Claudi Díaz Pérez

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plànol de l'edifici de banys de la platja del Rastrell, de l'any 1934 (AMR)
Detall de la signatura de Claudi Díaz en el projecte de casa de Banys (AMR)

Claudi Díaz Pérez (Figueres, 02/11/1904 - Barcelona, 19/06/1985) va ser un arquitecte figuerenc, que va exercir d'arquitecte municipal de Roses durant prop de tres dècades. Fill de Claudi Díaz, interventor de l'Ajuntament de Figueres i assessor de diversos ajuntaments empordanesos, i Cristina Pérez. Durant la seva joventut es traslladà a Madrid per preparar l'ingrés a l'Escola d'Enginyers. Més endavant, ja a Barcelona, va obtenir la llicenciatura en Arquitectura (1930).

En la seva joventut va establir amistat amb Salvador Dalí i la seva germana, tal com va testimoniar el mateix pintor figuerenc:

 El geni empordanès, més enllà d’algunes consultes sobre aspectes de geometria i perspectiva, el recordà a través de les pàgines del seu dietari de joventut i “aquesta amistat es féu extensiva també a la germana del pintor, Anna Maria, i al pare, fins al punt que Claudi Díaz fou marmessor del notari Dalí”. Posteriorment, es retrobaren a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on Claudi Díaz Pérez “havia anat a preparar l’ingrés a l’Escola d’Enginyers”. [1]

Probablement la seva primera obra a Roses fou el 1934 per l'encàrrec de Joaquim Peco d'un nou establiment de banys d'onatge a la platja del Rastrell amb vestidors i recepció. El febrer de 1939, després de la Guerra Civil, es documenta la seva tasca d'arquitecte per a la corporació rosinca, un càrrec que va mantenir fins l'any 1971. Durant aquests primers anys després de la Guerra el gruix del seu treball a Roses va consistir en la reforma de cases familiars ja sigui perquè havien estat afectades pels bombardeigs de l'aviació italiana o bé perquè els amos decidiren fer-les noves. En aquest sentit, es documenta també l'acondicionament de pallers com habitatge i l'adecuació de baixos per un ús comercial. A banda del seu càrrec, fins als anys vuitanta va redactar fins a 606 projectes de xalets, edificis plurifamiliars i locals comercials per a particulars a Roses.

Fou arquitecte municipal de Roses des de 1958 fins 1971, coincidint amb l'època d'apogeu de la construcció al municipi. En aquest sentit i vista la necessitat de posar ordre, va ser l'encarregat de crear els nous planejaments urbans de les urbanitzacions del mas Mates i el Salatar, a més del disseny de la Gran Via i tota la zona a l'entorn del port pesquer i la Cuana [2]. Morí a Barcelona el 1985.

Tot i que es tracta d'un arquitecte amb un gran volum d'obra, aquesta és pràcticament desconeguda, a falta d'un estudi exhaustiu sobre les seves aportacions i la seva vida. Claudi Díaz probablement va ser una persona molt interessant, ja que l'historiador Pierre Vilar el considerava com “un dels homes més intel·ligents que jo he conegut en la meva vida”[3]

Notes[modifica]

  1. Barris, Josep Maria "L'arquitecte de la dècada prodigiosa (I)" dins Barris, Josep Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. pp. 438
  2. Padrosa Gorgot, Inés (2009) Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, p.283
  3. Barris, Josep Maria "L'arquitecte de la dècada prodigiosa (I)" dins Barris, Josep Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. pp. 437


Bibliografia[modifica]

  • Padrosa Gorgot, Inés, Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009. p.283