Castell de Bufalaranya

Imatge aèria del Castell de Bufalaranya

Castell de Bufalaranya

Finestra

Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets. Hauria estat ocupat entre el segle IX i el XIV.

Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un "Castell de Bufagranges". Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el "Mas Isern del castell de Bufalaranya". El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta "Brufaganyes". El nom Bufalaranya és d'ús modern.

Es pot identificar amb el castell de Pinna Nigra, propietat de Sant Pere de Rodes i esmentat el segle X. El seu origen és molt antic i podria trobar-se en una construcció d'època visigoda, sarraïna o carolíngia, com ho foren La Clusa, Vulturaria, Salifore o Miralias, que podríem relacionar, àdhuc, amb el Baix Imperi Romà. Totes se situen en llocs importants de pas als Pirineus Orientals i Cap de Creus, zones molt habitades en aquelles reculades èpoques i que són lligades al sistema de defensa dels pobles muntanyencs. Probablement ja era abandonat i enderrocat el segle XI. ^[1]

Arquitectura i estructura[modifica]

Interior

El castell es va aixecar amb roques planes de pissarra negra, pròpies de la contrada. Té una tipologia arquitectònica diferent de la resta de castells feudals. Consta d'una muralla de planta pentagonal irregular que s’adapta a les irregularitats del terreny on s’aixeca. Es conserva en tot el seu perímetre encara que de manera irregular. Els paraments més visibles són a llevant i a tramuntana, on hi ha rengles de petites sageteres, estructurades en dos nivells i molt pròximes entre si, que estan fetes amb simples lloses paral·leles.

L’entrada al recinte es localitza a llevant. Els murs de la muralla presenten gruixos variables segons els punts. En conjunt, presenten un aparell més poc acurat que les edificacions interiors. Per a la seva construcció s’utilitzen pedres més petites, l’opus spicatum és molt puntual.

El recinte interior presenta dos planells esglaonats. Al punt més alt (nord) hi ha una edificació, la torre, de planta rectangular que fa 14,5 metres (nord-sud) per 8,7 metres (est-oest) amb murs de 0,80 cm d’amplada. Al centre hi ha una pilastra de secció quadrangular. Els murs perimetrals tenen una banqueta enlairada que forma un regruixament per a un paviment/sostre. Al mur de llevant hi ha dues finestres de diferents mides que coincideixen a nivell de la llinda.

La torre està construïda amb lloses de licorella allargades i primes, sense treballar, lligades amb morter i disposades molt ajustadament. S’observen filades de lloses inclinades en un sol sentit i altres d’opus spicatum, algunes molt espectaculars, fetes amb lloses de 70 cm.

La porta per accedir a l'interior d'aquest espai estaria a migdia. L'accés es faria a través d'una altra estança situada en aquell costat. És un àmbit també de planta rectangular, amb la mateixa llargada, però uns 4 metres d'amplada interior, que només s'ha conservat a nivell de fonaments.

Adossada als llenços del sudoest del recinte murat, al replà més baix, s’ha conservat una altra estança de forma rectangular amb l'eix llarg orientat en sentit nord-sud. Presenta una porta estreta a llevant. Les parets d'aquest àmbit només conserven uns 20-30 cm. d'alçada.

Al sudest hi ha el pati central del castell des d'on es distribueixen el diferents circuits interns. Al nord del castell, fora muralles, a l'istme que enllaça el puig amb la serralada hi ha un doble fossar excavat en la roca natural. Es correspon amb la pedrera oberta per extreure el material amb el que es va construir el castell.

Notes[modifica]

1. ↑ "Castells medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal

Localització[modifica]

Coordenades[modifica]

• UTM: X=516120 Y= 4682770
• GPS: 42° 17' 49.16" N 3° 11' 44" E
• Decimal: Lat. 42.296989514411365 Lon. 3.1955564829506793

Mapa[modifica]

Situació[modifica]

Serrat de can Berta

Com arribar-hi[modifica]

Per la carretera de Roses a Cadaqués, uns 4 km més amunt de la cruïlla de Palau-saverdera, a l'esquerra i dalt d'un turó, hi ha aquest castell.

Objectes de protecció[modifica]

Detall de l'opus spicatum

Conjunt format per la muralla perimetral, la torre i les altres dependències i espais organitzades al voltant del pati.

Elements situats fora del perímetre de la muralla com la rampa d'accés i el traçat del probable camí antic.

Característiques tècniques del castell (planta general, distribució esglaonada dels àmbits, tècnica constructiva emprada a la torre, tècnica constructiva emprada a la muralla, materials constructius, etc.)

Elements estructurals conservats com espitlleres, finestres, llindars, brancals de portes, etc.

Pedreres-fossats, oberts a la roca natural.

Àrea perimetral de protecció del conjunt amb un radi de 50 metres a partir de la muralla tenien en compte les característiques de l'entorn immediat (feixes, barraques, afloraments rocosos, etc).

Camí d'accés

Subsòl del castell.