Llorenç Romañach Roig

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llorenç Romañach Roig/ Autora: Judith Ijsselstein

  Va néixer a Roses l'any 1909. A casa seva eren pagesos. Ell també va treballar la terra. Els seus pares van tenir dos fills, però un es va morir quan tenia un any. Era una noia. Així doncs, va ser fill únic. El que més li agradava era anar a banyar-se. Anaven a Canyelles petites, on tenien una finca familiar. Finalment, però, se la van haver de vendre i se la va quedar el senyor Pacheco, que estava casat amb la filla del senyor Rahola.

En Llorens ha estat una d'aquestes persones que defineixen la gent de Roses: gent de la terra, però que no pot passar sense el mar, i gent de mar que no pot passar sense la terra, les vinyes i els olivars. Per ells, els anys més feliços han estat els anys que anaven a la finca de Canyelles, on treballaven, però també es banyaven després de dinar i, a vegades, després de sopar. Li agradava molt el mar.

Quan parla de la guerra diu que és "la cosa més lletja del món". Parla amb una gran educació i, molt correctament, ens explica un episodi de la guerra: "Sóc viu de miracle. Una vegada van desertar dos nois de Blanes. Els van detenir i van formar un piquet d'afusellament. Em va tocar formar part del piquet, però jo no podia fer-ho. Em vaig començar a trobar molt malament, em feia molt mal la panxa. El tinent es va portar molt bé amb mi. Per aquesta acció em podien haver mort, per desobediència, però el tinent no va dir res. Era molt bon home" [1]


Notes[modifica]

  1. "La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005.