardo Moles. La pressió i l'interès dels francesos cap a la plaça de Roses no agrada als pagesos catalans i el setge progressivament e

...ituada davant del port esportiu. Aquesta està situada a primera línia de mar i està composta per planta baixa i pis. Està tota envoltada per un jardí ...obertes seran sempre de teula ceràmica àrab amb la mateixa tonalitat que la substituïda.

[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la Porta de Mar]] ...un petit fossat i un pont llevadís, protegia l’entrada. A l’interior, la defensa es completava amb troneres baixes i un cos de guàrdia.

...reguda. Les obres del [[Fortí (s.XIX)|Fortí]], al segle XIX, modificaren la forma original del baluard, que es va reconstruir parcialment.

...PG|350px|thumb|dreta|Bomba sense explotar apareguda durant l'excavació de la vila medieval, autor: Anna Maria Puig.]] [[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]

[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]] [[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]

...ortaterra2.JPG|350px|thumb|dreta|Porta de Terra vista des de l'interior de la Ciutadella]] ...erra o del camp. Es troba just a l’extrem oposat de la [[Porta de Mar]]. La seva defensa frontal es feia a través d’un semibaluard que impedia l’a

[[Categoria: La vila]] ...ralla-altmed.CTRoses.JPG|350px|thumb|dreta|Restes de la primera muralla de la vila]]

...sta tradició. A on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al ma ...òdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar.

...important banquer figuerenc i membre d'una destacada família hisendada de la comarca, amb propietats, per exemple, a Roses, concretament al mas Fumats.

[[categoria:La costa]] La '''cala Montjoi,''' està a 5 km. al nord de Roses. Hi ha una platja molt r

...esguarda.JPG|350px|thumb|dreta| Els germans Coll de Cendra a les Roques de la Guarda l'any 1905/AMR]] ...ven arran de mar i era un lloc molt concorregut per parelles, que buscaven la solitud. Avui són un record, un bon record per molts.

...]]El Canarias era un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola, formant part del bàndol sublevat. ...8. No va ser fins 6 anys més tard que va realitzar les primeres proves al mar i fins al 1936 no va entrar en servei.

...ig internacional d'escacs a [[Roses]] (entre el 17 i 28 de juny) a l'hotel Mar i Sol gràcies a Joaquín Peco, casat amb Rosita Ferrer, que regentava ales ...cació també se'n van fer ressò. Aquí transcrivim l'article del diari ''la vanguardia'', de l'edició del diumenge 16 de juny de 1935, titulat ''otro

...així com també, per part d'Anglaterra, per salvaguardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra i ...r colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colònies angleses com la Guerra del rei Guillem.

...part de la segona el peix es subhastava seguint pràctiques ancestrals. [[La pesca]] ha estat tradicionalment el sector econòmic més important de [[Ro ...de valorar el peix que s'havia de ''cantar'', que es pesava a ull, fins a la forma de dirimir les disputes que poguessin sorgir, es regia per una sèrie

...esa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. ...Perpinyà per la vall del riu Tec. Després d'avançar fins les portes de la ciutat de Perpinyà les tropes espanyoles es retiren progressivament fins a

...ímptomes - tradicionalment esgrimits - de la bona salut del que s'anomena la societat civil d'una comunitat determinada, el que els entesos anomenen "te ...tat de la que tenim constància és una mútua de socors mutus anomenada [[La bienhechora de Obreros]], fundada al 1872 en el marc del [[sexenni democrà

...ents del litoral de Roses i de les principals zones de pesca al voltant de la península del [[Cap de Creus]] i del [[Golf de Lleó]]. ...ns grups animals als exemplars dipositats en el museu Darder de Banyoles i la Universitat de Girona.

...en la vida cultural rosinca, essent un dels pilars dels món associatiu de la població. ...1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.

...talunya de la dècada de 1940 i 1950 per la seva determinant presència en la vida cultural del país, introduí els nous corrents historiogràfics europ ...l'habitatge que fou la residència estiuenca de Jaume Vicens Vives va ser la casa de Baldiri Rahola Llorens, un magnífic habitatge d’estil modernista

...itat d'Estalvis però la seva vocació sempre va ser el teatre. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre el 1957 amb [[Els Pastorets]] des de lla * La terra es belluga, de Jordi Bordas (1982)

[[categoria:El medi marí]] [[categoria:Al mar]]

[[Categoria: La badia]] [[Categoria: Al mar]]

[[Categoria: La badia]] [[Categoria: Al mar]]

[[Categoria: La vila]] ...]]. Recentment, el dia 8 de febrer de 2019, l'Ajuntament de Roses adquirí la [[casa Rahola Berga]] per col·locar-hi les dependències de l'[[Arxiu Muni

...n dels edificis més emblemàtics de Roses. L'últim propietari del Mas de la família Coll va ser Carles Coll i Riera. ...que acompanyaren a Jaume I s'estableix a Roses l'any 1245. Aquí comença la [[nissaga dels Coll]]. No es tenen més informacions fins l'any 1560, any e

...Els Grecs|Els Grecs]], [[Escola Montserrat Vayreda|Montserrat Vayreda]] i la concertada [[Centre Escolar Empordà]], que també fa ensenyament secundari ...xplica la història del senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica:

...[Clara Ballesta Espelt]] (Roses, 1893) i va tenir dues filles: la isabel i la Júlia. ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

[[Categoria:Al mar]] de la història ja que els vaixells eren molt importants pel transport, l'esbarjo

...st indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural. ...tel Marina es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.

[[Imatge:Roses PRdalt.JPG|350px|thumb|dreta|Roses i la Ciutadella des del poblat del Puig Rom]] ...arqueològics apunten a una continuïtat entre el final de l’hàbitat a la Ciutadella i l’inici del poblament al puig Rom.

[[Categoria: el medi marí]] ...rans el que li proporciona una visió aguda. Passen gran part del temps de la seva vida amagant-se i poden créixer fins a un metre de llarg.

...ructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la [[Serra de Rodes]] integrades en el Massís de [[Cap de Creus]]. ...dial per comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació d’una serralada. Una successió de processos de deformació, me

...inació que rep la costa Gironina; la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França (Portbou).

...accessible per ponent i migdia. La defensa naturals que ofereix el turó i la seva posició estratègica s'han aprofitat des de temps antics ja que s'hi 1078 S'instal·la al castell l'arxiu diplomàtic del comtat

[[Categoria: La serra de Verdera]] ...da als municipis de [[Roses]], [[Palau-saverdera]] i la [[Selva de Mar]] a la comarca de l'Alt Empordà amb una elevació màxima de 670 metres.

...e Cadaqués va viure de cara al mar i pràcticament separat, per terra, de la resta de l'Empordà, fins a finals del segle XIX. En el segle XX va començ ...loxera]] a finals del segle XIX. Aquest fet va impulsar de manera notòria la migració cap a Amèrica.

El '''casal dels pescadors''' és un lloc molt conegut per la gent gran. És on les persones majors es coneixen entre elles, comparteixen ...participa en diversos actes de les festes del [[Carnaval|Carnestoltes]] de la nostra vila. S'organitzen: campionats de parxís, petanca, mini-golf i fins

[[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: Al mar]]

La [[Costa Brava]] disposa d'una àmplia oferta d'activitats per a tot tipus d ...ersones), classes individuals (1 o 2 pers.) i classes mensuals (1 vegada a la setmana).

...gudes i emblemàtiques de Catalunya, tan per la seva biodiversitat com per la bona conservació del que en queda. L'any 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar por unanimitat la Llei de protecció dels Aiguamolls de l'Alt Empordà, a conseqüència d’

[[Categoria:Al mar]] ...La porta a la façana que dóna a mar és recent al igual que les dues de la paret de llevant. Les obertures originals es diferencien d’aquestes actua

[[Categoria:Al mar]] [[Categoria:La badia i mar obert]]

[[categoria: La mar]] [[categoria: La badia i mar obert]]

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]] ...Joan Maragall], en la que aquests dos personatges són els responsables de la creació llegendària de l'Empordà.

[[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: La badia i mar obert]]

[[categoria:La vila]] [[Imatge:Rambla.jpg|350px|thumb|dreta|La Rambla]]

...l’antiga construcció, però a la part interior ha variat força degut a la seva nova funció: casa de colònies i després restaurant. Actualment fa la funció de restaurant amb piscina, on s’hi poden celebrar esdeveniments c

...ETA va cometre un atemptat a Roses''' fent explotar un cotxe que va causar la mort del mosso d'esquadra Santos Santamaría, havent estat el primer polici ==17 de març==

[[Imatge:Sastre1.JPG|350px|thumb|dreta|Masia de la Torre del Sastre]] ...ra de Roses a [[Montjoi]], a l'altura del km 4. La masia està formada per la casa i una torre de defensa de planta circular. És dels segles XVI - XVII.

...les Bosch de la Trinxeria.jpg|350px|thumb|dreta| Retrat de Carles Bosch de la Trinxeria]] [[Imatge: Records trinxeria.jpg|350px|thumb|dreta| Portada de la reedició de "Records d'un excursionista]]

[[Imatge: Festa grega.jpg|350px|thumb|dreta|Arribada del vaixell a la pedrera nova/AMR]] ...assistir a unes representacions teatral com les que van formar part de '''la Festa Hel·lènica'''.

...idació de les seves institucions culturals i polítiques. Amb l'esclat de la guerra civil s'exilia a l'Argentina, lloc on mor l'any 1939. ...a terra empordanesa en tota la seva pluralitat. A Roses dedica la novena i la trentena gràcia:

...i_ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta| Gravat del projecte d'urbanització de la Ciutadella/AMR]] ...les propostes d'urbanització més belles pel solar que avui encara ocupa la [[Ciutadella]] de Roses. Aquest projecte va ser realitzat l'any 1918 per en

...segle XX. La seva obra ofereix, principalment, una determinada visió de la societat del seu temps. ...de les postes de sol. Potser per això l'escriptor té dedicat un carrer a la part baixa del [[Puig Rom]], un dels millors llocs per captar les postes de

[[Imatge: Fotograma.jpeg|350px|thumb|dreta| Frame de la pel•lícula promocional que Tomàs Mallol fa de Roses]] ...apassionat del cinema però sobretot va ser conegut per ser l'artífex de la col·lecció de tot allò relacionat amb el món cinematogràfic que actual

...ries]] fins que se'n va anar a cursar batxillerat a Barcelona. Al llarg de la seva vida va viure a cavall entre Barcelona i l'[[Empordà]]. ...el corrent noucentista, del qual n'adopta l'ús de les fonts clàssiques i la mitificació literària del seu lloc d'origen: l'Empordà.

[[Imatge: pisunyer_roses.jpg|350px|thumb|dreta| Carles Pi-Sunyer a Roses amb la seva filla]] ...ances de la Generalitat i també fou ministre de la República. Pel que fa la seva família, era germà d'[[August Pi-Sunyer]], [[Maria Pi-Sunyer]] i [[S

...e: Projecte_ferrocarril1900.jpg|350px|thumb|dreta| Portada del projecte de la línia de Ferrocarril Figueres-Roses /AMR]] ...on s'aprecia la ubicació de l'estació a l'entrada de Roses, al solar de la [[Ciutadella]]/AMR]]

...a.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de Baldiri Rahola/Autor: Lluís Marés i Feliu]] ...''' va ser construïda per l’arquitecte [[Joan Marés i Marés]] seguint la moda de l'època, en aquest cas d'estil neoclàssic. Estava situada a l'act

...a.jpg|350px|thumb|dreta| Casa Pi Calleja a l'entorn del 1970/Autor: Lluís Marés Feliu]] ...lleja detall.jpg|350px|thumb|dreta|Detall del coronament de la façana amb la data de construcció]]

....jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de [[Pere Rahola]]/Autor: Lluís Marés Feliu ]] [[Imatge:Casa pererahola verge.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la Verge dins una fornícula decorada]]

[[Imatge: IMG0061.JPG|350px|thumb|dreta| Barques varades a la platja de Roses a l'entorn de l'any 1900/AMR]] ...e: IMG0050.JPG|350px|thumb|dreta| Vista de Roses amb les barques varades a la platja i fondejades a l'aigua/AMR]]

...de_Sagarra_i_de_Castellarnau </ref>. Fill d'una família amb orígens dins la noblesa rural catalana, des de molt jove s'interessà pel món de les lletr ...ssic del teatre en català, o bé Vida Privada, una novel·la que retrata la societat barcelonina d'aquell temps.

...ons petites i ell es dedicava a la pesca d'arrossegament. Fou el patró de la Roses de l'Empordà. ...ebre'l. Després va hissar la bandera espanyola i va començar a disparar. La gent corria desesperadament, va anar cap a les muntanyes i es va refugiar a

[[Imatge:MariaMPalou.jpg|350px|thumb|dreta|Maria Marés Palou / Autora: Judith Ijsselstein]] ...ar durant molts anys a la botiga del pòsit de pescadors, coneguda com a [[la Cooperativa]].

...rrer, abans de la guerra, i van tenir dos fills, un noi i una noia. Durant la guerra va anar al front de l'Ebre. ...is de la Casa del Mar]]. En va ser el primer president i va formar part de la junta durant molts d'anys.

...l mes de setembre del curs 1916/1917. <ref> El seu nom figura a l'annex de la tesi de Joan Puigbert on hi ha els llistat de titulats per aquest Ens. </re ...ocument inèdit de Josep Maria Barris "Polítics de Roses" no n'especifica la localitat </ref>

...certista de piano i la seva germana també es dedicà amb èxit al món de la música com a violinista. ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

[[Imatge:Cala_lledo2.jpg|350px|thumb|dreta|La platja de la cala Lledó està coberta de roques]] [[Imatge:Cala_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|El fons de la cala es blanc per la pols de marbre]]

[[Imatge: Espai_fontlledo1.jpg|350px|thumb|dreta|Esplanada a l'entorn de la font abans dels treballs de neteja de l'espai /Autor: Xavier Ribas]] [[Imatge: Font_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|Banc pròxim a la font, al mas Romà]]

...tació del govern de Veneçuela per continuar la recerca com a professor a la Facultat de Medecina de Caracas. ...la del besavi i Sunyer Metges Pare i Fill'''. També tingué interès per la poesia que cultivà, en menor mesura, però amb molta qualitat.

...haver de vendre i se la va quedar el senyor Pacheco, que estava casat amb la filla del senyor Rahola. ...ven després de dinar i, a vegades, després de sopar. Li agradava molt el mar.

...es de protecció oficial i que donen fe de l’increment de la població i la necessitat de crear unes noves cases amb una certa qualitat. ...r que ho deixés per poder-se dedicar només a les feines de casa. Acabada la guerra, es va casar amb en [[Salvador Buscarons Berta]], que era patró i m

...: Gregorio-Segovia-Perez-191.jpg|350px|thumb|dreta| Gregori Segovia durant la sessió de retrat/ Autora: Judith Ijsselstein]] ...e. No hi havia petroli i no et guanyaves la vida. A més, si volies anar a la pesca havies d’anar amb fuel, que és molt dens i s’havia d’escalfar.

...van morir. Recorda que en aquell accident van morir dos pares i dos fills: la barca va tombar i van ser arrossegats fins a l'Escala, on els van trobar di ...ls, dos nois i ella, que aleshores tenia només set anys. Potser per això la Teresa no va anar gaire temps a l'escola.

...’en Verdalagues i el d’en Paretus'''. Anys més tard, es va embarcar a la teranyina d'en Clarin. ...l seu lloc al front. Segons explica, gràcies a aquells soldats van salvar la vida, ja que tal com havien vaticinat hi van haver moltes baixes.

[[Categoria:La llengua]] ...de dansa. És el primer de cinc germans i de ben jovenet se sent atret per la lectura, l'art i el teatre.

...van posar a una caixa i el van donar per mort. En aquell moment va entrar la Magdalena de can Cua, que estava criant un nen, i va veure que ell feia un ...del Pòsit de Pescadors]] i un any després començà a pescar a la barca La Rosa de l’Empordà.

[[Categoria:La vila]] [[Fitxer:ROS-64-0007.jpg|350px|thumb|dreta|Hostal del Parc a finals de la dècada de 1950]]

[[Imatge:Plsantpere.jpg|350px|thumb|dreta|La plaça de Sant Pere des del Passeig]] ...e="display:inline;">La plaça de Sant Pere és un espai urbà del barri de la Punta, situat entre l'avinguda de Rhode i els carrers de Sant Isidre i de F

...[[la guerra de Cuba]] va desertar. A casa seva hi vivien tres matrimonis. "La meva vida ha estat molt amarga", comenta el senyor Joan. ...rtava un col·legi particular; del col·legi nacional, situat al costat de la rambla de Roses, i del rector de Roses, a qui deien mossèn Joan del Dinere

...de granger a França, a casa d'un capellà. Als tres mesos de néixer ell, la família tornà a Roses. Als deu anys ja anava a pescar. '''Tenien un art d ...cinc anys que m'han de fer cures diàries, cada dia de l'any, per culpa de la guerra”. Va estar un any a l'hospital i quan va tornar va començar a tre

...la Clara, en [[Vicente Terol Varó]], fou patró d'embarcació i vingué a la població empordanesa cap a l'any 1921, quan ella tenia només un any i mig ...ts, en Joan i en Salvador. Anys més tard, va anar a aprendre a cosir a ca la Tereseta Mallol i durant un temps hi va treballar.

...sca artesana. Ell, '''de la mà del seu pare, va descobrir els secrets del mar''' i durant molt de temps van fer un molt bon equip. ...d'ensenyar els altres. Perquè, escolta, era una pena, en aquella època, la poca instrucció que hi havia. [...] Un vuitanta per cent dels joves no sab

...a Figueres. En casar-se, el seu home, que era de [[Can Rigau]], va canviar la tartana per un camió i va fer de transportista. Ella treballava a casa d' ...e va anar al front de l'Ebre. Era tinent, el van fer presoner i va estar a la presó de Deusto.

...arien junts per sempre, el destí va fer una jugada pròpia del seu temps. La senyora Asunción, de [[can Palós]], va quedar vídua quan tenia 26 anys, ...ursions. També el mar l'ha fascinat, especialment l'[[Almadrava]]. <ref>" La gent gran de Roses, cent vides, mil històries 1903/1918". Ajuntament de Ro

[[Fitxer:400_mar_pelach.jpg|350px|thumb|dreta|Mar Pèlach Paniker]] '''Mar Pèlach Pàniker''' va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Al

...x a la poesia de Teòcrit i Virgili i descriu el paisatge ideal, enmig de la natura, amb bon temps i bona companyia. ...na. Algunes obres subverteixen el tema literari, de manera que el camp és la barbàrie o el lloc cursi i el paisatge urbà esdevé l'ideal de progrés i

[[Imatge: Covalliri4.jpg |350px|thumb|dreta|Galeria d’accés a la cova des del nivel superior.]] ...: Espeleobloc_clliri1.jpg |350px|thumb|dreta|Espeleòlegs dins una sala de la cova/Espelobloc, autor: Pere Cantons.]]

[[Imatge:bunquers_general.jpg|350px|thumb|dreta|Vista del búnquers des del mar. Es troben sobre l'antiga depuradora de musclos]] ...nquer.jpg|350px|thumb|dreta|Passadís que connecta el túnel posterior amb la sala de canons]]

...l motorista el va ben amenaçar, però en Sebastià va esclatar a riure, a la qual cosa el motorista li va replicar: “Tu riu, riu”. I ve’t aquí qu ...scar, i per això van decidir comprar l’altra part de la barca. Després la van vendre i en van comprar una d’arrossegament anomenada Delmira. Més e

...a i els amics, i gaudir de les nits caloroses d’estiu i de la claror del mar Mediterrani. ...companya durant l’entrevista, comenten que hi havia molta relació entre la gent del poble i els estiuejants de Barcelona. Recorden, per exemple, que e

...ctés d'un viatge en el temps i en l'espai, una gran xemeneia al centre de la gran estança ens transporta al seu poble, [[Beas de Segura]], on va néixe ...nava a casa de les famílies adinerades per alletar els nens. Mentrestant, la Trinidad s'havia de quedar cuidant dels germans. Després, quan va tenir ed

...ntre la terra i el mar. Durant una bona part de la seva vida, va treballar la terra i va fer de paleta, i, durant una altra part, va fer de pescador. Tot ...i, més tard, a l'escola nova, a la Sacco i Vanzetti, fins que va arribar la Guerra. Comenta que eren temps molt durs i ja amb onze anys va començar a

...ar, que serveixen com a decorat per a una conversa que gira al voltant del mar. ...ó de la barca de [[can Cairó]]. Va anar a l'escola fins que va començar la Guerra, comenta que va inaugurar l'escola Sacco i Vanzetti, l'actual escola

...g|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la urbanització del mas Oliva durant la dècada de 1970 /AMR, col. Joan Boix]] ...vorit que el topònim s'hagi plenament consolidat en la realitat urbana de la població.

...icitat i un afecte que fa pensar que veritablement en Fortu és un més de la família. ..., a la província de Palència, on els seus pares es dedicaven a treballar la terra i eren onze germans. Quan encara era petit, un dia van venir uns memb

...que hi viuen es coneixen. La Rosa n’anomena alguns: “La Laura de [[ca la Tripaire]], els de [[can Dolço]], aquí al costat els de [[ca l’Isaac]] La Rosa de [[cal Rei]], nascuda a Roses l’any 1922, de petita va anar a viur

...Roig o en Nino. També recorda que la gent, a l'estiu, treia les cadires a la fresca i xerraven en aquelles nits caloroses d'estiu. ...o tots van sobreviure a les circumstàncies dures del moment, és a dir, a la Guerra i les seves conseqüències.

...es platges, la visió de la platja de Canyelles després de la baixada per la carretera el continua seduint. ...a París i continuaren sense baixar fins a arribar finalment a la zona de la Bretanya, on va estar refugiat més d'un any. Després, va tornar a Plan, a

...mentà Roses al llarg del segle XX: famílies que vivien de la terra i del mar i que, amb l'arribada del turisme de masses dels anys 60, finalment decidir ...traordinària lucidesa, que '''recorda “massa coses”''', especialment, la retirada. Des de Palau, veien els bombardeigs, fins i tot, havia vist comba

...mon ha estat fora de Roses. La Guerra Civil, el posterior servei militar i la feina l’han portat a llocs molt diversos i llunyans, però '''com el mari ...prenent de mecànic al taller de l’[[Antonio Serra]]. Després va anar a la pesca i '''el maig de 1938 el van cridar per incorporar-se a files'''.

...olts casos, coincideixen, especialment, en l'afició per la costura; però la Glòria ens diu que a ella no li ha agradat mai, de fet, no ha cosit mai. E ...a, comenta que va ser molt dura. Van anar uns anys a viure a Le Boulou amb la família, a França, i després a Barcelona, a un pis molt petit.

...en a dir les veritats, les mentides, els rumors i tot allò que sabem. Per la seva barberia, passava cada setmana molta gent a afaitar-se, per això, ens ...de Jesús|escola de les germanes monges]], al carrer Trinitat, després, a la del Pòsit de Pescadors i, cap al 1935, als nacionals.

...hi havia diferents motius: '''a casa de l’avi patern era cal Carmelito i la de l’avi matern, cal Sei.''' ...ue era molt petita tothom li donava alguna cosa''': “En faltar el pare i la mare t’havies d’espavilar”, comenta.

...de Barcelona. La seva formació li va permetre obrir un saló de bellesa a la plaça Llevant que, de fet, nasqué inicialment com una perfumeria (1967). ...s de l'any 2017 coorganitza amb l'[[Anna Ribera]] un nou club de lectura a la biblioteca anomenat «Sopa de Lletres» que és, com diu ella mateixa, «un

...a, en especial, d'El Punt i El País. La seva casa es troba just davant de la biblioteca. ...carrer Trinitat]] i, més tard, al Sacco i Vanzetti fins que va començar la Guerra; després, va anar amb el senyor Joan Roquet a conferència. Li agra

...uote> <poem> Va néixer a Roses l’any 1926, '''al barri dels Grecs''', a la seva família els deien els de [[can Marcelino]]. ...tenien vaques i en venien la llet; la seva mare es dedicava a “passar” la llet per les cases del poble.

[[Imatge: Maria-Garcia-Piera.jpg|350px|thumb|dreta| María García / Autora: Judith Ijsselstein]] ...ar i un militar la va dur amb una família vinculada amb els nacionals que la va cuidar.

...fills, els pares..., però també, anar a collir raïms, olives, remendar la xarxa i netejar xalets. ...eu pare, segons ens explica, amarrava el bot que tenia per anar a pescar a la porta de casa'''.

...erquè, d'històries, en té moltes. La seva vida ha estat relacionada amb la pesca: tal com explica amb orgull, '''ella és néta, filla i esposa de pes ...s i que, des de Palau, es veien els avions sobrevolar el cel i bombardejar la vila.

...ïsos, la taula, de nines i, sobretot, la col·lecció que més li agrada: la de xapes de cava. ...col·legi Sacco i Vanzetti fins als deu anys, moment en què va començar la Guerra i l'escola va passar a tenir funcions militars.

...calaven de nit. Després, va anar a la pesca de la sardina i, finalment, a la pesca d'arrossegament.''' El seu pare també havia anat amb una barca propi

...#FR|FR]]</div>[[Imatge:casaneus.jpg|350px|thumb|dreta|Façana principal de la casa Neus ]] ...sa Escofet|Escofet]] i Vidal. Els tres primers xalets construïts abans de la Guerra Civil.

...le XVIII. Està delimitat a l'oest per la riera dels Ginjolers, al sud pel mar, a l'est pel carrer de Francesc Macià (antic rec de les Mariques) i al nor ...t que es copsava amb la vitalitat de la llotja, les barques a la platja de la Perola i el gran nombre de comerços i artesans. Amb el pas dels anys el ba

[[Categoria:Al mar]] ...l'arquitecte José María Bascones i construïts per l'Institut Social de la Marina (ISM) en dues fases, una primera amb cinquanta pisos acabada el 1959

...delimitat a l'oest pel carrer Lluís Companys, al sud pel mar, a l'est per la [[riera Ginjolers]] i al nord pel carrer de Barcelona i de Tarragona. ===La configuració del barri===

...'Exèrcit espanyol afincat a Roses al final de la Guerra Civil i casat amb la rosinca Josefa Rahola Jensen, filla de [[Francisco Rahola Molinas]] i Matea ...de Pere Rahola Molinas, el tiet de Fifí Rahola; i el carrer de Sanlúcar la Mayor, lloc de naixement de Díaz Pacheco.

[[Categoria: El mar]] ...x|thumb|dreta|Antoni Abad Mallol el dia de l'entrega del Dracma de Plata a la Confraria]]

[[Categoria: La vinya]] ...OM Cap Norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Josep Oriol Martí Bagué navegant per la costa del cap Norfeu]]

...ccions cinematogràfiques inaugurada el 1945 i propietat de Manuel Fassier Mar. ...e boxa.<ref> Pol Meseguer. ''El Pare Noel a Roses''. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/docmes-12-2018 </ref>

...en el cas de Roses. Eren edificacions destinades als negocis i oficis del mar, on es guardaven les mercaderies, les xarxes i els aparells nàutics. ...Hamelink. ''La vila de Roses (segles XIV-XVI). Aproximació a l'urbanisme, la societat i l'economia a partir dels capbreus del monestir de Santa Maria de

...en Toni. Tanmateix, només tres mesos després del natalici ja coneixia el mar de [[Roses]]. ...tica i gestió del patrimoni cultural”. És doctorant de la UdG i centra la seva recerca en “L’Espai públic com a espai de representació”.

[[Imatge:DCC00673 (1).jpg|350px|thumb|dreta|Zona de cisalla afectant la granodiorita de Roses i un filó]] ...odiorita de Roses: Empremtes d'un magma en refredament sota els efectes de la tectònica en les profunditats de l'escorça terrestre.''