Resultats de la cerca

...e: Projecte_ferrocarril1900.jpg|350px|thumb|dreta| Portada del projecte de la línia de Ferrocarril Figueres-Roses /AMR]] ...on s'aprecia la ubicació de l'estació a l'entrada de Roses, al solar de la [[Ciutadella]]/AMR]]

[[Imatge:Casa baldirirahola.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de Baldiri Rahola/Autor: Lluís Marés i Feliu]] ...''' va ser construïda per l’arquitecte [[Joan Marés i Marés]] seguint la moda de l'època, en aquest cas d'estil neoclàssic. Estava situada a l'act

...lleja detall.jpg|350px|thumb|dreta|Detall del coronament de la façana amb la data de construcció]] La '''casa Pi Calleja''' va ser construïda l'any 1901 per l’arquitecte [[Jo

[[Imatge:Casa pererahola.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de [[Pere Rahola]]/Autor: Lluís Marés Feliu ]] [[Imatge:Casa pererahola verge.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la Verge dins una fornícula decorada]]

[[Imatge: IMG0061.JPG|350px|thumb|dreta| Barques varades a la platja de Roses a l'entorn de l'any 1900/AMR]] ...e: IMG0050.JPG|350px|thumb|dreta| Vista de Roses amb les barques varades a la platja i fondejades a l'aigua/AMR]]

...de_Sagarra_i_de_Castellarnau </ref>. Fill d'una família amb orígens dins la noblesa rural catalana, des de molt jove s'interessà pel món de les lletr ...ssic del teatre en català, o bé Vida Privada, una novel·la que retrata la societat barcelonina d'aquell temps.

...risme de Cadaqués ]</ref>, trencant així l'aïllament secular de la seva vila natal. Morí a Cadaqués l'any 1919. ...ats al comerç i a la seva història. La relació amb el municipi de Roses la trobem amb el següent poema, que escriu per als Jocs Florals de 1907, amb

[[Imatge: Plpeixvella.jpg|350px|thumb|dreta|Fanal elèctric a davant de la plaça del peix vella / Fons Abad Grabulós- Autor: Fargnoli]] ...orcalles.jpg|350px|thumb|dreta|A la cantonada hi ha un fanal elèctric amb la bombeta descoberta. /Fons Francisco-Giró - Autor: Francisco Sanpera Mora]]

...l'empatia són actituds indispensables per jugar a escacs i que defineixen la personalitat de Benet Vigo. ...coneguts pels de can Sibina. Fins als tretze anys va anar a l'escola de la vila i quan acabà els estudis, va començar a treballar al camp i de barber a [

.... Casat amb Maria Josep Alba, de Castelló d'Empúries, tingué una filla, la Maria Assumpció. ...UF, embrió i contenidor del que més endavant seria l'Agrupació Coral de la [[Societat Unió Fraternal (S.U.F)|S.U.F.]].

...tació del govern de Veneçuela per continuar la recerca com a professor a la Facultat de Medecina de Caracas. ...la del besavi i Sunyer Metges Pare i Fill'''. També tingué interès per la poesia que cultivà, en menor mesura, però amb molta qualitat.

[[Categoria:La vila]] [[Imatge: ROS-18-0004.jpg|350px|thumb|dreta|Ramon Pujol a la platja de l'entrada de Roses, a l'altura de l'actual plaça de les Botxes/A

...es troba a les instal·lacions del port, però durant molt temps va tenir la seva seu al [[carrer de Sant Elm]], a un pis de primera planta, adequat per ...omés tres anys, i la seva àvia, que vivia amb ells, es va fer càrrec de la família. En Fernando va anar a l’[[escola del Pòsit de pescadors]], on

...es de protecció oficial i que donen fe de l’increment de la població i la necessitat de crear unes noves cases amb una certa qualitat. ...r que ho deixés per poder-se dedicar només a les feines de casa. Acabada la guerra, es va casar amb en [[Salvador Buscarons Berta]], que era patró i m

[[Fitxer:Penya_blaurgrana_roses-e1448540747471.jpg|350px|thumb|dreta|Escut de la Penya Blaugrana de Roses]] ...ret, 10. Forma part de la zona 9, denominada Empordà i Catalunya Nord, de la Federació de Penyes del Futbol Club Barcelona.

...xanta anys després, continuen estant l’un al costat de l’altra. Però la seva vida no sempre ha estat fàcil. ...icà a la pesca; anava en una barca d’arrossegament que es deia Cacatua. La Maria havia anat a l’escola, però ben aviat va començar a treballar cos

[[Categoria:La vila]] [[Fitxer:ROS-64-0007.jpg|350px|thumb|dreta|Hostal del Parc a finals de la dècada de 1950]]

[[Categoria:La vila]] ...al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC). El servei és situat al carrer de la Mainada, 28, en els baixos de l'edifici Brigola.

[[Imatge:Agermanament2.jpg|350px|thumb|dreta|Actuació del cor a la cerimònia oficial de signatura /AMR]] ...molt clara: <blockquote>«En l'última visita que hizo el Sr. Embajador a la isla, pudo comprobar el gran interés que esas autoridades tenían en ver r

...nitat religiosa establerta a Roses entre els anys 1898 i 1934 al carrer de la Trinitat. ...considrar que els estaments religiosos havien d'incidir amb més força a la societat de l'època, que vivia grans canvis socials. En aquest sentit va a

...tradicions que s'han anat transformant, com la [[processó de Corpus]], en la qual diu que participava tot el poble i que era un dia d'unió entre tots. ...rans records, sobretot de l'Església, que és el que més li agrada de la vila.

...cente.jpg|350px|thumb|dreta|Relleu del bust de Don Vicente a la làpida de la seva tomba al [[cementiri municipal]]de Roses]] ...tge: ROS-48-0008.jpg|350px|thumb|dreta|Personalitats destacades de Roses a la porta de l’església als anys 50]]

...d'una vida envoltada d'objectes marins. Una àmfora extraordinària dóna la benvinguda a l'entrada del pis i, al menjador, una vitrina guarda una col· ...ó de la barca de [[can Cairó]]. Va anar a l'escola fins que va començar la Guerra, comenta que va inaugurar l'escola Sacco i Vanzetti, l'actual escola

...g|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la urbanització del mas Oliva durant la dècada de 1970 /AMR, col. Joan Boix]] ...vorit que el topònim s'hagi plenament consolidat en la realitat urbana de la població.

...a l’escola, perquè de ben petita ja s’encarregava de fer la feina de la casa i ajudava en el negoci familiar, tasca que va fer fins que es va casar Sobre la guerra, comenta que per sort allà no ho van passar gaire malament, perquè

...quella dura postguerra. Ella va poder anar a l'escola i, quan va començar la Guerra, va estar en un internat de monges. ...e Roses'''. El seu home treballava amb la família Guerra i també anava a la pesca.

...y 1918, la seva família feia de masovera en una propietat del senyor Joan Vila i van ajudar molta gent: “Aquell any van collir molts de cigrons i en don ...sogres i una cunyada que tenia un fill petit i havia quedat vídua durant la guerra.

...erquè, d'històries, en té moltes. La seva vida ha estat relacionada amb la pesca: tal com explica amb orgull, '''ella és néta, filla i esposa de pes ...que, des de Palau, es veien els avions sobrevolar el cel i bombardejar la vila.

...XVII i especialment al llarg del segle XVIII. Està delimitat a l'oest per la riera dels Ginjolers, al sud pel mar, a l'est pel carrer de Francesc Macià ...t que es copsava amb la vitalitat de la llotja, les barques a la platja de la Perola i el gran nombre de comerços i artesans. Amb el pas dels anys el ba

...FR]]</div>[[Imatge:Plpepventura.jpg|350px|thumb|dreta|Vista des del sud de la plaça]] ...l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels

...delimitat a l'oest pel carrer Lluís Companys, al sud pel mar, a l'est per la [[riera Ginjolers]] i al nord pel carrer de Barcelona i de Tarragona. ===La configuració del barri===

...'Exèrcit espanyol afincat a Roses al final de la Guerra Civil i casat amb la rosinca Josefa Rahola Jensen, filla de [[Francisco Rahola Molinas]] i Matea ...de Pere Rahola Molinas, el tiet de Fifí Rahola; i el carrer de Sanlúcar la Mayor, lloc de naixement de Díaz Pacheco.

...ntena, és un curs d'aigua del terme de Roses que desemboca a ponent de la vila. ...ns al [[Dolmen de la Creu d’en Cobertella]], on es disposa paral·lela a la carretera de [[Montjoi]], travessa el nucli urbà per llevant i desemboca a

...x|thumb|dreta|Antoni Abad Mallol el dia de l'entrega del Dracma de Plata a la Confraria]] ...). Els avis materns eren de Roses i els paterns del [[Campello]] i de la [[Vila Joiosa]]. Està casat amb [[Marta Gibert Viñas]].

...Hamelink. ''La vila de Roses (segles XIV-XVI). Aproximació a l'urbanisme, la societat i l'economia a partir dels capbreus del monestir de Santa Maria de ...de la plaça forta, que acabaria essent la nova vila de Roses després de la Guerra dels Segadors.

[[Fitxer:Narcis_monturiol_autonimista.jpg|350px|thumb|dreta|L'escola durant la seva construcció, l'any 1935/Suplement literari Autonomista p.6]] L'Escola Narcís Monturiol és un centre d'ensenyament primari de la vila de Roses, inaugurat l'any 1936 amb el nom de Sacco i Vanzetti.

...t, amb un retorn atàvic, gairebé irracional, als orígens, per perpetuar la vida. Aquest va ser el cas d'en Toni. Tanmateix, només tres mesos després ...tica i gestió del patrimoni cultural”. És doctorant de la UdG i centra la seva recerca en “L’Espai públic com a espai de representació”.

...erativistes de la vila. Va ser dissolta l'any 1990 quan es va fusionar amb la Cooperativa Agrícola de Pau. [[Imatge:cooperativa agricola de Roses_façana_1982.jpg|350px|thumb|dreta|La Cooperativa l'any 1982]]