Ignasi Tomàs

De Rosespedia

Revisió de 10:13, 20 oct 2020; WikiSysop (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Ignasi amb altres figures importants de Roses
Actuació d'Ignasi a "Els Pastorets"
Ignasi amb alguns dels participants de "Morir en tres actes"

L'Ignasi Tomàs, és una de les figures més importants en el panorama de les arts escèniques a Roses. És el director del Grup de Teatre de Roses

Biografia[modifica]

L'Ignasi Tomàs Azanza neix el 16 de novembre de 1950 a Figueres. Fill de Emili i Peachy, i germà de Yosu. Va viure a Olot on va estudiar Batxillerat a els Escolapis. Va treballar a una entitat d'Estalvis però la seva vocació sempre va ser el teatre. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre el 1957 amb Els Pastorets des de llavors ha seguit amb aquesta vocació fins l'actualitat.

Vida personal[modifica]

És el director del Grup de Teatre de Roses amb qui generalment cada any estrenen una obra. És també el director de “Els Pastorets de Roses” i juntament amb Anna Vicens s'encarreguen de l'Aula de teatre de Roses del Pla Educatiu d'Entorn (PEE) És un apassionat del món teatral i actualment és el director escènic del programa “Cantània” de l'Auditori de Barcelona compaginat amb el programa “Òpera Secundària" del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Obres/Filmografia[modifica]

Ha estat el director de “Els Pastorets de Roses” des del seu inici fins l'actualitat. Ha dirigit, i en algunes també ha participat com a actor, a les obres del Grup de Teatre de Roses:

  • Els Pastorets (1981)
  • La terra es belluga, de Jordi Bordas (1982)
  • En Picarol al país de les cares llargues, d’Andreu Vallvé i Ventosa (1983)
  • Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet (1984)
  • La Bella Helena, de Peter Hack i Jaques Offenbach (1985)
  • L'anada al teatre, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1986)
  • George Dandin, de Molière (1986)
  • La filla del mar, d’Ángel Guimerà (1987)
  • L’anada al fotofraf, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1987)
  • Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Olivé (1988)
  • La Senyora de Sade, de Yuko Mishima (1989)
  • Salomé, d’Oscar Wilde (1990)
  • Deixeu-me ser mariner, de Serra i Fontelles (1990)
  • Adaptació de l'òpera Carmen (1990)
  • Dolça de les Tàpies (1994)
  • El malalt imaginari, de Molière (1997)
  • És així si us ho sembla, de Luigi Pirandello (1998)
  • Les Noces de Fígaro, de Beaumarchais (1999)
  • Loot (El Botí), de Joe Orton (2000)
  • Invitació al somni, adaptació d'Ignasi Tomàs i Feliu Gasull (2001)
  • Tonalitat de l'infinit, d’Enric Casasses i Feliu Gasull (2002)
  • Sis personatges en cerca d'autor, de Luigi Pirandello (2003)
  • Dissabte, diumenge i dilluns, d'Eduardo de Fillipo (2004)
  • Medea, d'Eurípides (2006)
  • Jornada de Portes obertes (2006)
  • Un matrimoni de Boston (2007)
  • Els peixos de colors, de Jean Anouin (2008)
  • M.R.G. D’amor i d’enyor, fragments de l'obra de Mercè Rodoreda (2008)
  • T’odio amor meu, de Dorothy Parker (2009)
  • ... Un got d'aigua fresca[1], fragments de l'obra de Maria Àngels Anglada (2009)



També és un dels actors de la pel·lícula “Morir en tres actes” de TV3.

Premis i reconeixements[modifica]

Ignasi ha rebut de l'Ajuntament de Roses: “La Dracma de Roses” com a premi per a la seva dedicació al teatre i el seu aport a la cultura d'aquest en el municipi de Roses.