El malalt imaginariDe Rosespedia   El malalt imaginari és una obra-ballet de Molière estrenada el 1673 al Teatro del Palacio Real [1], representada per la troupe de Molière. L'obra es divideix en tres actes de vuit, nou i quinze escenes respectivament. S'inspira en la commedia dell'arte. La música és de Marc-Antoine Charpentier [2]i els ballets de Pierre Beauchamp [3].
ContingutAutor[modifica]Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com Molière [4], va néixer i morir a París (1622 – 1673). Va ser un dramaturg i actor francès. En la quarta representació de la seva obra “El malalt imaginar”, Molière feia el paper del malalt (Argan), però sentia que es moria de veritat. Els seus companys van tirar el teló i el van portar a casa, on va morir. Bibliografia[modifica]
Contingut de l'obra[modifica]Argan, un burgès, creu estar sempre malalt. La seva esposa Belin li dóna cures, però en realitat no fa més que esperar la seva mort per poder rebre la casa del seu marit i deixar els seus fills en un orfenat. Argan, en el seu deliri, ordena constantment que se li practiquin sagnies i purgues, i pren tot tipus de remeis, dispensats per uns metges pedants més preocupats per complaure al seu pacient que per la seva salut. Angélique, la seva filla, estima Cleantes, la qual cosa disgusta a Argan, ja que Cleantes és pobre. Ell preferiria veure la seva filla casada amb Thomas Diafoirus, el fill d'un metge. Per treure'ls del compromís, Toinette demana a Argan que es faci el mort, després mana cridar la seva dona, que manifesta una immensa alegria de veure's alliberada del seu marit, ja que ho creu mort. Toinette crida llavors a Angélique, i aquesta demostra una aflicció autèntica i sincera per la mort del seu pare. Argan acaba llavors amb la seva farsa i accepta la unió de la seva filla amb Cleantes, amb la condició que aquest es converteixi en metge. Personatges[modifica]
A Roses[modifica]A Roses es va representar aquesta obra el 1997 per Ignasi Tomàs (paper de malalt), l'escenografia i la decoració va ser feta Joan Comella. També va comptar amb la col·laboració musical de Pilar Guarner Escolano, el clavicèmbal. En el 2011, es farà una versió modificada de la mateixa obra en el Teatre Municipal de Roses pel Grup de Teatre de Roses. Anècdota[modifica]Es diu que el color groc porta mala sort als actors. Això és a causa de la mort de Molière que va morir quan interpretava el paper de malalt, i justament portava vestimenta de color groc. Vídeo[modifica]Referencies[modifica] |
Darrera modificació de la pàgina: 15 abr 2020 a les 12:21.
S'ha visitat aquesta pàgina 99.777 vegades.