Resultats de la cerca

...oan Denclar i Dolors Mainegre, natural de Vilajuïga. Es casà a Roses amb la rosinca [[Teresa Mallol Vicens]] (1882) i va tenir dos fills: en Narcís (1 ...de productes com els salaons (sardines, anxova, arengades), l'oli, el vi i la mel.

...atmosfèrica i altres variables meteorològiques que s'utilitzen tant per la previsió del temps i com per estudis de clima. ...eríode de més de 30 anys només va deixar de registrar dades durant la [[Guerra Civil]], entre juliol de 1936 i l'agost de 1939.

...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses: ...fou acceptada i confirmada en la sessió del 9/4/1936, darrera sessió de la legislatura. <ref> Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, pp. 1

...sebi Trull i Magdalena Denclar i els materns Joaquim Escatllar (Banyuls de la Marenda) i Teresa Pau, natural de Besalú. Es casà amb Maria Cardoner Pér Seguint la tradició familiar, Benet Trull fou confiter <ref>Existeix un receptari seu

[[Imatge: Banys planol.jpg|350px|thumb|dreta|Plànol de l'edifici de banys de la platja del Rastrell, de l'any 1934 (AMR)]] [[Imatge: Detall signatura.jpg |350px|thumb|dreta|Detall de la signatura de Claudi Díaz en el projecte de casa de Banys (AMR)]]

...röen. Es casà amb Pilar Roquet Vilar i tingueren dues filles, la Carme i la Teresa. ...t culturals com polítiques. Tot i així, no és fins a la proclamació de la Segona República que entra al consistori. Del buidatge dels llibres dels p

...l'empatia són actituds indispensables per jugar a escacs i que defineixen la personalitat de Benet Vigo. ...en coneguts pels de can Sibina. Fins als tretze anys va anar a l'escola de la vila i quan acabà els estudis, va començar a treballar al camp i de barbe

...ons petites i ell es dedicava a la pesca d'arrossegament. Fou el patró de la Roses de l'Empordà. ...ebre'l. Després va hissar la bandera espanyola i va començar a disparar. La gent corria desesperadament, va anar cap a les muntanyes i es va refugiar a

...ar durant molts anys a la botiga del pòsit de pescadors, coneguda com a [[la Cooperativa]]. ...patidora. Sempre resava per tothom, i a tota hora estava a disposició de la gent, tant dels familiars, com dels amics i dels treballadors.

...r, abans de la guerra, i van tenir dos fills, un noi i una noia. Durant la guerra va anar al front de l'Ebre. ...is de la Casa del Mar]]. En va ser el primer president i va formar part de la junta durant molts d'anys.

[[Imatge:Coballoba1.jpg|350px|thumb|dreta|Esteve Palou dins la cova a l'entorn dels anys 80.]] ...balloba2.jpg|350px|thumb|dreta| Bresques del buc que hi ha a l'interior de la cova.]]

[[Imatge: Esteve_Guerra_Mares.jpg|350px|thumb|dreta|Esteve Guerra Marés /AMR]] ...u pare, que fou alcalde, però també tingué un cosí regidor, [[Francesc Guerra Trull]].

...5288_reixach.jpg|350px|thumb|dreta|Carretera a l'altura del Salatar durant la segona dècada del segle XX /AMR]] ...n esdeveniment cabdal per l'economia empordanesa, fortament delmada per la guerra civil (1833-1840) i les fortes sequeres que tingueren lloc durant aquella p

...m el seu pare, [[Francesc Huguet Ferrer]], que fou regidor o bé l'avi de la seva dona, [[Pere Cusí i Marés]], que fou alcalde i regidor. També fou o ...documents inclouen llistes dels membres afiliats al Movimiento.</ref>, de la qual fou cap local fins l'1 de juny de 1970 <ref> AMR, Fons Falange, Llibre

...Sunyer_alzamiento.jpg|350px|thumb|dreta|Francesc Sunyer entre els caps de la insurrecció federal/BNE]] ...caricatura_sunyer.jpg|350px|thumb|dreta|Caricatura publicada a la revista La Flaca el 1869]]

...tre els diaris on escrivia s'hi troba La Lucha, mencionat a la cançó com La Hucha</ref>, va ser també dels principals dirigents del BRA (Bloc Republic ...m es refereix la cançó, en un vaixell ancorat al port de Barcelona, vora la caserna de les Drassanes. El vaixell presó al que va ser recluït va ser e

...tació del govern de Veneçuela per continuar la recerca com a professor a la Facultat de Medecina de Caracas. ...la del besavi i Sunyer Metges Pare i Fill'''. També tingué interès per la poesia que cultivà, en menor mesura, però amb molta qualitat.

...temps, es va tornar a casar i, amb el seu marit, van continuar treballant la terra. ..."Ens posaven el rentador al cap i cap a dalt", recorda. Després, estenien la roba i parlaven. Era el lloc on es feien confidències, es deien secrets, u

...haver de vendre i se la va quedar el senyor Pacheco, que estava casat amb la filla del senyor Rahola. ...livars]]. Per ells, els anys més feliços han estat els anys que anaven a la finca de Canyelles, on treballaven, però també es banyaven després de di

...ny 1908. El seu pare era peó d'obres públiques i la caseta on va néixer la senyora Felipa, destinada als treballadors, encara es manté i és el símb ...r dos fills. El seu marit va navegar per molts llocs. Tenia dues passions: la cuina, que li agradava molt i, segons diuen, ha estat una gran cuinera, i e

[[Imatge: Juntaposit prats.jpg|350px|thumb|dreta| Membres de la Junta del Pòsit de Pescadors als anys 20./AMR. Fons Família Prats Basí]] ...ra|gegants de Roses]] que porten el seu nom</ref> i l'Agustí. Per part de la seva dona, que era germana amb Clara Llorens, fou cunyat de [[Joan Flaquer

...1911. El seu pare es dedicava a les feines de pagès i també a la pesca. La seva mare venia verdura al mercat i el seu marit va ser pescador, nascut al ...el Canàrias: tothom tenia molta por i va anar a refugiar-se a dintre de [[la Ciutadella]]. En aquell moment tenien una filla d'un mes.

...a la pagesia. Eren agricultors i pastors, i el seu pare treballà a [[can Guerra]]. ...forner a Portbou, al Pont del Príncep i a Sant Joan les Fonts. Passada la guerra, va treballar durant un temps a [[can Cusí]].

...Marsellesa_clave.jpg|350px|thumb|dreta|Partitura d'Anselm Clavé / Fons de la Societat Coral Erato]] ...lesa''' és una composició musical d'origen militar i un dels símbols de la Revolució Francesa. Després de més de dos segles aquesta marxa ha esdevi

...es troba a les instal·lacions del port, però durant molt temps va tenir la seva seu al [[carrer de Sant Elm]], a un pis de primera planta, adequat per ...omés tres anys, i la seva àvia, que vivia amb ells, es va fer càrrec de la família. En Fernando va anar a l’[[escola del Pòsit de pescadors]], on

...es de protecció oficial i que donen fe de l’increment de la població i la necessitat de crear unes noves cases amb una certa qualitat. ...ue ho deixés per poder-se dedicar només a les feines de casa. Acabada la guerra, es va casar amb en [[Salvador Buscarons Berta]], que era patró i motorist

...: Gregorio-Segovia-Perez-191.jpg|350px|thumb|dreta| Gregori Segovia durant la sessió de retrat/ Autora: Judith Ijsselstein]] ...e. No hi havia petroli i no et guanyaves la vida. A més, si volies anar a la pesca havies d’anar amb fuel, que és molt dens i s’havia d’escalfar.

...van morir. Recorda que en aquell accident van morir dos pares i dos fills: la barca va tombar i van ser arrossegats fins a l'Escala, on els van trobar di ...ls, dos nois i ella, que aleshores tenia només set anys. Potser per això la Teresa no va anar gaire temps a l'escola.

...a fins als 14 anys. Després va treballar de paleta fins que va arribar la guerra. ...n vida, mossèn Miquel. Precisament, la rectoria era una casa propietat de la família d’en Narcís, que els sacerdots tenien llogada.

...lusia'''. En Fernando és un d’aquests treballadors vinculats al món de la construcció que residia en un d’aquells pisos que ara pertanyen a l’ob ...una altra finca, propietat de Don Andrés Sánchez, al terme municipal de la Chuscarra de Segura. Va anar a l’escola a Puente de Génave, localitat pr

...aigua corrent només hem d’obrir l’aixeta de casa, però a Roses, quan la Teresa era jove, no totes les cases en tenien. ...l’Enxanxe, recorda que encara havien de rentar la roba amb l’aigua de la font.

...’en Verdalagues i el d’en Paretus'''. Anys més tard, es va embarcar a la teranyina d'en Clarin. ...l seu lloc al front. Segons explica, gràcies a aquells soldats van salvar la vida, ja que tal com havien vaticinat hi van haver moltes baixes.

...ill de can Mamet''', perquè segons deien, l'avi d'ella sempre que anava a la vinya duia una mena de càntir que anomenaven mamet, i per això li van pos ...9. Quan només tenia deu mesos, el seu pare va morir, i dos anys més tard la seva mare es va casar amb el germà gran de qui havia estat el seu home, qu

...van posar a una caixa i el van donar per mort. En aquell moment va entrar la Magdalena de can Cua, que estava criant un nen, i va veure que ell feia un ...del Pòsit de Pescadors]] i un any després començà a pescar a la barca La Rosa de l’Empordà.

...xanta anys després, continuen estant l’un al costat de l’altra. Però la seva vida no sempre ha estat fàcil. ...icà a la pesca; anava en una barca d’arrossegament que es deia Cacatua. La Maria havia anat a l’escola, però ben aviat va començar a treballar cos

...ro, però sense guanyar res", diu amb un lleu somriure. Quan va arribar la guerra, tenia dos fills. Les van passar magres, van haver de lluitar molt. ...a la quina, sobretot els darrers anys, tot i que ja era molt gran. '''Era la dona més gran de Roses'''.

...sense res. El seu home fou cridat per anar al front i, cap al final de la guerra, va morir a prop de Vic. ...portar. Però la Senyora Maria va continuar treballant i va tirar endavant la seva família. A les nits cosia i al matí anava a collir olives i a l'[[ho

...[[la guerra de Cuba]] va desertar. A casa seva hi vivien tres matrimonis. "La meva vida ha estat molt amarga", comenta el senyor Joan. ...rtava un col·legi particular; del col·legi nacional, situat al costat de la rambla de Roses, i del rector de Roses, a qui deien mossèn Joan del Dinere

...de granger a França, a casa d'un capellà. Als tres mesos de néixer ell, la família tornà a Roses. Als deu anys ja anava a pescar. '''Tenien un art d ...c anys que m'han de fer cures diàries, cada dia de l'any, per culpa de la guerra”. Va estar un any a l'hospital i quan va tornar va començar a treballar

...afortunada perquè ella no va passar mai gana. Es va casar després de la guerra i '''el 1964 va venir a viure a Roses.''' ...tur marit. Tenia molt bona planta, feia 1,90 m. Després, ell va anar a la guerra i ella el va esperar. Quan va tornar es van casar. El seu home era sabater.

...pescadors i feien la processó pel poble”. També de ben petita anava a la [[plaça de Catalunya]] a jugar amb les seves amigues, i quan va ser més g ...inats. Després, el negoci va continuar com a botiga de comestibles, però la feina de sastre es va deixar de fer.

...tradicions que s'han anat transformant, com la [[processó de Corpus]], en la qual diu que participava tot el poble i que era un dia d'unió entre tots. ...a grans records, sobretot de l'Església, que és el que més li agrada de la vila.

...per motius familiars la família era a França quan ell va néixer. Sobre la seva educació, comenta que només va anar dos mesos a una escola de pàrvu ...s va començar a treballar a les feines del camp, i als dinou, durant la [[Guerra Civil

...la Clara, en [[Vicente Terol Varó]], fou patró d'embarcació i vingué a la població empordanesa cap a l'any 1921, quan ella tenia només un any i mig ...ts, en Joan i en Salvador. Anys més tard, va anar a aprendre a cosir a ca la Tereseta Mallol i durant un temps hi va treballar.

...resmall. Anaven amb una barca petita i feien la pesca artesana. Ell, '''de la mà del seu pare, va descobrir els secrets del mar''' i durant molt de temp ...d'ensenyar els altres. Perquè, escolta, era una pena, en aquella època, la poca instrucció que hi havia. [...] Un vuitanta per cent dels joves no sab

...idal, ja que era l'única dona amb aquest nom que hi havia a la població. La seva família, els de [[Can Farriol]], eren pescadors, tot i que, com molts ...àstima haver de deixar els estudis, ja que li agradaven molt. Recorda que la mestra va fer tot el possible perquè continués. “Doña Marina va venir

...a Figueres. En casar-se, el seu home, que era de [[Can Rigau]], va canviar la tartana per un camió i va fer de transportista. Ella treballava a casa d' ...e va anar al front de l'Ebre. Era tinent, el van fer presoner i va estar a la presó de Deusto.

...arien junts per sempre, el destí va fer una jugada pròpia del seu temps. La senyora Asunción, de [[can Palós]], va quedar vídua quan tenia 26 anys, ...ursions. També el mar l'ha fascinat, especialment l'[[Almadrava]]. <ref>" La gent gran de Roses, cent vides, mil històries 1903/1918". Ajuntament de Ro

...eva família treballava al camp. Durant la guerra, lluità amb el govern i la FAI. El van fer presoner i el van portar a Barcelona però, com que Gelida ...estat sempre molt treballador i ha tingut molta iniciativa. Amb el temps, la tintoreria que es va obrir l'any 1948 va tancar, però tingueren també bot

[[Imatge:Joanpages3.jpg |350px|thumb|dreta| Cèdul·la personal de Joan Pagès Ordeig/AMR]] La seva trajectòria professional com a treballador de Correus es pot ressegui

...om ara havanera, “danzón” o bé “danzón-rumba” -entre d'altres-. La seva característica principal es troba en què és una dansa de parella de ...rant el segle XIX. La mescla dels ritmes europeus i africans juntament amb la música popular pròpiament cubana donen pas a un mestissatge generador de

...cente.jpg|350px|thumb|dreta|Relleu del bust de Don Vicente a la làpida de la seva tomba al [[cementiri municipal]]de Roses]] ...tge: ROS-48-0008.jpg|350px|thumb|dreta|Personalitats destacades de Roses a la porta de l’església als anys 50]]

...3.jpg|350px|thumb|dreta|Programa de la festa major de 1933 amb l'anunci de la cursa ciclista]] ...'advocava per la fraternitat universal'''. Tot sembla que va començar amb la tornada d'Amèrica d'un rosinc que havia dut com a bagatge de l'Argentina e

...nquer.jpg|350px|thumb|dreta|Passadís que connecta el túnel posterior amb la sala de canons]] ...esada (canons García Lomas de 100/54). Van ser construïts després de la guerra civil.

...e la [[riera Ginjolers]]. Avui dia està abandonada però fins a finals de la primera dècada del segle XXI encara estava habitada per una família de ma ...pis s'hi accedeix per una escala lateral ubicada al costat sud de la casa. La coberta a dos aigües que cobria el sostre avui dia està caiguda.

...l motorista el va ben amenaçar, però en Sebastià va esclatar a riure, a la qual cosa el motorista li va replicar: “Tu riu, riu”. I ve’t aquí qu ...scar, i per això van decidir comprar l’altra part de la barca. Després la van vendre i en van comprar una d’arrossegament anomenada Delmira. Més e

...e ens parlen de quan van ser construïts i de les persones que hi viuen. I la senyora Encarnación viu en una d’aquestes edificacions. ...t sempre caracteritzada per l’atenció als altres, no només perquè és la més gran de cinc germanes, o perquè ha tingut set fills, o perquè va cui

...amb la família i els amics, i gaudir de les nits caloroses d’estiu i de la claror del mar Mediterrani. ...companya durant l’entrevista, comenten que hi havia molta relació entre la gent del poble i els estiuejants de Barcelona. Recorden, per exemple, que e

...ctés d'un viatge en el temps i en l'espai, una gran xemeneia al centre de la gran estança ens transporta al seu poble, [[Beas de Segura]], on va néixe ...nava a casa de les famílies adinerades per alletar els nens. Mentrestant, la Trinidad s'havia de quedar cuidant dels germans. Després, quan va tenir ed

...ntre la terra i el mar. Durant una bona part de la seva vida, va treballar la terra i va fer de paleta, i, durant una altra part, va fer de pescador. Tot ...més tard, a l'escola nova, a la Sacco i Vanzetti, fins que va arribar la Guerra. Comenta que eren temps molt durs i ja amb onze anys va començar a anar a

...d'una vida envoltada d'objectes marins. Una àmfora extraordinària dóna la benvinguda a l'entrada del pis i, al menjador, una vitrina guarda una col· ...de la barca de [[can Cairó]]. Va anar a l'escola fins que va començar la Guerra, comenta que va inaugurar l'escola Sacco i Vanzetti, l'actual escola Narcí

...que hi viuen es coneixen. La Rosa n’anomena alguns: “La Laura de [[ca la Tripaire]], els de [[can Dolço]], aquí al costat els de [[ca l’Isaac]] La Rosa de [[cal Rei]], nascuda a Roses l’any 1922, de petita va anar a viur

...Roig o en Nino. També recorda que la gent, a l'estiu, treia les cadires a la fresca i xerraven en aquelles nits caloroses d'estiu. ...ots van sobreviure a les circumstàncies dures del moment, és a dir, a la Guerra i les seves conseqüències.

...es platges, la visió de la platja de Canyelles després de la baixada per la carretera el continua seduint. ...a París i continuaren sense baixar fins a arribar finalment a la zona de la Bretanya, on va estar refugiat més d'un any. Després, va tornar a Plan, a

...la seva vida: quan va conèixer el seu home i quan va morir accidentalment la seva primera filla. ...l temps, anava a Barcelona per aprendre perruqueria i, després, va muntar la seva pròpia perruqueria a Sabadell.

...eia Som i serem. Vam anar a explicar-los coses de Roses: el meu home sobre la pesca i jo de com es vivia al poble i com havia crescut”. ...mps va anar a navegar com a contramestre i va estar molts anys a Amèrica. La Maria recorda que quan era fora de casa els enviava cartes i diners cada me

...seu esforç, la seva dedicació i a vegades, com és el cas d’en Benito, la seva salut. ...al 60 pasamos mucho, por éso en el 62 me vine para Rosas, y en el 66 vino la familia”.

...felicitat ha estat el somni de moltes dones. També per la Manuela, però la seva vida no ha anat així. Com ella mateixa ens diu: “No vaig tenir sort ...dels dotze ja anava a aprendre cada tarda l’ofici de cosir''' a casa de la modista Joana Casasses.

...aren a Roses. Va anar a l'escola fins als dotze anys, quan va començar la Guerra. ...home, en [[Pere Marí Macau]], com la majoria dels homes de Roses, anava a la pesca i també a terra, a collir olivers i raïm. Van tenir dos fills.

...ctiu que experimentà Roses al llarg del segle XX: famílies que vivien de la terra i del mar i que, amb l'arribada del turisme de masses dels anys 60, f ...traordinària lucidesa, que '''recorda “massa coses”''', especialment, la retirada. Des de Palau, veien els bombardeigs, fins i tot, havia vist comba

...mon ha estat fora de Roses. La Guerra Civil, el posterior servei militar i la feina l’han portat a llocs molt diversos i llunyans, però '''com el mari ...prenent de mecànic al taller de l’[[Antonio Serra]]. Després va anar a la pesca i '''el maig de 1938 el van cridar per incorporar-se a files'''.

...país veí i després van anar a Colera. Allí la Dolors es va separar de la seva família i va anar a casa dels seus oncles, a Castelló d’Empúries. ...a jugar. Ens venien a buscar amb una tartana i ens donaven berenar a tota la mainada. Eren molt bona gent”, comenta agraïda.

...a l’escola, perquè de ben petita ja s’encarregava de fer la feina de la casa i ajudava en el negoci familiar, tasca que va fer fins que es va casar Sobre la guerra, comenta que per sort allà no ho van passar gaire malament, perquè tot i

...olts casos, coincideixen, especialment, en l'afició per la costura; però la Glòria ens diu que a ella no li ha agradat mai, de fet, no ha cosit mai. E ...a, comenta que va ser molt dura. Van anar uns anys a viure a Le Boulou amb la família, a França, i després a Barcelona, a un pis molt petit.

...lla dura postguerra. Ella va poder anar a l'escola i, quan va començar la Guerra, va estar en un internat de monges. ...e Roses'''. El seu home treballava amb la família Guerra i també anava a la pesca.

...en a dir les veritats, les mentides, els rumors i tot allò que sabem. Per la seva barberia, passava cada setmana molta gent a afaitar-se, per això, ens ...de Jesús|escola de les germanes monges]], al carrer Trinitat, després, a la del Pòsit de Pescadors i, cap al 1935, als nacionals.

...eixes coses pot ser vist com un anatema, però, en canvi, per la gent gran la rutina és viscuda com allò que proporciona experiència i saviesa, com un ...anys s’aixeca, esmorza al bar del Mercat Cobert de Roses i va a visitar la seva dona al cementiri. Després, camina pel passeig Marítim fins a arriba

...resor del passat que ens continua parlant de la Roses de fa molts anys, de la seva història i del seu misteri. '''A la Dora li diuen la Dora del mas de les Figueres perquè els seus pares n’eren els masovers''

...hi havia diferents motius: '''a casa de l’avi patern era cal Carmelito i la de l’avi matern, cal Sei.''' ...ue era molt petita tothom li donava alguna cosa''': “En faltar el pare i la mare t’havies d’espavilar”, comenta.

...a, en especial, d'El Punt i El País. La seva casa es troba just davant de la biblioteca. ...rrer Trinitat]] i, més tard, al Sacco i Vanzetti fins que va començar la Guerra; després, va anar amb el senyor Joan Roquet a conferència. Li agradava mo

...uote> <poem> Va néixer a Roses l’any 1926, '''al barri dels Grecs''', a la seva família els deien els de [[can Marcelino]]. ...tenien vaques i en venien la llet; la seva mare es dedicava a “passar” la llet per les cases del poble.

...ar i un militar la va dur amb una família vinculada amb els nacionals que la va cuidar. Però la sort li va fer costat: un dia van fer un intercanvi entre famílies d'un i

...i el seu puro a la boca penjant les esqueles d’aquells que ja han perdut la vida. Nascut a Roses l’any 1923, a la seva família els coneixien com els de [[can Boixeuda]]. '''Tant el seu avi

...a frontera francesa a principi de 1939. Nascuda a Vilademuls l’any 1918, la seva família feia de masovera en una propietat del senyor Joan Vila i van ...gres i una cunyada que tenia un fill petit i havia quedat vídua durant la guerra.

...fills, els pares..., però també, anar a collir raïms, olives, remendar la xarxa i netejar xalets. ...eu pare, segons ens explica, amarrava el bot que tenia per anar a pescar a la porta de casa'''.

...erquè, d'històries, en té moltes. La seva vida ha estat relacionada amb la pesca: tal com explica amb orgull, '''ella és néta, filla i esposa de pes ...s i que, des de Palau, es veien els avions sobrevolar el cel i bombardejar la vila.

...ïsos, la taula, de nines i, sobretot, la col·lecció que més li agrada: la de xapes de cava. ...l·legi Sacco i Vanzetti fins als deu anys, moment en què va començar la Guerra i l'escola va passar a tenir funcions militars.

...#FR|FR]]</div>[[Imatge:casaneus.jpg|350px|thumb|dreta|Façana principal de la casa Neus ]] ...Escofet|Escofet]] i Vidal. Els tres primers xalets construïts abans de la Guerra Civil.

...XVII i especialment al llarg del segle XVIII. Està delimitat a l'oest per la riera dels Ginjolers, al sud pel mar, a l'est pel carrer de Francesc Macià ...t que es copsava amb la vitalitat de la llotja, les barques a la platja de la Perola i el gran nombre de comerços i artesans. Amb el pas dels anys el ba

...delimitat a l'oest pel carrer Lluís Companys, al sud pel mar, a l'est per la [[riera Ginjolers]] i al nord pel carrer de Barcelona i de Tarragona. ===La configuració del barri===

...er. Es casà amb Magdalena Giralt Trull (Roses el 1874). El 1910 apareix a la contribució industrial de l'Ajuntament de Roses com a carreter, també va ...30-14/4/1931), abans de la proclamació de la Segona República. Durant la Guerra Civil, fou assassinat, el 26/8/1936, al Cementiri Municipal, als 63 anys, j

...'Exèrcit espanyol afincat a Roses al final de la Guerra Civil i casat amb la rosinca Josefa Rahola Jensen, filla de [[Francisco Rahola Molinas]] i Matea ...de Pere Rahola Molinas, el tiet de Fifí Rahola; i el carrer de Sanlúcar la Mayor, lloc de naixement de Díaz Pacheco.

...onservadora, el seu pare va ser alcalde i regidor durant la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera, fou empresonat el 1936 i assassinat a Montcad [[Categoria: La guerra]]

...del també diputat a Corts, [[Pere Rahola Berga]]. Estava emparentat amb la família de comerciants i consignataris marítims dels Llorens (formada per ...t en les eleccions del 12/11/1905 per la legislatura 1/1/1906-1/7/1909, en la qual fou 1r tinent d'alcalde des de l'1/1/1906 fins al 30/3/1907 i alcalde

...Hamelink. ''La vila de Roses (segles XIV-XVI). Aproximació a l'urbanisme, la societat i l'economia a partir dels capbreus del monestir de Santa Maria de ...la plaça forta, que acabaria essent la nova vila de Roses després de la Guerra dels Segadors.

[[Fitxer:Narcis_monturiol_autonimista.jpg|350px|thumb|dreta|L'escola durant la seva construcció, l'any 1935/Suplement literari Autonomista p.6]] L'Escola Narcís Monturiol és un centre d'ensenyament primari de la vila de Roses, inaugurat l'any 1936 amb el nom de Sacco i Vanzetti.

...a oficiar a la [[Església parroquial de Santa Maria|parròquia de Roses]] la seva primera missa, apadrinat pels seus cosins Vicenç Martí i Sofia Clasc ...del mateix any a Queixans pel Comitè de Montagut, als 49 anys. Acabada la guerra, l'Ajuntament de Montagut li dedicà el nom d'una plaça.

...erativistes de la vila. Va ser dissolta l'any 1990 quan es va fusionar amb la Cooperativa Agrícola de Pau. [[Imatge:cooperativa agricola de Roses_façana_1982.jpg|350px|thumb|dreta|La Cooperativa l'any 1982]]