Grup Mossèn FranciscoDe RosespediaEl Grup Mossèn Francisco és un conjunt d'habitatges de protecció oficial construït per l'Obra Sindical del Hogar als terrenys coneguts com el Camp de la Cortina el 1958.
La Construcció i inauguració[modifica]El grup de les anomenades cases barates, dissenyat per l'arquitecte Ignasi Bosch Reitg, arquitecte de l'Obra Sindical del Hogar, està delimitat pels actuals carrers Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. En aquell indret ja hi havia construïdes les cases dels mestres, inaugurades el febrer de 1954. El Camp de la Cortina havia acollit des de finals dels anys vint l'estadi de futbol de la població de manera provisional fins a la construcció de cases de protecció oficial o equipaments públics. El setembre de 1954 l'Obra Sindical del Hogar va adjudicar les obres de les 28 cases del grup al constructor Pedro Bardad per un valor de 1.284.973, 21 pessetes, així com també les dels nous grups de poblacions com Llívia, Camallera, Torroella de Montgrí i Ripoll. El grup es batejaria com a mossèn Francisco en homenatge a Francesc Cargol, rosinc que exercia de mossèn a la parròquia de Sant Pere Pescador i assassinat pel comitè santperenc l'any 1936. La construcció de les cases es va perllongar durant tres anys, però enlloc dels 28 habitatges inicials se'n van construir 24. Vint de les quals eren de renda reduïda i quatre de renda mínima. Cada habitatge era de planta baixa, planta pis i un petit pati o jardí. També es va construir una torre per l'abastiment d'aigües i la instal·lació elèctrica. Tot plegat una mica més de 1.600.000 pessetes. La inauguració del grup i l'entrega de claus als veïns agraciats es va celebrar el 3 de juny de 1958. La portada del diari Los Sitios va recollir l'efemèride amb el titular següent: «No estimamos la vivienda sólo como un cobijo material, sino como algo más espiritual y sagrado», que recollia les paraules de José Pagès Costart, Governador Civil i Jefe Provincial del Movimiento. També hi va haver la presència de diverses autoritats del règim a nivell estatal, provincial i local, com ara el cap local del Movimiento Antoni Portell. Des d'una tribuna engalanada amb banderes espanyoles i del partit únic es va fer entrega de les claus. L'escàndol de l'adjudicació[modifica]El desembre de 1957 es va esdevenir un dels escàndols més sonats de la Roses del Franquisme. L'Ajuntament va adulterar la tramitació de les sol·licituds per afavorir a famílies del nucli dur del Movimiento rosinc, altres afins al règim o familiars. Fins i tot, les millors cantonades van ser entregades als afiliats a la Falange. Amb tot, l'escàndol no va tenir cap tipus de repercussió. Referències[modifica]
|
Darrera modificació de la pàgina: 3 abr 2023 a les 11:20.
S'ha visitat aquesta pàgina 2.914 vegades.