|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | [[Categoria:Oci]] | + | [[Categoria: Escoles]] |
| − | [[Categoria:Esport]] | + | [[Categoria: Coneixement]] |
| − | [[Categoria:Futbol]] | + | [[Categoria: Comunitat]] |
| | + | [[Categoria: Ensenyament]] |
| | | | |
| − | [[Fitxer:Escut_aeroses.jpg|350px|thumb|dreta|Escut de l'AE Roses]]
| |
| − | ===La gènesi del futbol a Roses===
| |
| | | | |
| − | Segons diuen les memòries dels socis més antics, al principi del segle XX el futbol només es veia per les platges o per alguns carrers. La primera referència del futbol a Roses és la del Rosas Futbol Club que es va inscriure al Govern Civil en una data inteterminada entre 1901 i 1902. A la dècada de 1910 els equips van començar a prendre el nom dels cafès que sovintejaven, com ara el de ca la Tartera, el del Cafè Badosa o el del Cafè del Modern. Més endavant es fundaren altres entitats. El juny de 1923 es documenta la constitució del Blanco y Negro i en una data indeterminada entre 1923 i 1927 el Club Deportivo de Rosas. L'any 1932 es va constituí el Club Deportiu de Roses i ja el mes de juny de 1940, un cop passada la [[Guerra Civil]], es va refundar amb el nom d'Agrupación Deportiva Rosas.
| + | Al llarg de la història a Roses hi ha hagut diverses escoles que han format a la mainada de la vila. Actualment hi ha les escoles bressol o llars d'infants municipals [[Llar d'Infants El Cavallet de Mar|El Cavallet de Mar]] i [[Llar d'Infants El Franquet|El Franquet]], les escoles públiques [[Escola Narcís Monturiol|Narcís Monturiol]], [[Escola Jaume Vicens Vives|Jaume Vicens Vives]], [[Escola Els Grecs|Els Grecs]], [[Escola Montserrat Vayreda|Montserrat Vayreda]] i l'escola concertada [[Centre Escolar Empordà]], que també fa ensenyament secundari. |
| | | | |
| − | ===Història de l'entitat===
| |
| | | | |
| − | La premsa ja havia informat de la presència del futbol a Roses. L'any 1912 l'Empordà Federal i La Veu de l'Empordà es feien ressò de l'existència del Roses FC, que vestia de blanc. El primer president conegut és Primitiu Salamó Dunjó l'any 1921.
| + | ==Escola Narcís Monturiol== |
| | + | [[Fitxer:EMonturiol.jpg|350px|thumb|dreta|Narcís Monturiol]] |
| | + | En el següent relat, s'explica la història del senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica: |
| | | | |
| − | Ja el 1923 el Roses va participar al Campionat de l'Empordà amb els equips més destacats de la comarca. A banda dels campionats oficials o oficiosos, que escassejaven, s'organitzaven partits amistosos per poder practicar aquell esport provinent de les illes britàniques que tan engrescats tenia a joves i grans. Cal destacar el partit de l'estiu de 1925 contra l'equip de l'esquadra anglesa ancorada al [[Port de Roses]]. S'enfrontaven la tradició dels anglesos, el futbol ja es practicava a Anglaterra a la dècada de 1840, envers la joventut del futbol empordanès, que tot just feia els seus primers passos. En aquella època alguns partits de la Festa Major també eren de renom amb la visita d'equips de Girona o la UE Figueres. Fins i tot eren convidats a les Festes Majors d'altres pobles, com l'any 1926 a Peralada, aconseguint la victòria a domicili.
| + | ''"El 1936 es va inaugurar l'escola que tenia el nom de Sacco i Vanzetti, que eren dos comunistes italians que van marxar. L'escola tenia una planta baixa i el primer pis no hi havien cursos, a les classes estaven asseguts nen i nena, tenien una llar de foc que encenia el mestre i també hi havia una tarima per poder veure millor els alumnes. Tant abans com ara gaudien de mitja hora de pati i jugaven a pilota. El dijous a la tarda feien festa. Cada dia feien sis hores de classe. No portaven uniforme i els professors no eren estrictes. Estudiaven: gramàtica, aritmètica, història d'Espanya i un llibre que es deia: “El Trobador Català”. Quan plovia no anaven al pati i no tenien jocs a l'aula. Escrivien amb tinta vermella, blava i amb llapis. Els dictats els feien amb llapis i després els passaven a tinta blava i el professor els corregia amb tinta vermella. Per entrar i sortir no hi havia música i començaven a les vuit i plegaven a les dotze, a la tarda començaven a les tres i acabaven a les cinc. No feien simulacres, el professor es deia [[Sr. Soler]]. L'escola s'acabava als catorze anys. De fet l'escola va estar oberta fins que va començar la guerra civil i no es va reobrir fins que aquesta va acabar, amb un nom diferent. Recorda quan va venir al [[port de Roses]] el vaixell de guerra [[Bombardeig del Canarias|“Canarias”]] i van haver de sortir de l'escola. "'' |
| | | | |
| − | També se sap que el 1926 el president era el senyor [[Joan Denclar]], acompanyat d'altres membres, com en Godo, en Bernadet, etc. El 1929 la junta es va desfer i a partir d'aquell moment els encarregats del club eren els propis jugadors: Rubí, Pairet, Rigau, Berta I, Saurí, Marés, Romans, Berta II, Lluent, Rivas i Espiguler. Aquell any es van enfrontar a diversos equips de la comarca com ara els equips figuerencs la Penya Erato, Penya Sport i Comerç FC, d'altres pobles com el Darnius, La Jonquera, el Llançà, l'Arenes de Llançà, el Camallera, l'Armentera, el Cabanes, Borrassà, l'Estartit, l'equip reserva de la UE Figueres i, fins i tot, equips més llunyans com el Sarrià de Ter.
| + | Tal com explica el senyor Pere, l'escola es va inaugurar el setembre del 1936, i durant la guerra civil va estar tancada. Als anys quaranta, després de ser utilitzada com a base naval i ser atacada per l'exèrcit franquista, aquesta va ser arreglada i reoberta. Als anys setanta es va ampliar amb una nova planta. El curs 1993/1994 l'escola va ser remodelada i el 1996 l'escola es va reobrir de nou després d'una reforma de tot l'interior. |
| | | | |
| − | Des dels inicis, quan el futbol era improvisat i sense cap estructura, algun erm era arreglat per a partits determinats o per a curtes etapes. S'havien jugat partits al [[Camp dels Fossos]], en un dels fossars de les Muralles prop del rec d'en Forquilla. Posteriorment, com a mínim l'any 1926, al [[Camp del Salatar]], conegut aleshores com el Clot dels Franquets. Més endavant el Roses va passar a jugar al [[Antics camps de futbol|Camp de la Cortina]], o de l'era (perquè s'hi batia el gra), que estava cedit per part de l'Ajuntament i on es bastirien les cases barates. El consistori va pagar el material i els propis jugadors van fer de paletes i manobres per aixecar les infraestructures bàsiques.
| + | ===Nom=== |
| | | | |
| − | [[Imatge:futbol prestades 3web.jpg|350px|thumb|dreta]]
| + | El nom d'aquesta escola es va posar en honor a Narcís Monturiol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Barcelona, 6 de setembre de 1885), inventor del primer submarí tripulat amb un motor de propulsió anaeròbica. |
| − | Aquells anys els jugadors vestien samarreta groga i blava, el 1939 va passar a blau i groc tirant a vermellós o butà sempre amb franges amples i verticals, els colors que encara llueixen els equips de l'AE Roses.
| + | |
| | | | |
| − | Als anys trenta van començar a aparèixer noms clau en la història de l’entitat, com ara Buscarons, també conegut com el Bolinder o l'Agustinet, Jaume Berta, en Baldiri i en Joaquim Marés, els germans Pere i Francisco Rigau, Pere Bosch, Joan Ferrer, Quimet de la Tartera, Juli Marcó (Barrina), Pepito Romans, més conegut com el "Nen", Manel Donat, Joan Espigulé, Bonaventura Siñol, Salvador Casanovas (Ferrolà), Josep Rubí, en Berta (l'oncle del Tatu), en Berta (germà de l'Oviveta), Ramon Guitart, en Cinto Solà, etc. Tots ells jugadors prou coneguts per la gent, especialment a Llançà i a l’Escala, pobles amb els quals la tradicional rivalitat es va traslladar al terreny esportiu.
| |
| | | | |
| − | Durant els anys de la II República es va participar al grup de l'Empordà del Campionat Provincial amateur amb l'equip reserva de la UE Figueres, el FC Montgrí, la US Verges, el FC Sant Climent, el FC L'Armentera, el FC Girona B, el Ràcing Club Figueres i el FC Banyoles. Al mateix temps el club continuava jugant les competicions i tornejos d'àmbit comarcal de caire amistós, com la Copa Primavera el 1930, el 1932 en un torneig contra la Penya Excelsior, el FC Sant Pere Pescador, l'AC Empordanès de Garriguella, la UE Estudiants i el FC Vilajuïga, o el torneig per a la inauguració del camp de l'Agullana el 1933.
| + | [[Fitxer:Vicensvives.jpg|350px|thumb|dreta| Escola Jaume Vicens Vives]] |
| | + | ==Escola Jaume Vicens Vives== |
| | | | |
| − | A banda dels jugadors del poble, també hi havia la presència de joves estiuejants de Figueres i de Barcelona. Aquests, provinents de ciutats on la pràctica de l'esport estava més arrelada, solien reforçar l'equip rosinc per a partits puntuals, sobretot els mesos d'estiu quan sovintegen les Festes Majors. Es poden citar jugadors com en Lluís Ferrerons, en Cèsar Pi i Sunyer, en Jaume Miravitlles, en Jaume Sunyer i Pi, en Carles Díaz, etc.
| + | El centre va ser edificat a la segona meitat dels anys setanta per acollir l'augment de la població escolar de Roses. Es va construir just de la carretera de les Arenes, al costat de la zona de creixement de l'eixample dels anys seixanta i setanta entre la Ciutadella i la Gran Via de Pau Casals. Ben aviat, el 1977 es va ampliar l'escola amb aules per a parvulari i EGB per donar resposta al ràpid creixement demogràfic de la vila. De nou, a mitjan dels anys noranta es va fer una nova ampliació. |
| | | | |
| − | En esclatar la Guerra Civil, una gran majoria del jovent es va incorporar a l'èxèrcit, en el qual alguns desgraciadament van trobar la mort. El club no va tornar a competir fins l'any 1939, tot i que s'havia jugat algun partit de costellada. L’activitat es va reprendre el 2 de novembre de 1939, amb el senyor [[Pere Guitart i Sallés]] (en Pere de la Jana) com a president. L'any 1940 el Govern Civil inscriuria a la Agrupación Deportiva de Rosas, constituïda aquell mateix any, amb el vist-i-plau de la Delegación de Deportes de la Jefatura Local de la FET y de las JONS.
| + | ===Nom=== |
| | | | |
| − | A partir d'aquí es va adherir a la Federació Catalana de futbol i l'equip va poder competir al Grup Nord de la Segona Categoria Ordinària de la província de Girona, prèvia aprovació del Governador Civil de Girona. Els equips del campionat eren la UE Figueres, la UE Olot, el FC L'Escala, el Yecsalis de Sant Feliu de Guíxols i el mateix Roses.
| + | El nom de l'escola va ser posat en honor a [[Jaume Vicens Vives]], eminent historiador i mestre d'historiadors, rosinc d'adopció pel seu matrimoni amb la rosinca [[Glòria Rahola d'Espona]]. |
| | | | |
| − | Com que hi havia pocs equips es feien tornejos amistosos per complementar-ho, com ara el Copa Emporium que organitzava L'Escala. Hi participaren també el Verges, L'Albons, l'Esplais i el Bellcaire.
| + | [[Fitxer:Grecs.png|350px|thumb|dreta|Escola Els Grecs]] |
| | + | ==Escola Els Grecs== |
| | | | |
| − | En aquells temps encara no hi havia àrbitre federat, i algú que tingués uns coneixements mínims havia de fer el paper. A Roses, sovint li tocava al senyor [[Jaume Ballesta Font]] "Matagats".
| + | Al setembre de 1996 es va crear l'Escola Els Grecs, que va ser creada a partir d'una escissió de l'Escola Narcís Monturiol, per l'augment del nombre d'alumnes. Durant la remodelació del Narcís Monturiol tot l'alumnat va anar al nou centre i un cop acabades es va passar de dues línies a una. Per repartir els alumnes en les dues escoles es va establir el carrer del Puig Rom com a línia divisòria i els alumnes es van destinar segons la proximitat. |
| | | | |
| − | El 1944 es va incorporar al Torneig de Primavera. Aquells van ser uns anys gloriosos, que varen dur el Roses a les categories més altes: va ser Campió Provincial d’Afeccionats dos anys (1950 i 1953), sota la presidència del senyor [[Antoni Serra i Comas]], que compartia esport i alcaldia des de 1944, i la Junta gestora la formaven el Tresorer en [[Josep Mallol Simón]], en [[Pere Rigau Escapa]], [[Pere Rigau Carreras]], [[Andreu Ribas Sala]], [[Joan Compte Puig]], [[Miquel Fort Vigo]], [[Pere Marés Ripoll]], el Vicepresident Francisco Berta i el Secretari i delegat de natació en [[Jaume Deulofeu Buscarons]] i que va acabar el seu mandat el 1955. Va ser anomenat Soci Honorari el 1951. | + | El professorat es va repartir en les escoles segons el criteri d'antiguitat al centre. El Narcís Monturiol va estar cobert per definitius, i el sobrants van passar als Grecs. Els provisionals que en el curs anterior havien estat al Monturiol van confirmar plaça als Grecs. |
| | | | |
| − | El juliol de 1947 va haver-hi una reorganització i la Junta Directiva del president Serra la formaven com a Vicepresident [[Joan Turró Compte]], Secretari Jaume Deulofeu Buscarons que per desplaçar-se al estranger fou substituït posteriorment per [[Miquel Godo Romañach]], el Tresorer [[Manel Donat Buscató]], Recaptador Ernest Badal i Vocals en [[Francisco Cusí Coll]], [[Salvador Casanovas Casas]] i [[Pere Puignau Berta]]. L'entrenador era l'[[Agustí Buscarons Antón]] que alhora era el Delegat Federatiu.
| + | L'edifici inaugurat en el curs 1993/1994 estava constituït per una línia i, com es preveia un augment de població, el curs 1996/1997 va haver un augment de classes i es va demanar l'ampliació de l'escola d'una línia a dues, que es va fer afectiva al curs 2003/2004. |
| | | | |
| − | [[Imatge:453464366463634.jpg|350px|thumb|dreta]]
| + | ===Nom=== |
| − | El 1951 el Club es va domiciliar al Carrer Sant Elm nº 1 i es varen incorporar a la Junta Directiva [[Xavier Casals Recasens]] i l'[[Enric Badosa Martimort]]. | + | El nom de l'escola prové del nom del raval on està situada, els Grecs. Un topònim històric derivat de l'agricultura de l'indret basada en la vinya i en la varietat de raïm grec. |
| | | | |
| − | Al quedar campió provincial la temporada va participar també dues vegades seguides al Campionat de Catalunya, arribant les dues vegades a la final a doble partit, contra el mateix rival el Júnior FC, de Sant Cugat del Vallès, perdent-les. El 1953 malgrat haver guanyat el primer partit 3-1 i haver empatat el segon 3-3. A la pròrroga es va perdre per 6-5.
| |
| | | | |
| − | Els desplaçaments a Barcelona en aquella època per disputar una Final tan important varen representar un gran aconteixement pel poble i com a premi i homenatge a l'afició ens va visitar per primera vegada el FC Barcelona, que ostentava el títol de campió i que acabava de guanyar el Torneig Internacional de Marsella. Era el 16 d'agost del 1951.
| + | [[Fitxer:Escola-montserrat-vayreda-roses.jpg|350px|thumb|dreta|Escola Montserrat Vayreda]] |
| | + | ==Escola Montserrat Vayreda== |
| | | | |
| − | [[Imatge:futbolarxiu57web.jpg|350px|thumb|dreta]] | + | L'any 2005 es va inaugurar la tercera escola pública d'ensenyament primari. Provisionalment, durant dotze anys, la mainada va fer els seus estudis primaris en uns barracons situats primer darrera de l'[[Escola Els Grecs]] i després al costat de la [[Piscina Municipal]]. Després d'anys de protestes de l'[[AFA de l'Escola Montserrat Vayreda|AFA de l'escola]] per tenir una escola digne, el setembre de 2017 es va inaugurar el nou edifici l'Escola Montserrat Vayreda, situada a la Vinyassa. |
| − | Va guanyar el Roses per 2-1 amb dos gols de Pallarès. El FC Barcelona no havia perdut cap partit abans aquella temporada. Aquest mateix any(1951) el Roses va guanyar el Campionat del Torneig de Primavera i també el Torneig F. Fopoll.
| + | |
| | | | |
| − | El 1955 el va succeir com a President el Sr. Agustí Buscarons i Anton, del que cal destacar, per sobre de tot, la seva dedicació històrica al club, com un dels personatges més carismàtics.
| + | ===Nom=== |
| | | | |
| − | La seva Junta Directiva la formaven: Vicepresident [[Esteve Guerra Marés]], Secretari [[Josep Boix Castey]], Vicesecretari [[Felis Cusí Ferrer]], Tresorer [[Cinto Saseras Berta]], Vocals: [[Pere Gómez Ramos]], Joan Turró Compte, Pere Puignau Berta, [[Joan Puig Vidal]], [[Ramón Marés Palou]], Antoni Tornés i [[Joan Terol Llinares]].
| + | Montserrat Vayreda Trullol (Lledó, 18 d'agost de 1924 - Figueres, 8 de novembre de 2006) fou una escriptora amb una extensa obra poètica i d'assaig i divulgació de l'Empordà. |
| | | | |
| − | El Roses no trobava ni els jugadors ni els directius idonis que engresquessin el personal o que, si més no, revisquessin antigues glòries.Per això del 1956 al 1959 no hi va haver activitat.
| |
| | | | |
| − | Finalment,el president senyor [[Vicenç Forns i Brunet]], des del 1960 fins al març de 1961 que va morir va poder entusiasmar a uns 25 socis i va poder reincorporar l’equip en el calendaris de competicions provincials.
| + | ==Enllaços externs== |
| | | | |
| − | El 14 de maig de 1961 es convoca l'Assamblea General Extraordinaria per escollir el nou president. El càrrec va recaure en [[José Díaz Pacheco]], un militar retirat, que va ser anomenat posteriorment soci honorífic i medalla de plata al Mérito Deportivo. En dues etapes, ha estat el president amb més anys en el càrrec.
| + | [https://agora.xtec.cat/ceipnarcismonturiol/ Escola Narcís Monturiol] |
| | | | |
| − | La data del 15 d’octubre de 1961 es va gravar amb lletres d’or a la història de l’AE Roses. Quedava enrere el Camp de les Muralles i el camp habilitat provisionalment conegut popularment com d'en Patufet.I s’estrenava el [[Camp Municipal Díaz Pacheco]], gràcies al interès i generositat del seu President, que va acollir l’Agrupació durant vint-i-quatre anys.
| + | [http://www.xtec.es/ceip-vives-roses/index2.asp Escola Vicens Vives] |
| | | | |
| − | Any rere any l’equip pujava de categoria: Afeccionats (1961-62), participa al Torneig Copa Catalana (1963-64),Segona Regional (1966-67), Primera Regional (1967-68), fins a arribar a Preferent (1968-69). Oferint un gran espectacle diumenge rere diumenge en els quals els aficionats rosincs hi gaudien.
| + | [http://http://www.escolaelsgrecs.cat/ca/ Escola Els Grecs] |
| | | | |
| − | El 1965 el Club fa un enorme esforç en pocs anys (500.00 pessetes) i es fa càrrec de la segona fase de l'ampliació del camp.
| + | [https://agora.xtec.cat/esc-mvayreda-roses/ Escola Montserrat Vayreda] |
| − | | + | |
| − | La Junta Directiva va dimitir l'estiu del 1972 i va ser substituït pel nou President el Sr. [[Jaume Deulofeu i Buscarons]] també per dos anys.
| + | |
| − | | + | |
| − | A continuació (1974) la Presidencia recau de nou, dos anys amb el Sr. Díaz Pacheco a qui acompanyaven a la Junta Directiva: [[Gerardo Carrión Moro]], [[José Moyano Izquiero]], [[Agustí Donat Romañach]], [[Joan Dunjó Danés]], Jaume Minguez, Miquel Godo, [[Adolfo Romañach Moner]], Manel Montblanch, [[Joan Pujol Serra]],[[Antonio Pérez Lorenzo]], Antoni Sastre, Modesto Pérez, Ramón Mora, Blas Cardosa, Jaume Guitart, Pere Marés, Rafael Domínguez i Lluis Expósito.
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Imatge:45525262646436466.jpg|350px|thumb|dreta]]
| + | |
| − | El 6 de juny de 1976 va morir als 61 anys, d'un atac cardíac, el president d'honor José Díaz Pacheco, quedant Agustí Donat i Romañach com a president accidental.
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Imatge:Futbol_4.jpg|350px|thumb|dreta|Partit a l'antic camp José Díaz Pacheco]]
| + | |
| − | | + | |
| − | El 15 d’agost de 1985, partit de Festa Major contra el FC Barcelona "amateur 3ª Div.", l’AE Roses, va poder estrenar l’Estadi Municipal, sens dubte un magnífic premi per a tots aquells que han lluitat i lluiten perquè els socis i amics de l'AE Roses, se sentin orgullosos de tot el que s'ha fet.
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Imatge:20101117112058201_0001.jpg|350px|thumb|dreta]]
| + | |
| − | També hem de dir què des del 1956 al 1986, el club va tenir un gran "pilar" en la persona del seu secretari, el senyor Joan Dunjó i Danés. Va ser un treballador constant, incansable, fent una feina primordial, sòrdida i desinteressada, una d'aquelles persones amb les quals el club sempre tindrà un deute per haver dedicat bona part de la seva vida al bé de l'AE Roses.
| + | |
| − | | + | |
| − | Al 1995 l'entrenador era en [[Pere Gratacos]], que anys desprès va arribar a ser l'entrenador de la selecció catalana, ajudat per l'[[Arseni Comas]].També va ser l'any que va començar d'utiller en [[Lluis Puig (Gari)]], substituint al seu propi pare,tasca què avui dia segueix fent en el club.
| + | |
| − | | + | |
| − | Durant l'estiu del 1997 neix un club competidor al poble, el [[Club de Futbol Base Roses]].
| + | |
| − | | + | |
| − | Al 2001 s'acabava de pujar de nou a Preferent, després de cinc anys, i es va participar a la Copa Catalunya caient eliminat per l'UE Figueres entrenat per en Pere Gratacós.
| + | |
| − | | + | |
| − | A l'estiu del 2002, accepta la Presidència el Sr. [[Josep Mas i Martínez]] tot i que el Club tenia una situació financera molt complicada.
| + | |
| − | | + | |
| − | Des del 2002 al 2006 l'equip segueix a Territorial Preferent però amb alguns canvis a la plantilla.
| + | |
| − | | + | |
| − | A la temporada 2006/2007, l'Ajuntament instal·la la gespa artificial al Estadi i els equips juguen els partits de local en els [[Camps de la Vinyassa]] del Club Futbol Base Roses fins que s'acabaren les obres.
| + | |
| − | | + | |
| − | A la temporada 2007/2008 es va jugar a Primera Territorial,i a la següent temporada(2008-2009) es va pujar a Territorial Preferent, amb en Miquel Rivas d'entrenador.
| + | |
| − | | + | |
| − | A la 2009-2010, per qüestions d'equilibri del pressupost es va eliminar l'equip "B", i el primer equip va acabar baixant a Segona Territorial.
| + | |
| − | | + | |
| − | ===Els presidents===
| + | |
| − | *[[Primitiu Salamó Dunjó]]. 1921.
| + | |
| − | *[[Joan Denclar Marés]]. 1926.
| + | |
| − | *Els jugadors. 1929.
| + | |
| − | *[[Agustí Buscarons Anton]]. 1934-1936.
| + | |
| − | *[[Francisco Berta Ribas]] (president honorífic). ca 1935.
| + | |
| − | *[[Pere Guitart Sallés]]. 1939-1944.
| + | |
| − | *[[Antoni Serra Comas]]. 1944-1955.
| + | |
| − | *[[Agustí Buscarons Anton]] (president accidental). 1955.
| + | |
| − | *[[Vicenç Forns Brunet]]. 1955-1961.
| + | |
| − | *[[Pere Gómez Ramos]] (president accidental). 1961.
| + | |
| − | *[[José Díaz Pacheco]]. 1961-1970.
| + | |
| − | *[[Rodrigo Garcia Garcia]] (president honorari). ca. 1968.
| + | |
| − | *[[Ramon Fusté Perulero]]. 1970-1972.
| + | |
| − | *[[Jaume Deulofeu Buscarons]]. 1972-1974.
| + | |
| − | *[[José Díaz Pacheco]]. 1974-1976 (defunció).
| + | |
| − | *[[Agustí Donat Romañach]] (president accidental). 1976.
| + | |
| − | *[[Lluís Expósito Feliu]] "Masblanc". 1976-1982
| + | |
| − | *[[Agustí Donat Romañach]]. 1982-1986
| + | |
| − | *[[Ramon Móra Ros]]. 1986-1989.
| + | |
| − | *[[Joan Pujol Serra]]. 1989-1990.
| + | |
| − | *[[Manel Sáenz Ripoll]]. 1990-1999.
| + | |
| − | *[[Julio Rodríguez]]. 1999-2002.
| + | |
| − | *[[Josep Mas Martínez]]. 2002-2011.
| + | |
| − | *[[Sergi López Zunón]]. 2010-.
| + | |
| − | | + | |
| − | ===Els entrenadors del primer equip===
| + | |
| − | *[[Pere Rigau Escapa]]. 1944.
| + | |
| − | *[[Agustí Buscarons Anton]]. 1947 i 1950-1953
| + | |
| − | *[[Gerardo Carrión Moro]]. 1951, 1963-1964 i 1966-1967.
| + | |
| − | *[[Joan Pérez Dunjó]]. ca. 1960.
| + | |
| − | *[[Jaume Guitart]]. 1964.
| + | |
| − | *[[Lluís Castañer]]. 1967-1968 i 1974-1975.
| + | |
| − | *[[Moré]]. 1969-1970.
| + | |
| − | *[[Rafael Becerra]]. 1975-1976.
| + | |
| − | *[[Josep Mas]]. 1975-1976 i 1980-1982.
| + | |
| − | *[[Josep Lluserrano]]. 1976-1977.
| + | |
| − | *[[Antonio Caballero]]. 1978.
| + | |
| − | *[[Castro]]. 1978-1979.
| + | |
| − | *[[Ismael dos Santos]]. 1978-1979.
| + | |
| − | *[[José Luis Echezarreta]]. 1981-1984 i 1986-1987.
| + | |
| − | *[[Jordi Roca]]. 1982-1983.
| + | |
| − | *[[Narcís Ayala Dalmau]]. 1985.
| + | |
| − | *[[Eduard Huguet]]. 1985.
| + | |
| − | *[[Joan Santos Sánchez]] "Nitus". 1985-1986, 1989-1990 i 1992-1993.
| + | |
| − | *[[Sebastià Fexas Casellas]]. 1986-1987 i 1991-1992.
| + | |
| − | *[[Ernest Sabater]]. 1987-1988.
| + | |
| − | *[[Joan Ferrer Roura]]. 1989-1990.
| + | |
| − | *[[Tomàs Dotes]]. 1989-1990.
| + | |
| − | *[[Miquel Forcadell]]. 1993-1995.
| + | |
| − | *[[Fèlix Santiago Blanco]]. 1994-1995 i 1998-2000.
| + | |
| − | *[[Joaquim Buscató]]. 1994-1995.
| + | |
| − | *[[Lluís Sitja]]. 1994-1995.
| + | |
| − | *[[Quero]]. 1994-1995.
| + | |
| − | *[[Pere Gratacós Boix]]. 1995-1997.
| + | |
| − | *[[Domènec Torrent Font]]. 1997-1998.
| + | |
| − | *[[Xavi Agustí]]. 1998.
| + | |
| − | *[[Federico Domínguez]]. 2000-2002.
| + | |
| − | *[[Joaquim Mas]]. 2005-2006.
| + | |
| − | *[[Marcel·lí Coto]]. 2006.
| + | |
| − | *[[Miquel Rivas]]. 2007-2009.
| + | |
| − | *[[René Riera]]. 2009.
| + | |
| − | *[[Gabriel Maragall]]. 2009-2012.
| + | |
| − | *[[Eduard Ortega]]. 2009-2012.
| + | |
| − | | + | |
| − | ===Palmarès===
| + | |
| − | | + | |
| − | *'''2''' Campionat de Primera Regional. 1967/1968 i 2000/2001.
| + | |
| − | *'''2''' Campionat de Segona Regional. 1966/1967 i 1983/1984.
| + | |
| − | *'''2''' Campionat Provincial d'Aficionats. 1950 i 1953.
| + | |
| − | *'''1''' Campionat del Torneig Copa Primavera. 1951.
| + | |
| − | | + | |
| − | ===Historial del primer equip===
| + | |
| − | | + | |
| − | *'''1923'''. Campionat de l'Empordà.
| + | |
| − | *'''1930'''. Torneig de Primavera Copa Unió Esportiva.
| + | |
| − | *'''1932'''. Campionat Provincial Amateur, grup de l'Empordà.
| + | |
| − | *'''1932'''. Competició Comarcal de l'Alt Empordà.
| + | |
| − | *'''1933/1934'''. Campionat Provincial Amateur, grup provincial.
| + | |
| − | *'''1934'''. Torneig Copa Calçats Segarra de la UE Figueres.
| + | |
| − | *'''1936'''. Torneig Copa Calçats Segarra de la UE Figueres.
| + | |
| − | *'''1942/1943'''. Campionat Educación y Descanso de l'Empordà.
| + | |
| − | *'''1944-1951'''. Torneig de Primavera.
| + | |
| − | *'''1947/1948-1951/1952'''. Tercera Regional
| + | |
| − | *'''1949/1950'''. Campionat d'Aficionats.
| + | |
| − | *'''1953/1954'''. Campionat d'Aficionats.
| + | |
| − | *'''1955'''. Torneig de Primavera.
| + | |
| − | *'''1956-1958''' (no es disputen tornejos oficials)
| + | |
| − | *'''1960/1961-1961/1962'''. Campionat d'Aficionats.
| + | |
| − | *'''1962-1963'''. Torneig de Primavera.
| + | |
| − | *'''1963/1964-1966/1967'''. Segona Regional.
| + | |
| − | *'''1963/1964'''. Copa Catalana.
| + | |
| − | *'''1967/1968'''. Primera Regional.
| + | |
| − | *'''1968/1969-1969/1970'''. Regional Preferent.
| + | |
| − | *'''1970/1971-1978/1979'''. Primera Regional.
| + | |
| − | *'''1979/1980-1983/1984'''. Segona Regional.
| + | |
| − | *'''1984/1985-1990/1991'''. Primera Regional.
| + | |
| − | *'''1991/1992-1992/1993'''. Regional Preferent.
| + | |
| − | *'''1993/1994-1994/1995'''. Primera Catalana.
| + | |
| − | *'''1995/1996-1997/1998'''. Regional Preferent
| + | |
| − | *'''1998/1999-2000/2001'''. Primera Regional.
| + | |
| − | *'''2001/2002-2005/2006'''. Regional Preferent.
| + | |
| − | *'''2006/2007-2007/2008'''. Primera Regional.
| + | |
| − | *'''2008/2009'''. Regional Preferent.
| + | |
| − | *'''2009/2010'''. Primera Regional.
| + | |
| − | *'''2010/2011'''. Segona Regional.
| + | |
| − | *'''2011/2012'''. Segona Catalana.
| + | |
| − | *'''2012/2013-2013/2014'''. Tercera Catalana.
| + | |
| − | *'''2014/2015'''. Segona Catalana.
| + | |
| − | *'''2015/2016'''. Tercera Catalana.
| + | |
En el següent relat, s'explica la història del senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica:
Tal com explica el senyor Pere, l'escola es va inaugurar el setembre del 1936, i durant la guerra civil va estar tancada. Als anys quaranta, després de ser utilitzada com a base naval i ser atacada per l'exèrcit franquista, aquesta va ser arreglada i reoberta. Als anys setanta es va ampliar amb una nova planta. El curs 1993/1994 l'escola va ser remodelada i el 1996 l'escola es va reobrir de nou després d'una reforma de tot l'interior.
El nom d'aquesta escola es va posar en honor a Narcís Monturiol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Barcelona, 6 de setembre de 1885), inventor del primer submarí tripulat amb un motor de propulsió anaeròbica.
El centre va ser edificat a la segona meitat dels anys setanta per acollir l'augment de la població escolar de Roses. Es va construir just de la carretera de les Arenes, al costat de la zona de creixement de l'eixample dels anys seixanta i setanta entre la Ciutadella i la Gran Via de Pau Casals. Ben aviat, el 1977 es va ampliar l'escola amb aules per a parvulari i EGB per donar resposta al ràpid creixement demogràfic de la vila. De nou, a mitjan dels anys noranta es va fer una nova ampliació.
Al setembre de 1996 es va crear l'Escola Els Grecs, que va ser creada a partir d'una escissió de l'Escola Narcís Monturiol, per l'augment del nombre d'alumnes. Durant la remodelació del Narcís Monturiol tot l'alumnat va anar al nou centre i un cop acabades es va passar de dues línies a una. Per repartir els alumnes en les dues escoles es va establir el carrer del Puig Rom com a línia divisòria i els alumnes es van destinar segons la proximitat.
El professorat es va repartir en les escoles segons el criteri d'antiguitat al centre. El Narcís Monturiol va estar cobert per definitius, i el sobrants van passar als Grecs. Els provisionals que en el curs anterior havien estat al Monturiol van confirmar plaça als Grecs.
L'edifici inaugurat en el curs 1993/1994 estava constituït per una línia i, com es preveia un augment de població, el curs 1996/1997 va haver un augment de classes i es va demanar l'ampliació de l'escola d'una línia a dues, que es va fer afectiva al curs 2003/2004.
El nom de l'escola prové del nom del raval on està situada, els Grecs. Un topònim històric derivat de l'agricultura de l'indret basada en la vinya i en la varietat de raïm grec.
L'any 2005 es va inaugurar la tercera escola pública d'ensenyament primari. Provisionalment, durant dotze anys, la mainada va fer els seus estudis primaris en uns barracons situats primer darrera de l'Escola Els Grecs i després al costat de la Piscina Municipal. Després d'anys de protestes de l'AFA de l'escola per tenir una escola digne, el setembre de 2017 es va inaugurar el nou edifici l'Escola Montserrat Vayreda, situada a la Vinyassa.
Montserrat Vayreda Trullol (Lledó, 18 d'agost de 1924 - Figueres, 8 de novembre de 2006) fou una escriptora amb una extensa obra poètica i d'assaig i divulgació de l'Empordà.
