Categoria:Època alt-medieval (s IV-X)

El període històric que comprèn el baix imperi romà i l’època de dominació visigoda suposaran importants transformacions a l’Empordà. Rhode, desprès d’una època tardorepublicana i altimperial molt discreta, a partir del s.IVdC ressorgeix amb força i mostra una revitalització basada en un augment demogràfic i un increment dels contactes comercials amb el nord d’Àfrica que perduraran fins el s.VIdC.

Però a finals del segle VI Roses entra en una nova fase de recessió amb l’abandonament del nucli al lloc de la Ciutadella per part de la població i la utilització de la zona com a necròpolis. Aquesta circumstància coincidiria amb una dada general que situa a la fi del període visigòtic una tendència d’abandonament del nuclis de població a la vora del mar i el trasllat dels seus habitants a llocs més segurs en punt elevats. En aquest context cal situar el poblat de puig Rom, el “castro visigodo” com diu la gent de Roses, un probable poblat emmurallat que dataria de finals del s.VI i principis del s.VII. El fet que Roses, juntament amb Empúries, fos porta d’entrada del culte cristià a la comarca explica que a documents dels segles VIII-IX s’esmentin diferents edificis religiosos escampats per la part muntanyosa del terme. Montjoi, puig Alt, Seniqueda, etc. són llocs de població associats a edificis religiosos que entronquen amb el fenomen del monaquisme visigòtic.

El procés de feudalització de la contrada s’explica amb altres jaciments com serien la Garriga o Penida, exemples de vilars i el castell de Bufalaranya com a motor d’un procés de repoblació de la vall de la Trencada.