Escola Narcís Monturiol

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Escola Narcís Monturiol és un centre d'ensenyament primari de la vila de Roses, inaugurat l'any 1936 amb el nom de Sacco i Vanzetti.

Història[modifica]

La construcció de l'escola va ser una de les fites més importants de la Segona República a Roses, atesa la dispersió de centres escolars que hi havia hagut fins aleshores. L'edifici es va començar a construir el 1934 en uns terrenys donats pel rosinc Joan Martí Fuster al costat de la riera de la Cuana. Abans de la construcció del centre en el seu emplaçament definitiu, els germans August i Santiago Pi-Sunyer i Pere Rahola Molinas havien fet gestions i aconseguit la redacció d'un preprojecte el 1932 per instal·lar la nova escola al Camp de la Cortina, en uns terrenys que ocupava el camp d'esports del Club Deportiu Roses.

L'escola va ser inaugurada el setembre de 1936 amb el nom de Sacco i Vanzetti, dos anarquistes italians executats el 1927 als EUA. Era una fita cabdal per l'enseyament a Roses, atès que havia d'unificar les diverses escoles que hi havia escampades per la vila amb unes condicions allunyades dels estàndards. El 30 d'octubre de 1936 la nova escola va patir el bombardeig del Canarias i els alumnes van haver de fugir. Tot i l'èxit de la nova construcció, la Guerra Civil va estroncar el nou projecte educatiu i l'edifici va ser ocupat per l'exèrcit. A finals de 1937 el centre va ser ocupat pels militars de la Base Naval Secundària de Roses i, posteriorment, pels de la Sotssecretaria de Marina de Guerra.

Acabat el conflicte l'estat de l'escola no era l'adient i era necessària la seva reforma per adequar-la. El 1945 el centre va ser reobert i batejat com a Escola Narcís Monturiol, inventor del primer submarí tripulat amb un motor de propulsió anaeròbica. Fins a la construcció de l'Escola Jaume Vicens Vives a finals dels anys setanta, va ser el centre de referència de Roses. Els canvis socials patits a Roses durant la dècada dels seixanta amb el boom turístic i l'arribada massiva de població immigrada, el 1968 l'edifici va ser reformat i ampliat amb una nova planta, d'acord amb el projecte de Josep Maria Claret Rubira, per fer front al nombre de nous alumnes que havien de ser escolaritzats. L'edifici s'amplià de manera que s'aconseguien tres aules més, la biblioteca, el menjador -un dels primers a funcionar a la província de Girona- i un laboratori.

La pista del pati de l'escola va ser als anys vuitanta utilitzada per la Penya Blaugrana de Roses, que seria el club anterior a la consolidació del bàsquet rosinc amb la fundació del Club Bàsquet Roses.

Entre 1994 i 1996 l'escola va ser totalment reformada i ampliada, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Manel Falcó Huguet. Durant les obres els alumnes van anar a l'Escola Els Grecs, que havia estat inaugurada el curs 1993/1994 per fer front al creixement de la població en edat escolar.

Al final de la dècada dels seixanta i a principi dels anys setanta, hi va haver un notable increment d'alumnes fruit de la immigració. Ella va pressionar molt perquè ampliessin l'escola amb un segon pis. En aquells anys es va construir la segona planta. El club de bàsquet també va néixer a l'escola.