GeologiaDe Rosespedia
La importància geològica del Cap de Creus és evident i s’ha d’entendre com un referent mundial per comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles. El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Jóncols, al límit de Cadaqués, fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló. Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte. L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites, Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.
ContingutEvolució històrica[modifica]La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus. L'unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles) activades fa 25 milions d'anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses, esdevingudes fa uns 10 milions d’anys. Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i el Baix Empordà. La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall al·luvial. El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení (613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al·luvial empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien localitzat tradicionalment els conreus. El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Jóncols fins al Far de Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa pel Coll de Sant Genís, pel serrat de Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jóncols deixant pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i el puig d’en Rabau. Descripció de la geologia[modifica]El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren l’articulació de la costa: - La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses. - La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila. - El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors. - La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.
Geologia estructural[modifica]Els materials del sòcol varen patir els efectes de l’orogènia herciniana i les estructures observables corresponen a l’orogènia, caracteritzant-se per la successió de fases de plegament i cisallament amb formació d’esquistositats. Es reconeixen varis episodis de deformació: un d’ells coincideix temporalment amb el clímax de metamorfisme i la intrusió dels granitoids; l’altre és el més heterogeni i desenvolupa bandes mil.lonítiques associades a zones de cisalla. Durant l’orogènia herciniana les roques que avui formen el Cap de Creus varen patir els efectes del metamorfisme regional. La zonació metamòrfica mostra un grau creixent cap el NNE, des de la zona de la clorita-moscovita, fins la zona de la sillimanita. En una fase posterior, durant el Permià-Carbonífer superior (250-300 milions d’anys), es varen intruir els granitoids de la Serra de Rodes-Roses amb la conseqüent formació d’una aureola de metamorfisme de contacte que va transformar les roques encaixants; en el cas de Palau-saverdera apareixen una sèrie de septes de roques meta-sedimentàries en l’extrem NW del terme (pissarres i fil·lites) transformades en roques cornianes i fil·lites motades: en l’extrem NE també apareixen altres roques també afectades per l’aureola metamòrfica de contacte. Molt probablement en la mateixa època varen pujar els magmes tardans que varen formar les roques filonianes, els més clars representants de les quals són els dics o filons de quars que s’alineen de NW a SE seguint una de les falles principals. La depressió de l’Empordà deu el seu origen a una tectònica de fractura iniciada al Neogen. Les fractures no es poden definir exactament atès que han estat colgades pels sediments de rebliment neògens i quaternaris. De l’observació de les imatges per satèl·lit es poden, però, insinuar unes alineacions dominants en direcció NW-SE que travessen tota la plana de l’Alt Empordà.
Qualitat de les aigües subterrànies[modifica]En aquesta fase de treball no s’ha realitzat cap analítica de les aigües de cap captació. Cal dir, que segons les dades facilitades pels usuaris dels pous, les captacions situades al NE de la riera de Queralbs, entre el pk2 i el pk3 de la carretera GI-610, presenten problemes d’oxidació de les aigües pel seu elevat contingut en ferro i manganès, producte del seu pas per roques pissarroses o lutítiques fosques.
Estructures locals[modifica]Damunt del mapa geològic de Roses, s’han sobreposat les principals estructures geològiques grafiades al mapa geològic de Catalunya 1:25.000 (full de Roses), amb una orientació NO-SE; així com unes altres estructures de caràcter secundari amb una orientació NE-SO que s’han interpretat gràcies al treball de camp.Dins de les estructures principals destaquem: Es tracta d’una falla normal, que dins del terme de Roses, la trobem al peu de la serra de Verdera, just a l’alçada del rec del Cap de Terme. A partir d’aquí, voreja aquesta serra per la seva part més baixa, tot seguit passa per la franja que queda entre Mas Boscà i Mas Fumats, travessa la urbanització Mas Oliva, passa pel puig d’en Marès i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rostella. És la falla que separa el massís de Cap de Creus de la plana empordanesa.
Geomorfologia i paisatge[modifica]Pel que fa a la geomorfologia, el relleu d’aquesta zona està condicionat per les estructures tectòniques i per la seva constitució litològica. Els relleus més important es deuen a alineacions estructurals formades per roques resistents a l’erosió. Aquests mateixos factors controlen el relleu costaner caracteritzat per una costa abrupte, on s’ha desenvolupat cales importants i profundes. Els penya-segats més importants s’han desenvolupat al front SE gràcies a processos d’abrasió marina. Roses és un municipi que presenta un gran ventall de vectors ambientals que li confereix varietat en el paisatge. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els següents ambients paisatgístics: Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format per relleus abruptes que corresponen als materials paleozoics i granítics, on destaquen els puig del Pení (606m), el puig Alt (490m) i el puig de l’Àliga (463m). Els seus forts pendents i l’acció erosiva dels agents climàtics han afavorit la creació de penyes, algunes isolades, que subministren material formant tarteres i esbaldregalls, i a les zones més costaneres, penya-segats. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam al·lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat. Aquest paisatge es desenvolupa sobre els terrenys situats a peu de muntanya. Es tracta d’un relleu inclinat cap al SO que es caracteritza per la seva morfologia ondulant. Sobre aquests terrenys s’han ubicat la majoria del conreu agrícola, on hi ha una alternança entre els conreus de secà i els de regadiu, que proporcionen un paisatge típic en mosaic. Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu molt planer, format per materials quaternaris com són dipòsits de rebliment de la plana al·luvial transportats pels cursos fluvials del sector, i dipòsits proximals de ventall al·luvial. És on s’ha aprofitat per instal•lar la majoria d’assentaments i està fortament antropitzat.
Les aigües superficials[modifica]El terme municipal de Roses s’inclou en la conca del Cap de Creus Costa Nord. Aquesta conca presenta unes dimensions petites i es caracteritza per estar format per rieres de curt recorregut, que drenen els relleus abruptes de la costa i desemboquen directament a mar. Es tracta d’una xarxa de drenatge molt poc desenvolupada i on el seu caràcter és totalment torrencial. La major part dels recs provenen dels vessants meridionals de la Serra de Rodes-Verdera-Roses. De ponent a llevant trobem els següents cursos d’aigua: El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre Palau-saverdera i Roses. Aquest rec neix al Serrat d’en Bosquers, concretament a els Guills a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral. Paral·lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la serra de Rodes a una cota de 450m i partint del Puig saquera, baixa passant pel Mas Turró, el turó de la Garriga, a ponent de l’Aquabrava, el càmping Rodas, per anar a morir als canals de la urbanització de Santa Margarida. A aquest rec se li ajunta un altre de menor que neix als peus de la urbanització Mas Boscà i que aporta prou cabal com per a causar problemes d'inundabilitat al S de les Garrigues. El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas Fumats, voreja Mas Mates pel NO fins arribar a la ronda de circumval·lació. La riera de la Trencada neix als relleus del Puig saquera enmig de la urbanització del Mas Fumats a la cota de 250 m. A l’altura del Molí Vell de Can Coll, a una cota de 50m, se li afegeix el cabal del rec del Mas dels Arbres que neix al Puig Alt a la cota 450 m. La riera de la Trencada passa entre la urbanització Mas Matas i la Ciutadella, abocant directament al mar a l’altura de l’hotel Terrassa. El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses. La riera Ginjolers, també riera de la Vila, neix als relleus que s’alcen per damunt del Puig Rodó (442 m), encara que també recull les aigües del vessant S del Puig de l’Àliga (463 m). Així, recull les aigües provinents de cursos menors com: el rec de Sinols, el rec de Can Causa i el rec de l’Alzeda. La riera s’encaixa en la vall de l’Alzeda, passa pel S del Mas Oliva i travessa la part alta del municipi fins arribar a la Gran Via. A partir d’aquí la riera Ginjolers està coberta per la rambla i arriba fins a l’espigó on desemboca a mar. La riera de la Quana, també de la Quarentena, neix al Pla de les Gates, a la cota de 280 m, tot recollint les aigües d’altres cursos menors, baixa fins al Dolmen de la Creu d’en Cobertella, on es disposa paral•lela a la carretera de Montjoi, travessa el nucli urbà per llevant i desemboca a l’altura del port esportiu de Roses. Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjas, la Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.
Nivells piezomètrics[modifica]S’ha inventariat un total de 56 pous que exploten l’aqüífer superficial, dels quals només 16 presenten profunditats de la làmina d’aigua considerats normals (paràmetre calculat a partir de les dades dels pous abandonats) amb una mitjana de 2,6m (amb un mínim de 2,3 m i un màxim de 5 m). A la resta de pous superficials, la mitjana de la profunditat de la làmina d’aigua és de 3,7m, amb mínims de 1,6m i màxims fins a 7m. L’efecte de la sequera ha fet que alguns pous mesurats en altres campanyes s’hagin assecat en l’actualitat. Referències[modifica]L'informació que conté l'article es basa en el dictamen geològic inclòs en el POUM de Roses (Tom II Annex 3) redactat l'any 2010. Estudi geològic complet |
Darrera modificació de la pàgina: 28 des 2011 a les 13:49.
S'ha visitat aquesta pàgina 60.178 vegades.