Retrat de Carles Bosch de la Trinxeria
Portada de la reedició de "Records d'un excursionista
Fill d'una família de propietaris rurals arrelada a la Jonquera i al Vallespir, Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló, 1831- la Jonquera, 1897) fou una persona de notable cultura i un gran afeccionat a la cacera i a l'excursionisme, d'on va extreure principalment els continguts de la seva obra literària. No és fins a la maduresa que enceta aquesta seva faceta d'escriptor i és en el seu primer llibre "Records d'un excursionista" (1887), on dedica un capítol a una estada a Roses.
Una temporada de banys de mar és el títol del capítol on Bosch de la Trinxeria descriu, amb un tipus de narració costumista, com era l'estiu de Roses a partir de les seves observacions i vivències. El text és de gran interès ja que és un testimoni directe de la vida i les costums de la població, com ara el següent fragment, on explica el bullici que generava a la població l'arribada del peix:
Pel matí, avans del bany, anavam tots á la punta á véure arribar 'l peix. Quina animació!... Las donas, ayrosament arrebossadas, treuhen de las embarcacions las canastras plenas de tota classe de peix; forman un rotllo, prompte 'l peix es venut y vinga carregar lo carro de 'n Ciset que trasca tot seguít cap á la pescateria de Figueras. Los mariners tiran las barcas en terra; ¡hooooh, hissa!... apoyant sas espatllas á la barca; fent rossurtir llur forta musculatura... ¡Qué graciosa es aquella joveneta que se 'n va arremangada y camas nuas, garbosa y lleugera, ab una má sobre sas caderas y l' altra reblincada sobre son cap, lo bras arrodonit, sostenint sa canastra de peix!... [254] [1]
Tanmateix, també relata com passaven el temps aquests primers turistes a la població. En aquest fragment Bosch de la Trinxeria narra emocionat el moment d'una captura de tonyines durant una visita a l'almadrava de Montjoi.
Quan s' agafa sardina ó barat, res ofereix de particular; lo dia que 'ns hi trobávam vegérem una agafada de tunyinas. La senyal del vigilant ho feu conéixer. Calia veurer ab quin vigor y alegría 'ls mariners alsavan la ratera! No tardárem á distingir la negror dels peixarros que no malfiantse del perill que corrian, donavan voltas al entorn del filat, que poch á poch los pujava á dalt. Prompte las tinguéren en l' espay reduhit format per las quatre barcassas. May havía vist espectacle tan singular y conmovedor... Las tunyinas (n' hi havía vuyt y la que pesava ménos, pesava quaranta carniceras) al trobarse á disminuhir son element, feyan salts estraordinaris y á cada cop de cúa nos arruixavan de valent. Los mariners se tiráren dins de l' aygua abrahonantse ab ellas lluytant, de capgirells, anant á fons y tornant á surtir, fins que las pobres tunyinas cansadas y rendidas, fóren tiradas á pés de brassos en nostra barcassa [257] ahont espiráren á nostres peus. Tornárem á Rosas mullats com pops, portant á popa la bandera nacional qu' es la senyal que l' almadrava ha agafat tunyina... [2]
La narració de Bosch de Trinxeria permet al lector fer un salt enrere en el temps. Retornar al Roses de meitat del XIX, una tranquil•la estació balneària d'estiu on uns pocs turistes ocupaven les hores prenent banys a la riba o bé fent berenades a la les fonts i excursions als voltants.
- ↑ Bosch de la Trinxeria, Carles. Recorts d'un excursionista. Imprenta La Renaixensa. Barcelona: 1887 p.253
- ↑ Bosch de la Trinxeria, Carles. Recorts d'un excursionista. Imprenta La Renaixensa. Barcelona: 1887 pp.257-258
Enllaços externs[modifica]
