|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | El període històric que compren el baix imperi romà i l’època de dominació visigoda | + | El període històric que comprèn el baix imperi romà i l’època de dominació visigoda |
| | suposaran importants transformacions a l’Empordà. Rhode, desprès d’una època tardorepublicana i | | suposaran importants transformacions a l’Empordà. Rhode, desprès d’una època tardorepublicana i |
| | altimperial molt discreta, a partir del s.IVdC ressorgeix amb força i mostra una revitalització basada | | altimperial molt discreta, a partir del s.IVdC ressorgeix amb força i mostra una revitalització basada |
| − | en un augment demogràfic i un increment dels contactes comercials amb el nord d’Africa que | + | en un augment demogràfic i un increment dels contactes comercials amb el nord d’Àfrica que |
| | perduraran fins el s.VIdC. | | perduraran fins el s.VIdC. |
| | | | |
| Línia 11: |
Línia 11: |
| | segurs en punt elevats. En aquest context cal situar el poblat de puig Rom, el “castro visigodo” com | | segurs en punt elevats. En aquest context cal situar el poblat de puig Rom, el “castro visigodo” com |
| | diu la gent de Roses, un probable poblat emmurallat que dataria de finals del s.VI i principis del s.VII. | | diu la gent de Roses, un probable poblat emmurallat que dataria de finals del s.VI i principis del s.VII. |
| − | El fet de que Roses, juntament amb Empúries, fos porta d’entrada del culte cristià a la comarca | + | El fet que Roses, juntament amb Empúries, fos porta d’entrada del culte cristià a la comarca |
| | explica que a documents dels segles VIII-IX s’esmentin diferents edificis religiosos escampats per la | | explica que a documents dels segles VIII-IX s’esmentin diferents edificis religiosos escampats per la |
| | part muntanyosa del terme. Montjoi, puig Alt, Seniqueda, etc. són llocs de població associats a | | part muntanyosa del terme. Montjoi, puig Alt, Seniqueda, etc. són llocs de població associats a |
| − | edificis religiosos que entronquen amb el fenòmen del monaquisme visigòtic. | + | edificis religiosos que entronquen amb el fenomen del monaquisme visigòtic. |
| | | | |
| | El procés de feudalització de la contrada s’explica amb altres jaciments com serien la Garriga o | | El procés de feudalització de la contrada s’explica amb altres jaciments com serien la Garriga o |
| | Penida, exemples de vilars i el castell de Bufalaranya com a motor d’un procés de repoblació de la | | Penida, exemples de vilars i el castell de Bufalaranya com a motor d’un procés de repoblació de la |
| | vall de la Trencada. | | vall de la Trencada. |
El període històric que comprèn el baix imperi romà i l’època de dominació visigoda
suposaran importants transformacions a l’Empordà. Rhode, desprès d’una època tardorepublicana i
altimperial molt discreta, a partir del s.IVdC ressorgeix amb força i mostra una revitalització basada
en un augment demogràfic i un increment dels contactes comercials amb el nord d’Àfrica que
perduraran fins el s.VIdC.
Però a finals del segle VI Roses entra en una nova fase de recessió amb l’abandonament del nucli al
lloc de la Ciutadella per part de la població i la utilització de la zona com a necròpolis. Aquesta
circumstància coincidiria amb una dada general que situa a la fi del període visigòtic una tendència
d’abandonament del nuclis de població a la vora del mar i el trasllat dels seus habitants a llocs més
segurs en punt elevats. En aquest context cal situar el poblat de puig Rom, el “castro visigodo” com
diu la gent de Roses, un probable poblat emmurallat que dataria de finals del s.VI i principis del s.VII.
El fet que Roses, juntament amb Empúries, fos porta d’entrada del culte cristià a la comarca
explica que a documents dels segles VIII-IX s’esmentin diferents edificis religiosos escampats per la
part muntanyosa del terme. Montjoi, puig Alt, Seniqueda, etc. són llocs de població associats a
edificis religiosos que entronquen amb el fenomen del monaquisme visigòtic.
El procés de feudalització de la contrada s’explica amb altres jaciments com serien la Garriga o
Penida, exemples de vilars i el castell de Bufalaranya com a motor d’un procés de repoblació de la
vall de la Trencada.
