Resultats de la cerca

* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.

...representen la creativitat dels qui l'habiten. En el paisatge trobem art, arquitectura, pensament i ciència, hi trobem també història, llengua, música i gastr

* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi

* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi

* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi

* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi

* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi

* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi

* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi

* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]] * Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi

Arquitectura

==Arquitectura==

...ocs on es va intervenir, fou un camp de proves on s’experimentà la nova arquitectura militar.És un dels primeres exemples de fortalesa de costa. El 1544 es van

==Arquitectura i estructura==

==Arquitectura i estructura==

arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la

...ava|Almadrava]] o la [[barraca de la Pelosa]]. Aquestes són una mostra d'arquitectura popular estretament lligada al territori i a les persones que l'exploten.

[[categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

...n voga durant aquesta l'època. És un dels pocs exemples d'aquest tipus d'arquitectura dels que disposa Roses. La casa Mallol pertany al petit grup d'edificis que [[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi

* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi

[[Category: Arquitectura]] L’immoble configura un dels darrers exemples d’arquitectura burgesa de finals del segle XIX i principi del XX que perduren a Roses, del

[[Categoria: arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura]] ==Arquitectura==

[[Categoria: Arquitectura]]

...onicolau.jpg|350px|thumb|dreta| Nicolau Maria Rubió i Tudurí /Quaderns d'arquitectura i urbanisme ]] [[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

...d'Enginyers. Més endavant, ja a Barcelona, va obtenir la llicenciatura en Arquitectura (1930). [[Categoria: Arquitectura]]

...ella encara no havia presentat el projecte final per acabar els estudis d'arquitectura. En aquella època també van col·laborar amb l'arquitecte Francesc Risque ...seva principal influència en el món de l'arquitectura és el moviment d'arquitectura moderna,''' i l'obra d’arquitectes com Mies van der Rohe, Alvar Aalto, Le

...General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (C * «Búnquers del far». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

[[Categoria:Arquitectura]] ...al va ser aprovat definitivament per la Comissió Provincial d'Urbanisme i Arquitectura el dia 16 de juliol de 1966. La superfície afectada era de 142.000 m2, 14

[[categoria:Arquitectura]]

...a, '''la darrera que projectà Duran i Reynals''', està emmarcada en l''''arquitectura del moviment racionalista'''. L'arquitecte barceloní accedí a projectar e ...l motivo de la familia promotora. El edificio recibe las influencias de la arquitectura racionalista italiana y de una cierta voluntad de representar con un lengua

[[Categoria: Arquitectura]]

...res, tom III, Madrid, Ministerio de la Gobernación. Dirección General de Arquitectura, 1946. registre 4.628, p. 199-202.</div> ...unas del republicanismo federal ampurdanés. Cuenta con muchos ejemplos de arquitectura popular tradicional en varias de sus calles, como las de Sant Isidre, de Sa

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura]] ...do López'', foren redactats per José María Bascones, cap de l'oficina d'arquitectura de l'ISM. A principi de desembre de 1959 es va acabar la construcció de la

*Fèlix Breton Coll, ''L'Arquitectura del Moviment Modern a Roses'', Treball de recerca de batxillerat del Centre ...menes cúbicos del edificio, rematado por una cubierta plana típica de la arquitectura racionalista. En esta casa tuvo lugar la anécdota inicial que dio origen a

[[Categoria: Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]

...alcó envidrat del ''foyer'' de la primera planta, ajuda a caracteritzar l'arquitectura i la plaça, mercès a un esgrafiat de grans dimensions del pintor i poeta ...del consultor escènic Dino Ibáñez, el projecte va guanyar un concurs d'arquitectura l'any 1998, i el teatre es va inaugurar el 2002. A l'interior hi ha un clar