La Marsellesa

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partitura d'Anselm Clavé / Fons de la Societat Coral Erato


La Marsellesa és una composició musical d'origen militar i un dels símbols de la Revolució Francesa. Després de més de dos segles aquesta marxa ha esdevingut un cant de lluita i resistència universal.

L'actual himne de França va ser escrit l'any 1792 pel capità d'enginyers Claude-Joseph Rouget de Lisle amb el nom de "Cant de guerra per l'exèrcit del Rin" [1]. El cant es va difondre ràpidament entre els soldats però no fou fins uns mesos després que els parisencs el batejaren amb el nom actual, ja que foren els voluntaris de Marsella els que l'entonaren pels carrer de la ciutat, causant aquest gran entusiasme a la població.

De la Marsellesa se n'han fet moltes versions i adaptacions perquè és una melodia que s'identifica clarament amb la defensa de les llibertats. Aquest cant esdevé un referent a Catalunya sobretot dins dels sectors republicans a finals dels segle XIX, principis del XX. És en aquest context quan Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) la tradueix i en fa l'adaptació per a Cor [2].


La Marsellesa per Daniel Suquet[modifica]

Daniel Suquet Ferrer

La versió que es recull en aquest article va ser registrada el 25 de maig de 1969 i la cantava el rosinc Daniel Suquet Ferrer, conegut com l'Ocell. En aquest enregistrament canta només el solo de l'adaptació i mostra petites variants respecte al text traduït per Anselm Clavé. Aquestes diferències probablement tenen origen en la tradició oral ja que les variacions poden ser degudes tant al context de la persona que la va aprendre i transmetre, així com la memòria de cantaire. Es desconeix el context on Daniel Suquet l'aprengué.


Get the Flash Player to see this player.


Media: Rosespedia-Marsellesa.mp3


Transcripció[modifica]

 
Fills de la terra catalana,
abans morir que ser esclaus.
Sona ja l'alarmant campana,
morin ja els opresons malvats,
morin ja els opresons malvats!
 
De tant indigne i vas(s)allatge
Vol enjunyir-nos bandos astuts:
Malhaja el poble si un minuts
de tant indigne i vas(s)allatge.

A l'arma, ciutadans,
a l'arma, a l'arma!
Alcem lo somatent,
a l'arma, a l'arma!

Lairà, lairà, lairaré,
lairà, lairai-lailà.
Laralal·là, larailal·là,
Laral·la-lara-lalailà.
[3]


Notes[modifica]

  1. Va ser escrita en una sola nit, el 24 d'abril a Estrasburg, degut a la declaració de guerra contra Àustria. (més detalls veure a la Viquipèdia)
  2. El 1871 Anselm Clavé tradueix el cant, el retalla de 7 a 3 estrofes l'original i l'interpreta als usos del país
  3. Transcripció de la gravació a Daniel Suquet Ferrer el 25-5-1969. Cara A del casset Cançons Roses. Inèdit. Autor: desconegut. Per la transcripció s'ha respectat la pronúncia original de Daniel Suquet en detriment de la normativa ortogràfica catalana actual


Bibliografia[modifica]