|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | [[Categoria:Oci]]
| + | [[Categoria: Escoles]] |
| − | [[Categoria:Esport]] | + | [[Categoria: Coneixement]] |
| | + | [[Categoria: Comunitat]] |
| | + | [[Categoria: Ensenyament]] |
| | | | |
| − | [[Imatge:futbol prestades 3web.jpg|350px|thumb|dreta]]
| |
| − | [[Imatge:453464366463634.jpg|350px|thumb|dreta]]
| |
| − | [[Imatge:45525262646436466.jpg|350px|thumb|dreta]]
| |
| − | [[Imatge:futbolarxiu57web.jpg|350px|thumb|dreta]]
| |
| − | [[Imatge:20101117112058201_0001.jpg|350px|thumb|dreta]]
| |
| − | [[Imatge:20101119112548086 0001.jpg|350px|thumb|dreta]]
| |
| | | | |
| | + | Al llarg de la història a Roses hi ha hagut diverses escoles que han format a la mainada de la vila. Actualment hi ha les escoles bressol o llars d'infants municipals [[Llar d'Infants El Cavallet de Mar|El Cavallet de Mar]] i [[Llar d'Infants El Franquet|El Franquet]], les escoles públiques [[Escola Narcís Monturiol|Narcís Monturiol]], [[Escola Jaume Vicens Vives|Jaume Vicens Vives]], [[Escola Els Grecs|Els Grecs]], [[Escola Montserrat Vayreda|Montserrat Vayreda]] i l'escola concertada [[Centre Escolar Empordà]], que també fa ensenyament secundari. |
| | | | |
| | | | |
| − | L''''A.E.Roses''' fou fundat a 1921. Segons diuen les memòries dels socis més antics, al principi del Segle XX (1900-1910), el futbol només es veia per les platges o per alguns carrers. Els primers esportistes varen vestir la samarreta groga i blava, el 1939 va passar a blau i groc tirant a vermellós o butà sempre amb franges amples i verticals, i encara actualment es així la samarreta.
| + | ==Escola Narcís Monturiol== |
| | + | [[Fitxer:EMonturiol.jpg|350px|thumb|dreta|Narcís Monturiol]] |
| | + | En el següent relat, s'explica la història del senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica: |
| | | | |
| − | ===Història de l'equip===
| + | ''"El 1936 es va inaugurar l'escola que tenia el nom de Sacco i Vanzetti, que eren dos comunistes italians que van marxar. L'escola tenia una planta baixa i el primer pis no hi havien cursos, a les classes estaven asseguts nen i nena, tenien una llar de foc que encenia el mestre i també hi havia una tarima per poder veure millor els alumnes. Tant abans com ara gaudien de mitja hora de pati i jugaven a pilota. El dijous a la tarda feien festa. Cada dia feien sis hores de classe. No portaven uniforme i els professors no eren estrictes. Estudiaven: gramàtica, aritmètica, història d'Espanya i un llibre que es deia: “El Trobador Català”. Quan plovia no anaven al pati i no tenien jocs a l'aula. Escrivien amb tinta vermella, blava i amb llapis. Els dictats els feien amb llapis i després els passaven a tinta blava i el professor els corregia amb tinta vermella. Per entrar i sortir no hi havia música i començaven a les vuit i plegaven a les dotze, a la tarda començaven a les tres i acabaven a les cinc. No feien simulacres, el professor es deia [[Sr. Soler]]. L'escola s'acabava als catorze anys. De fet l'escola va estar oberta fins que va començar la guerra civil i no es va reobrir fins que aquesta va acabar, amb un nom diferent. Recorda quan va venir al [[port de Roses]] el vaixell de guerra [[Bombardeig del Canarias|“Canarias”]] i van haver de sortir de l'escola. "'' |
| | | | |
| − | El club s'havia denominat Club deportivo Rosas i posteriorment "Centro de Deportes Rosas". Ja venien a estiuejar joves de Figueres i de Barcelona i solien "reforçar" l'equip rosinc.Com per exemple en Lluís Ferrerons, en Cèsar Pi i Sunyer, en Jaume Miravitlles, en Jaume Sunyer i Pi, en Carles Díaz, etc.
| + | Tal com explica el senyor Pere, l'escola es va inaugurar el setembre del 1936, i durant la guerra civil va estar tancada. Als anys quaranta, després de ser utilitzada com a base naval i ser atacada per l'exèrcit franquista, aquesta va ser arreglada i reoberta. Als anys setanta es va ampliar amb una nova planta. El curs 1993/1994 l'escola va ser remodelada i el 1996 l'escola es va reobrir de nou després d'una reforma de tot l'interior. |
| | | | |
| − | El primer partit oficial va ser a l'estiu del 1925 contra l'equip de l'esquadra anglesa ancorada al port de Roses.
| + | ===Nom=== |
| | | | |
| − | Se sap que l’any 1926 el President va ser el senyor [[Joan Denclar (Pitada)]], acompanyat d'altres membres, com en Godo, en Bernadet, etc. Al 1929 la junta es va desfer i a partir d'aquí els encarregats del club n'eren els jugadors: Rubí, Pairet, Rigau, Berta I, Sauri, Mares, Romans, Berta II, Lluent, Rivas i Espiguler.
| + | El nom d'aquesta escola es va posar en honor a Narcís Monturiol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Barcelona, 6 de setembre de 1885), inventor del primer submarí tripulat amb un motor de propulsió anaeròbica. |
| | | | |
| − | Els espais on tot això va succeir varen ser l’anomenat [[Camp dels Fossos]], un dels fossars de les Muralles.I, posteriorment (1926), al [[Camp del Salatà]], conegut aleshores com el Clot dels Franquets,més tard al [[Antics camps de futbol|Camp de la Cortina]], espai cedit per l'Ajuntament.
| |
| | | | |
| − | Tot i no haver-hi junta oficial, durant aquells anys 1931-32, diversos rosincs varen formar part de diverses Juntes directives.Van començar a aparèixer noms clau en la història de l’AE Roses, com ara Buscarons també conegut com el Bolinder o l'Agustinet, Jaume Berta, en Baldiri i en Joaquim Marés, els germans Pere i Francisco Rigau, Pere Bosch, Joan Ferrer, Quimet de la Tartera, Juli Marcó (Barrina), Pepito Romans mes conegut com el "Nen", Manel Donat, Joan Espigolé, Bonaventura Siñol, Salvador Casanovas (Ferrolà), Josep Rubí, en Berta (l'oncle del Tatu), en Berta (germà de l'Oviveta), Ramón Guitart, en Cinto Solà,etc.Tots ells jugadors prou coneguts per la gent, especialment a Llançà i a l’Escala, pobles amb els quals la rivalitat feia sortir la emoció i les ganes de guanyar i que provocava que els partits més d'una vegada acabessin com el rosari de l’Aurora.
| + | [[Fitxer:Vicensvives.jpg|350px|thumb|dreta| Escola Jaume Vicens Vives]] |
| | + | ==Escola Jaume Vicens Vives== |
| | | | |
| | + | El centre va ser edificat a la segona meitat dels anys setanta per acollir l'augment de la població escolar de Roses. Es va construir just de la carretera de les Arenes, al costat de la zona de creixement de l'eixample dels anys seixanta i setanta entre la Ciutadella i la Gran Via de Pau Casals. Ben aviat, el 1977 es va ampliar l'escola amb aules per a parvulari i EGB per donar resposta al ràpid creixement demogràfic de la vila. De nou, a mitjan dels anys noranta es va fer una nova ampliació. |
| | | | |
| − | En esclatar la Guerra Civil el 1936, una gran majoria del jovent es va incorporar a files, i amb això al front de lluita, en el qual alguns desgraciadament van trobar la mort.
| + | ===Nom=== |
| | | | |
| − | El futbol quedà doncs aturat, encara que es va jugar algun partit de tant en tant, i ja no va reprendre l’activitat fins al 2 de novembre de 1939, amb el senyor [[Pere Guitart i Sallés]] (en Pere de la Jana) com a President. Diuen que va ser sota el seu mandat que es va fer un canvi de nom: el "Centro de Deportes de Rosas" es convertí en "Agrupación Deportiva de Rosas", el seu President es va fer "Delegat dels Esports de la F.E.T. i de las J.O.N.S." (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) i així el Club, constituït sota el control de la Delegación de Deportes de la Jefatura Local amb possibles activitats en tot tipus d'esport, es va poder adherir a la Federació Catalana de futbol i l'equip va poder competir a la categoria segona ordinària de la província, prèvia aprovació del Governador Civil de Girona. | + | El nom de l'escola va ser posat en honor a [[Jaume Vicens Vives]], eminent historiador i mestre d'historiadors, rosinc d'adopció pel seu matrimoni amb la rosinca [[Glòria Rahola d'Espona]]. |
| | | | |
| − | Es va tornar a competir, ara però de forma oficial i al campionat de Segona Categoria Ordinària Grup Nord només i havia: Figueres, Olot, L'Escala, el Yecsalis de St. Feliu i el Roses.
| + | [[Fitxer:Grecs.png|350px|thumb|dreta|Escola Els Grecs]] |
| | + | ==Escola Els Grecs== |
| | | | |
| − | Com que hi havia pocs equips es feien tornejos amistosos per complementar-ho, com ara el Copa Emporium que organitzava L'Escala. Hi participaren també el Verges, L'Albons, l'Esplais i el Bellcaire.
| + | Al setembre de 1996 es va crear l'Escola Els Grecs, que va ser creada a partir d'una escissió de l'Escola Narcís Monturiol, per l'augment del nombre d'alumnes. Durant la remodelació del Narcís Monturiol tot l'alumnat va anar al nou centre i un cop acabades es va passar de dues línies a una. Per repartir els alumnes en les dues escoles es va establir el carrer del Puig Rom com a línia divisòria i els alumnes es van destinar segons la proximitat. |
| | | | |
| − | En aquells temps encara no hi havia àrbitre federat, i algú que tingués uns coneixements mínims havia de fer el paper. A Roses, sovint li tocava al senyor [[Jaume Ballesta Font]] (Matagats).
| + | El professorat es va repartir en les escoles segons el criteri d'antiguitat al centre. El Narcís Monturiol va estar cobert per definitius, i el sobrants van passar als Grecs. Els provisionals que en el curs anterior havien estat al Monturiol van confirmar plaça als Grecs. |
| | | | |
| − | El 1944 es va incorporar al Torneig de Primavera. Aquells van ser uns anys gloriosos, que varen dur el Roses a les categories més altes: va ser Campió Provincial d’Afeccionats dos anys (1950 i 1953), sota la presidència del senyor [[Antoni Serra i Comas]], que compartia esport i alcaldia des de 1944, i la Junta gestora la formaven el Tresorer en [[Josep Mallol Simón]], en [[Pere Rigau Escapa]], [[Pere Rigau Carreras]], [[Andreu Ribas Sala]], [[Joan Compte Puig]], [[Miquel Fort Vigo]], [[Pere Marés Ripoll]], el Vicepresident Francisco Berta i el Secretari i delegat de natació en [[Jaume Deulofeu Buscarons]] i que va acabar el seu mandat el 1955. Va ser anomenat Soci Honorari el 1951.
| + | L'edifici inaugurat en el curs 1993/1994 estava constituït per una línia i, com es preveia un augment de població, el curs 1996/1997 va haver un augment de classes i es va demanar l'ampliació de l'escola d'una línia a dues, que es va fer afectiva al curs 2003/2004. |
| | | | |
| − | El juliol de 1947 va haver-hi una reorganització i la Junta Directiva del president Sr. Serra la formaven com a Vicepresident [[Joan Turró Compte]], Secretari Jaume Deulofeu Buscarons que per desplaçar-se al estranger fou substituït posteriorment per [[Miquel Godo Romañach]], el Tresorer [[Manel Donat Buscató]], Recaptador Ernest Badal i Vocals en [[Francisco Cusí Coll]], [[Salvador Casanovas Casas]] i [[Pere Puignau Berta]]. L'entrenador era l'[[Agustí Buscarons Antón]] que alhora era el Delegat Federatiu. | + | ===Nom=== |
| | + | El nom de l'escola prové del nom del raval on està situada, els Grecs. Un topònim històric derivat de l'agricultura de l'indret basada en la vinya i en la varietat de raïm grec. |
| | | | |
| | | | |
| | + | [[Fitxer:Escola-montserrat-vayreda-roses.jpg|350px|thumb|dreta|Escola Montserrat Vayreda]] |
| | + | ==Escola Montserrat Vayreda== |
| | | | |
| − | El 1951 el Club es va domiciliar al Carrer Sant Elm nº 1 i es varen incorporar a la Junta Directiva [[Xavier Casals Recasens]] i l'[[Enric Badosa Martimort]].
| + | L'any 2005 es va inaugurar la tercera escola pública d'ensenyament primari. Provisionalment, durant dotze anys, la mainada va fer els seus estudis primaris en uns barracons situats primer darrera de l'[[Escola Els Grecs]] i després al costat de la [[Piscina Municipal]]. Després d'anys de protestes de l'[[AFA de l'Escola Montserrat Vayreda|AFA de l'escola]] per tenir una escola digne, el setembre de 2017 es va inaugurar el nou edifici l'Escola Montserrat Vayreda, situada a la Vinyassa. |
| | | | |
| − | Al quedar campió provincial la temporada va participar també dues vegades seguides al Campionat de Catalunya, arribant les dues vegades a la Final a doble partit, contra el mateix rival el Junior FC de Pedralbes, perdent-les. El 1953 malgrat haver guanyat el primer partit 3-1 i haver empatat el segon 3-3. A la prorroga es va perdre per 6 - 5.
| + | ===Nom=== |
| | | | |
| − | Els desplaçaments a Barcelona en aquella època per disputar una Final tan important varen representar un gran aconteixement pel poble i com a premi i homenatge a l'afició ens va visitar per primera vegada el FC Barcelona, que ostentava el títol de campió i que acabava de guanyar el Torneig Internacional de Marsella. Era el 16 d'agost del 1951.
| + | Montserrat Vayreda Trullol (Lledó, 18 d'agost de 1924 - Figueres, 8 de novembre de 2006) fou una escriptora amb una extensa obra poètica i d'assaig i divulgació de l'Empordà. |
| | | | |
| − | Va guanyar el Roses per 2-1 amb dos gols de Pallarés. El FC Barcelona no havia perdut cap partit abans aquella temporada. Aquest mateix any(1951) el Roses va guanyar el Campionat del Torneig de Primavera i també el Torneig F. Fopoll.
| |
| | | | |
| − | El 1955 el va succeir com a President el Sr. Agustí Buscarons i Anton, del que cal destacar, per sobre de tot, la seva dedicació històrica al club, com un dels personatges més carismàtics.
| + | ==Enllaços externs== |
| | | | |
| − | La seva Junta Directiva la formaven: Vicepresident [[Esteve Guerra i Marés]], Secretari [[Josep Boix Castey]], Vicesecretari [[Felis Cusí Ferrer]], Tresorer [[Cinto Saseras Berta]], Vocals: [[Pere Gómez Ramos]], Joan Turró Compte, Pere Puignau Berta, [[Joan Puig Vidal]], [[Ramón Marés Palou]], Antoni Tornés i [[Joan Terol Llinares]].
| + | [https://agora.xtec.cat/ceipnarcismonturiol/ Escola Narcís Monturiol] |
| | | | |
| − | El Roses no trobava ni els jugadors ni els directius idonis que engresquessin el personal o que, si més no, revisquessin antigues glòries.Per això del 1956 al 1959 no hi va haver activitat.
| + | [http://www.xtec.es/ceip-vives-roses/index2.asp Escola Vicens Vives] |
| | | | |
| − | Finalment,el president senyor [[Vicenç Forns i Brunet]], des del 1960 fins al març de 1961 que va morir va poder entusiasmar a uns 25 socis i va poder reincorporar l’equip en el calendaris de competicions provincials.
| + | [http://http://www.escolaelsgrecs.cat/ca/ Escola Els Grecs] |
| | | | |
| − | El 14 de maig de 1961 es convoca Assamblea General Extraordinaria per escollir President. Aquest va ser el Sr. [[José Díaz Pacheco]], militar retirat, que va ser anomenat posteriorment soci Honorífic i medalla de plata al Mérito Deportivo. Va ser el que més anys va ser en el càrrec i, posteriorment, hi va afegir encara dos anys més, entre 1974-1976, en que va morir.
| + | [https://agora.xtec.cat/esc-mvayreda-roses/ Escola Montserrat Vayreda] |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | La data del 15 d’octubre de 1961 es va gravar amb lletres d’or a la història de l’AE Roses. Quedava enrere el Camp de les Muralles i el camp habilitat provisionalment conegut popularment com d'en Patufet.I s’estrenava el [[Camp Municipal Díaz Pacheco]], gràcies al interès i generositat del seu President, que va acollir l’Agrupació durant vint-i-quatre anys.
| + | |
| − | | + | |
| − | Any rere any l’equip pujava de categoria: Afeccionats (1961-62), participa al Torneig Copa Catalana (1963-64),Segona Regional (1966-67), Primera Regional (1967-68), fins a arribar a Preferent (1968-69). Oferint un gran espectacle diumenge rere diumenge en els quals els aficionats rosincs hi gaudien.
| + | |
| − | | + | |
| − | El 1965 el Club fa un enorme esforç en pocs anys (500.00 pessetes) i es fa càrrec de la segona fase de l'ampliació del camp.
| + | |
| − | | + | |
| − | La Junta Directiva va dimitir l'estiu del 1972 i va ser substituït pel nou President el Sr. [[Jaume Deulofeu i Buscarons]] també per dos anys.
| + | |
| − | | + | |
| − | A continuació (1974) la Presidencia recau de nou, dos anys amb el Sr. Díaz Pacheco a qui acompanyaven a la Junta Directiva: [[Gerardo Carrión Moro]], [[José Moyano Izquiero]], [[Agustí Donat Romañach]], [[Joan Dunjó Danés]], Jaume Minguez, Miquel Godo, [[Adolfo Romañach Moner]], Manel Montblanch, [[Joan Pujol Serra]],[[Antonio Pérez Lorenzo]], Antoni Sastre, Modesto Pérez, Ramón Mora, Blas Cardosa, Jaume Guitart, Pere Marés, Rafael Domínguez i Lluis Expósito.
| + | |
| − | | + | |
| − | El 6 de juny de 1976 va morir als 61 anys, d'un atac cardíac, el President d'Honor Sr. José Díaz Pacheco (q.e.p.d), quedant el Sr. Agusti Donat i Romañach com a President accidental.
| + | |
| − | | + | |
| − | El 15 d’agost de 1985, partit de Festa Major contra el FC Barcelona "amateur 3ª Div.", l’AE Roses, va poder estrenar l’Estadi Municipal, sens dubte un magnífic premi per a tots aquells que han lluitat i lluiten perquè els socis i amics de l'AE Roses, se sentin orgullosos de tot el que s'ha fet.
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | També hem de dir què des del 1956 al 1986, el club va tenir un gran "pilar" en la persona del seu secretari, el senyor Joan Dunjó i Danés. Va ser un treballador constant, incansable, fent una feina primordial, sòrdida i desinteressada, una d'aquelles persones amb les quals el club sempre tindrà un deute per haver dedicat bona part de la seva vida al bé de l'AE Roses.
| + | |
| − | | + | |
| − | Al 1995 l'entrenador era en [[Pere Gratacos]], que anys desprès va arribar a ser l'entrenador de la selecció catalana, ajudat per l'[[Arseni Comas]].També va ser l'any que va començar d'utiller en [[Lluis Puig (Gari)]], substituint al seu propi pare,tasca què avui dia segueix fent en el club.
| + | |
| − | | + | |
| − | Durant l'estiu del 1997 neix un club competidor al poble, el Base Roses.
| + | |
| − | | + | |
| − | Al 2001 s'acabava de pujar de nou a Preferent, després de cinc anys, i es va participar a la Copa Catalunya caient eliminat per l'UE Figueres entrenat per en Pere Gratacós.
| + | |
| − | | + | |
| − | A l'estiu del 2002, accepta la Presidència el Sr. [[Josep Mas i Martínez]] tot i que el Club tenia una situació financera molt complicada.
| + | |
| − | | + | |
| − | Des del 2002 al 2006 l'equip segueix a Territorial Preferent però amb alguns canvis a la plantilla.
| + | |
| − | | + | |
| − | A la temporada 2006/2007, l'Ajuntament instal·la la gespa artificial al Estadi i els equips juguen els partits de local en els [[Camps de la Vinyassa]] (Camp del Base Roses), fins que s'acabaren les obres.
| + | |
| − | | + | |
| − | A la temporada 2007/2008 es va jugar a Primera Territorial,i a la següent temporada(2008-2009)es va pujar a Territorial Preferent, amb en Miquel Rivas d'entrenador.
| + | |
| − | | + | |
| − | A la 2009-2010, per qüestions d'equilibri del pressupost es va eliminar l'equip "B", i el primer equip va acabar baixant a Segona Territorial.
| + | |
| − | | + | |
| − | Actualment l'equip juga a Segona Territorial a les ordres de l'entrenador Gabriel Maragall, la plantilla la formen: Seydou Coulibaly, Joan Mill, Aidel El Amrani, Xavier Huguet, Juan José Muñoz, Juan Fernandez (Lango), Eduard Sastre, Jaume Sastre, Dani Torres, Luis Solá, Miguel Fuentes, Adriá Hoyos, Pau Rosell, Xavi Sánchez, Wolfrando Juan, Ivan Luque i Hossni Jelleun.
| + | |
| − | | + | |
| − | Finalment des d'aquestes línies, volem retre un profund homenatge a totes les persones que en algun moment han format part de aquesta entitat: directius, socis, jugadors, entrenadors, auxiliars, seguidors, col·laboradors, etc. Es evident que el Club existeix gracies a tots ells i que aquest CLUB EL FEM ENTRE TOTS.
| + | |
En el següent relat, s'explica la història del senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica:
Tal com explica el senyor Pere, l'escola es va inaugurar el setembre del 1936, i durant la guerra civil va estar tancada. Als anys quaranta, després de ser utilitzada com a base naval i ser atacada per l'exèrcit franquista, aquesta va ser arreglada i reoberta. Als anys setanta es va ampliar amb una nova planta. El curs 1993/1994 l'escola va ser remodelada i el 1996 l'escola es va reobrir de nou després d'una reforma de tot l'interior.
El nom d'aquesta escola es va posar en honor a Narcís Monturiol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Barcelona, 6 de setembre de 1885), inventor del primer submarí tripulat amb un motor de propulsió anaeròbica.
El centre va ser edificat a la segona meitat dels anys setanta per acollir l'augment de la població escolar de Roses. Es va construir just de la carretera de les Arenes, al costat de la zona de creixement de l'eixample dels anys seixanta i setanta entre la Ciutadella i la Gran Via de Pau Casals. Ben aviat, el 1977 es va ampliar l'escola amb aules per a parvulari i EGB per donar resposta al ràpid creixement demogràfic de la vila. De nou, a mitjan dels anys noranta es va fer una nova ampliació.
Al setembre de 1996 es va crear l'Escola Els Grecs, que va ser creada a partir d'una escissió de l'Escola Narcís Monturiol, per l'augment del nombre d'alumnes. Durant la remodelació del Narcís Monturiol tot l'alumnat va anar al nou centre i un cop acabades es va passar de dues línies a una. Per repartir els alumnes en les dues escoles es va establir el carrer del Puig Rom com a línia divisòria i els alumnes es van destinar segons la proximitat.
El professorat es va repartir en les escoles segons el criteri d'antiguitat al centre. El Narcís Monturiol va estar cobert per definitius, i el sobrants van passar als Grecs. Els provisionals que en el curs anterior havien estat al Monturiol van confirmar plaça als Grecs.
L'edifici inaugurat en el curs 1993/1994 estava constituït per una línia i, com es preveia un augment de població, el curs 1996/1997 va haver un augment de classes i es va demanar l'ampliació de l'escola d'una línia a dues, que es va fer afectiva al curs 2003/2004.
El nom de l'escola prové del nom del raval on està situada, els Grecs. Un topònim històric derivat de l'agricultura de l'indret basada en la vinya i en la varietat de raïm grec.
L'any 2005 es va inaugurar la tercera escola pública d'ensenyament primari. Provisionalment, durant dotze anys, la mainada va fer els seus estudis primaris en uns barracons situats primer darrera de l'Escola Els Grecs i després al costat de la Piscina Municipal. Després d'anys de protestes de l'AFA de l'escola per tenir una escola digne, el setembre de 2017 es va inaugurar el nou edifici l'Escola Montserrat Vayreda, situada a la Vinyassa.
Montserrat Vayreda Trullol (Lledó, 18 d'agost de 1924 - Figueres, 8 de novembre de 2006) fou una escriptora amb una extensa obra poètica i d'assaig i divulgació de l'Empordà.
