Categoria:Segle XIX: Diferència entre les revisions

Revisió de 10:12, 22 maig 2009

Malgrat la pèrdua de les funcions bèl·liques de la plaça forta de Roses a partir de 1814, amb el final de la Guerra del Francés, el control urbanístic exercit per l´estament militar es deixà sentir durant bona part del segle XIX, almenys fins a la Primera República. No ha de sorprendre, per tant, que el 1836 encara es plantegés de fortificar la població, en un context d´enfrontaments civils en la construcció de l´Estat Liberal (revolta reialista el 1822, invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, revolta dels Malcontents el 1827-1828 i I Guerra Carlina entre 1833 i 1840). Tanmateix, l´estancament demogràfic de la primera meitat de segle (1840: 1948 habitants) no permeté una modificació substancial de les bases urbanes divuitesques de Roses.

L´abolició del món feudal i la introducció d´unes noves formes de relacions socials i econòmiques modificaren profundament Roses, d´altra banda exactament igual que qualsevol altra població del país. La petja del seguit de fenòmens històrics que es coneixen sota la denominació de Revolució Liberal fou ben visible al llarg de tot el segle XIX rosinc. Un dels exemples més desconeguts, però, alhora, més representatius del que significà la implantació de les relacions socials i econòmiques de caràcter capitalista a Roses fou la colonització de la primera línia de costa, en un procés de privatització d´una sèrie de terrenys guanyats al mar que, sovint, es coneixien com a aigualeixos. Fou, al capdavall, una concreció històrica d´un procés general de creació i d´afermament de la sagrada –jurídicament consagrada– propietat absoluta capitalista.