Cançó de remar

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Barques varades a la platja de Roses a l'entorn de l'any 1900/AMR
Vista de Roses amb les barques varades a la platja i fondejades a l'aigua/AMR
Vaixells a la badia a l'entorn d'inici de segle XX /AMR

La cançó de remar o del pilot [1] és una composició musical de caire popular que descriu els pobles de la costa catalana. Hi ha qui la situa al segle XVIII, tanmateix és molt antiga i ha estat recollida en forces cançoners en els que s'observen variants entre versions.[2]

De la composició se'n desconeix l'autor però el text recorda les indicacions d'un navegant de cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin. Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen part de la geografia de costa catalana i l'associació d'una referència a cada poble en relació a fets històrics, elements geogràfics o fins i tots de costums particulars.

A Roses li correspon el conegut refrany Roses són gent de rei que en tiren bombes i bales, un motiu que fa una bona síntesi de la història de Roses a partir del segle XVI ja que amb la construcció de la plaça es convertí en una població militaritzada, fet que segurament influí en el caràcter de la població.


La cançó de remar per Daniel Suquet[modifica]

Daniel Suquet Ferrer

La versió que recull en aquest article va ser registrada el 25 de maig de 1969 i la cantava el rosinc Daniel Suquet Ferrer. En aquest enregistrament hi ha variacions dialectals respecte al text transcrit per Joan Amades, motius diferents i també s'hi incorporen localitats veïnes sense mar, que no apareixen a la versió tradicional, com és el cas de Palau. Tanmateix, la tradició oral ja suposa que la mateixa cançó pateixi variacions degut al context de la persona que la va aprendre i transmetre, així com la memòria de cadascú.


Media: Remar_rosespedia.mp3


Get the Flash Player to see this player.


Transcripció[modifica]

 I a Lloret són caganers, que se caguen per ses plages.
I a Blanes són flassaders, paguen la dot amb flassades.
I a Tossa són palangrers, van a palangre de flore.
Sant Feliu són dos ganxons, Palamós i la Vall d'Aro.
A l'Estartit peix fregit, jurioles a la brase.
I a l'Escale n'és mal port, pel vent de la tramuntane.
Empuris hi ha un convent, que no em volen donar aigue.

Bufa ventet de garbí, vent amb pope i barborance.
Morirem perque el llevant, tot a voreta de l'aigüe.
Tot a voreta del mar, fins a la ratlla de France.

I a l'Escale n'és mal port, pel vent de la tramuntane. (Això d'Empuris ja ho he dit eh.)
A Sant Pere pescadors, tenen el fems per les cases.
Castelló vila major, tot són jutges i notaris.
I a Palau són lladre empelts, que en corren pels olivassos.
I a Roses són gent de rei, que en tiren bombes i bales.

Cadaqués són tabaquers, contrabandistes i lladres.
I a la Selva saladors, salen el vi rus a cargues.
I a Llançà són fumarells, tenen les cases fumades.
I a Colera i a Parbou, la cançó s'és acabada.

Bufa ventet de garbí, vent en pope i mar bonança.
Monirem per què el llevant, tot a voreta de l'aigüe.
Tot a voreta del marc, fins a la ratlla de França. [3]


Notes[modifica]

  1. ↑ Barris, Josep Maria "Denominació d'origen" dins Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008, p.21
  2. ↑ Joan Amades al llibre Refranys geogràfics la recull. També es troba a la compilació feta per Isabel Gimeno (1989)"El llibre dels refranys catalans"
  3. ↑ Transcripció de la gravació a Daniel Suquet Ferrer el 25-5-1969. Cara A del casset Cançons Roses. Inèdit. Autor: desconegut. Per la transcripció s'ha respectat la pronúncia original de Daniel Suquet en detriment de la normativa ortogràfica catalana actual.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://rosespedia.cat/index.php?title=Cançó_de_remar&oldid=11700»