Resultats de la cerca

...'Saint-Prosper''' era un vaixell mercant de vapor que va naufragar el 8 de març de 1939 a la badia de Roses, en topar amb una mina submarina. Van perdre- ...ort normand de Rouen el 21 de febrer de 1939, amb destí Algèria. El 3 de març va fer escala a Orà i l'endemà, a Mostaganem (Algèria), d'on va sortir

...ses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles, ...i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre t

La '''barbacana medieval''' és una construcció que protegia la porta de mar de la muralla medieval. És una estructura de planta quadrada adossada a la ...e Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449

...l. És una estructura que evidencia una evolució constructiva paral·lela al desenvolupament espaial i humà de la comunitat en època medieval. ...b l'eix longitudinal orientat en sentit nord-sud i una part que sobresurt, al nord del cantó de llevant, que engloba el recinte fortificat del monestir.

...'un edifici situat al sector sud de la vila medieval, a tocar el llenç de mar de la muralla medieval. Era la residència del governador militar de la pla Són visibles les parets perimetrals que es conserven amb alçades variables, però que en cap cas superen els 2 metres, i alguns dels e

La fundació de '''la vila''' se situa al segle XI, a ponent del [[Monestir (S.XI)|monestir]] benedictí. El primer n ...tant la part intramurs com el barri que s'estenia davant de la façana de mar del recinte emmurallat.

...interna del baluard. El mur nord comprèn l'extrem de ponent del llenç de mar de la muralla medieval amb dues d'aquest mur s'obria la porta del reducte. ...t i les altres, amb rajoles. Les estructures muràries es conserven a una alçada d'un 3 metres ; a la part superior s'ha mantingut una línia de carreu

...mb l'espai obert cap el mar. Les diferents estances s'agrupen en tres ales al voltant d'un pati central de forma rectangular que fa 27 metres (eix nord s

...de la cala [[Montjoi]], al sud del massís del [[cap de Creus]]. Es troba al sud de les [[construccions del Pla de les Gates]] ...caixar la cambra, rebaixant la roca uns 20 cm, i es va construir el túmul al seu voltant. L'única llosa conservada, anomenada Llosa A, és de pissarra

...ió. Quant a la categoria d'[[Categories#LES_EMOCIONS|emocions]], novedosa al món dels wikis i que constitueix una aportació inèdita de la Rosespèdia La badia i mar obert

...s que no s'han pogut excavar en profunditat perquè el temple romànic és al damunt. ...s. Les estances monacals -cel·les, cuina, menjador, etc.- es distribuïen al voltant del pati. Tot el conjunt quedava tancat dins d’un recinte emmural

Castell situat al sector sud de la badia de Roses, en un punt elevat al vessant sud del puig Rom i que acaba a la punta de la Poncella. Va substitu ...rs de bales i bombes, especialment de les bateries que tenien instal.lades al Puig-Rom. A principis de gener de 1795, amb bretxa oberta a les seves gruix

[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]] ...l nom de puig de les Muralles, que s’eleva uns 230 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 0,9 ha i 125 m d’amplada màxima nord-sud per 110

...del castell es troben emmascarades per les parets d'una masia construïda al mateix lloc. La seva cronologia va del segle IX a l'XI. Pel que fa al topònim, en un document del S.XVII que parla de plets sobre jurisdiccions

[[Imatge:Far mar.jpg|350px|thumb|dreta|El far de Roses]] ...etres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres.

...en Rotllà se n'assabentés, l'amant va fugir amb el moro dirigint-se cap al sud, cap a terres sarraïnes. ...lles Medes. A Palamós diversos trossos de roca rogenca foren llançats al mar pel gegant formant el que avui són les illes Formigues.<ref>"L'Empordà fa

...ants de Palau-saverdera, Roses i Castelló d'Empúries pujaven en comitiva al monestir per assistir als oficis i les sirenes aprofitaven el moment per so ...se sentien propers. Els més assenyats fugien cap a l'església, puix que al seu interior no sentirien aquests cants temptadors, que quedaven ofegats pe

Hi ha dues roques al [[cap Norfeu]] que s'anomenen popularment els '''Fadrins encantats'''. La l ...l mar, que la gent de la comarca coneix amb el nom dels Fadrins Encantats, al cap Norfeu. Hi ha algunes variants d'aquesta llegenda que substitueixen el

El '''Georges André''' va naufragar al port de Roses l'abril del 1922. És conegut com el "barco de les olles" per ...n la quilla toca fons, només en sobresurten els pals.<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició

...l nord, amb instruccions d'interceptar un mercant que portava subministres al bàndol republicà, tot trencant el bloqueig, segons havien pogut saber els ...la a Tarragona portant, segons els documents oficials, queviures destinats al front de Madrid, encara que entre la tripulació existeix la sospita que el

...reuer'' [[Bombardeig del Canarias|Canarias]]'', quan el primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és la narració dels fets El ''Marinero Canté'' amarrat al moll sense cap tripulant a bord, encaixa un dels quaranta-un trets que el '

...estibats, cuallats en entrar en contacte amb l'aigua.<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició * Profunditat: 14 metres<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició

...no va ser accidental sinó provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà": ...ba del Tees. Ara es troba a Barcelona d'on salpa, curt de carbó, el 24 de març. L'endemà arriba davant Cadaqués, és albirat passant i repassant la co

...són les restes d'una de les set naus franceses destruïdes la nit del 30 al 31 d'octubre de 1809. L'estiu de 1983 se'n van excavar la restes, en el mar ...mitjà eficaç d'aprovisionar l'exèrcit napoleònic d'ocupació sigui el marítim. Amb tot i això els vaixells procedents dels ports del Mediterrani fr

...a guerra i va ser assignat a Roses, que era el port republicà situat més al nord. La V-13 va naufragar a conseqüència d'un bombardeig aeri, el 8 d'ab ...la completament i ferint o matant tota la tripulació.<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició

...Montjoi i les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi ..., l'erosió ha donat a la seva roca granítica gneisificada una semblança al cap d'un falcó. La gran riquesa natural - tant terrestre com marina- li co

Segons conten Josep Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir: ...televisió. El dilluns el rorqual va ser retirat de [[Cala Canadell]] per mar. El van arrossegar amb una barca fins el moll de Roses.

...àlia. Era la primera vegada que es trobava aquesta espècie de corall tan al nord del Mediterrani i, segons els científics, podria tenir un milió d'an ...titat ecologista WWF/Adena, Pilar Marcos, que va manifestar que el sistema marí del cap de Creus hauria de ser declarat reserva de pesca.

<blockquote>Encontrándose en Rosas, presenció la triste escena de sacar del mar, casi asfixiado á uno de los buzos que se ocupaban en la pesca de coral. L ...antozoari o coral·lari, és un pòlip que viu fixat ai substrat del fons marí i mitjançant segregacions calcifica un esquelet tubular anomenat polípe

[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]] ...e s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les [[illes Mòniques]], uns illots rocosos entre els quals hi

El vessant que baixa des del Castell de la Trinitat cap al far és la que millor preserva la fisiografia respon al caràcter de registre geològic de processos geològics d'origen intern i

[[Imatge:Capdecreus1.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus al capvespre]] [[Imatge:Capdecreus2.jpg|350px|thumb|dreta|Nit de lluna al Cap de Creus]]

...s i treballaven la terra. En aquells temps el poble era petit. Recorda que al carrer on va néixer, on actualment hi ha la loteria, hi havia l'última ca ...licana, i quan va ser bé... Gardela, per què et vull!". Recorda que vora mar estava ple de gent, i quan va començar a disparar no va quedar ningú, tot

...rimer any va ser molt difícil. El 1945 es va casar i va tenir tres fills. Al cap de cinc anys, la Liliane, el marit i els fills van marxar a viure a Bas

<blockquote><poem>La botiga [[Autoservei Nuri]] -o com tothom la coneix al poble, la botiga de la Nuri de ca la Canet- és un dels establiments de Ros La Maria explica que va néixer a Canet de Mar el 1922 i que els seus pares es dedicaven a la terra. Va anar a l'escola fi

<blockquote><poem>Tot i ser un home de mar, a l'Agustí també li agradava pujar cap a la muntanya. Recorda que a vega ...mília de pescadors, tant el seu pare com el seu avi havien treballat a la mar. El 1930 els de can MEsos, que és com es coneixia la família, van venir a

...ia. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

[[Imatge: Festes_carme.jpg|350px|thumb|dreta| Festa del Carme al port /AMR - Fons Família Cabañó Danés]] ...uera]]. També es coneix un altre ball rodó, només de dones, que es feia al voltant d'una foguera, a la qual els homes tiraven peix menut per tal d'ati

Del temps de la fam i la gana hi ha la història d'un home que anava al [[mas Patiràs]] de Roses a robar, disfressat de fantasma, i deia: ...s!''<ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...va. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...nt. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

[[Imatge:Expo-al-Xaloc.jpg|350px|thumb|dreta| Exposició a la sala d'exposicions Xaloc de Ro ...es. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...Castelló de la Plana, el 1910. Durant la Guerra Civil fou tinent. Va anar al front de l'Ebre i, després, a Lleida. Ens explica que a Fraga va tenir mol ...xalet d'en Jaume Deulofeu, conegut com en Modesto. Portava el material per mar amb la teranyina perquè no hi havia carretera." Durant els anys 60 i 70, a

...1911. La seva família es dedicava a la pesca i ell tambe va treballar al mar. Fou patró a la barca anomenada la Cacatua i també va anar a la pesca del ...narias|bombardeig del ''Canarias'']]: "El nostre vaixell va entrar al port al costal del Canarias. Veníem de pescar del [[Cap de Creus]]. El Canarias es

...a compresa entre [[Cap Norfeu]] i Falconera. Ha estat un gran pescador. La mar i la barca han estat tan lligats a la seva vida que els dies que no anava a Durant La Guerra Civil, ell estava destinat al guardacostes Francisco i van ferir·lo en un bombardeig. Té dues ferides d

[[Imatge:Calapelosa.jpg|350px|thumb|dreta|La Pelosa vista des del mar. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].]] ...dències: a la Pelosa sarda també hi ha una torre de defensa, construïda al segle XVI, igual que la [[torre de Norfeu]]. I, a prop de la cala, hi ha un

...oses, juntament amb els comerciants de l’Empordà i de la vila d’Olot, al Rei. [...] No hauria d’estranyar, doncs, que la constitució d’un gremi ...ra figura entre els principals ports pesquers de les comarques gironines i al costat dels de Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Barcelona i Sant Carles de

[[Imatge:C_ermites.jpg|350px|thumb|dreta|Tancat al costat est de la cova]] ...cova de les ermites''', coneguda també amb el nom dels eremites, es troba al vessant nord del [[Cap Norfeu]], a tocar del camí que mena a la punta. La

...la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanístiques que els músics han dedicat a Roses Al segle XVII la Sardana va ser la dansa de moda entre l’aristocràcia i la

- nadal de 1321 al Rosselló - 21 de febrer 1330 al Rosselló