Guerra GranDe RosespediaLa Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. Antecedents[modifica]El govern espanyol va declarar la guerra contra la República Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execució de Lluís XVI de França i Maria Antonieta. L'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envaïr el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant la ciutat poc defensada d'Arles, i avançant cap a Perpinyà per la vall del riu Tec. Després d'avançar fins les portes de la ciutat de Perpinyà les tropes espanyoles es retiren progressivament fins a les posicions inicials. Els francesos entren finalment a Catalunya per Sant Llorenç de la Muga, on es produeixen diversos combats, fins que es derroten les posicions espanyoles del 17 al 20 de novembre de 1794 en la Batalla del Roure, en la que moren els generals Dugommier i el Comte de la Unión, i els espanyols es desmoralitzen i fugen, i Andrés Torres, el governador del castell de Sant Ferran, rendeix la ciutat de Figueres el 28 de novembre als francesos del general Dominique Catherine de Pérignon, deixant la ciutat de Roses aïllada. La guerra gran a Roses[modifica]El setge de Roses (1794)[modifica]La Ciutadella pateix forts bombardejos a causa del setge francès, cosa que provoca l'abandonament del nucli medieval per part de la població civil. El setge s'inicia el 22 de novembre de 1794 i, tot i ser abastida la vila de munició i queviures per mar per la marina de Federico Gravina, la ciutat comandada pel mariscal de camp Domingo Izquierdo va rebre l'ordre d'evaquar la guarnició per via marítima el 3 de febrer de 1795. El setge va durar tres mesos. Bibliografia[modifica]
|