Categoria:Segle XVIII: Diferència entre les revisions

Revisió de 10:10, 22 maig 2009

Roses creix espectacularment a redós del llarg període de pau iniciat després de 1714 i va passar de 377 habitants el 1718 a 1952 el 1787, de manera que es converteix en la població de la demarcació gironina amb un creixement demogràfic més important. L´índex de naixements, entre 1715 i 1735, se situa entorn del 250% en tot el període (índex 100: 1661-1665), amb un valor absolut de 913 nounats. Aquest creixement és degut, en bona mesura, a un procés migratori positiu causat per les bones espectatives econòmiques que oferia una Roses amb empemta i oportunitats. Malgrat les poques dades disponibles, sembla que els fluxos immigratoris són a la base d´aquest creixement demogràfic. Una dada sembla corroborar-ho: segons el cens de Floridablanca (1787) el percentatge de població que depassava els 50 anys era del 12%, sis punts per sota de la mitjana del Corregiment de Girona, un fet que permet intuir un corrent immigratori de joves de la comarca atrets per les possibilitats que oferia la població. Però, quins eren els atractius econòmics que oferia Roses a aquests nous habitants?

Dins el procés general de creixement econòmic que afectà tot Catalunya al llarg del segle XVIII, Roses s´insereix plenament en l´extensió d´una agricultura comarcal fortament orientada als mercats exteriors, basada en una producció agrària de béns –bàsicament, vi i oli, però també blat i, fins i tot, suro– fàcilment comercialitzables en els mercats barcelonins i mediterranis/europeus. Les dades disponibles sobre la producció vitivinícola són prou eloqüents: Roses exportava unes 2.500 pipes de vi i unes 300 d'aiguardent, un producte capdavanter en el comerç marítim català de l'època i que, a Roses, es produïa amb finalitats exportadores com a mínim des de 1741.