Josep sala marés

Ens situem a la vila de Roses durant la guerra del francès. Després de la conquesta de la vila per part dels francesos, la introducció de l'administració napoleònica anà acompanyada per l'adhesió, més o menys entusiasta, més o menys interessada, d'elements afrancesats, és a dir, d'aquelles persones que, a partir de la influència de la cultura i la política franceses de la il·lustració, recolzaren el govern de Josep I i foren partidaris de l'annexió napoleònica de Catalunya.

En aquest context històric sobresurt la figura de Josep Sala i Marés, batlle de Roses, personatge contradictori i realitat d'una ficció literària (costa discernir entra la llegenda i la realitat). Aquest personatge nasqué a Roses (tot i que aquesta dada no està confirmada) al 1769 i governà, aproximadament, entre 1807 i 1810.

Enlairat per les autoritats franceses, el sr. Sala ens és presentat com un tirà canalla, lladre i assassí, que s'aprofità de la situació política i bèl·lica en benefici propi: [...] Tots sabem que és un malvat i que avui és maire (batlle) de Roses... De totes maneres, espero [diu Tomàs Sunyer i Lloveres] que hi hagi mitjans de fer veure la seva mala voluntat i la categoria moral del subjecte.

Tanmateix, la descripció continua i, més endavant, l'autor el retrata durament: Sala, el Maire, s'havia ungit l'amo de tot. No es cansava de dir i repetir "sóc el rei de Roses", i cometia tota mena d'atropellaments i robatoris [...]

En un moment indeterminat de l'any 1810, però, el sr. Sala és destituït. La primera reflexió és el poble està content i salta i balla perquè ha fet destituir Pere Sala (no se sap exactament si es feia dir Pere o Josep).