Nicolau Maria Rubió i TuduríDe RosespediaRevisió de 12:10, 27 ago 2014; Xe (Discussió | contribucions)    Nicolau Maria Rubió i Tudurí, eminent paisatgista i director de Parcs i Jardins de la ciutat de Barcelona entre els anys 1917 i 1937, va ser el redactor d'una de les propostes d'urbanització més belles pel solar que avui encara ocupa la Ciutadella de Roses. Aquest projecte va ser realitzat l'any 1918 per encàrrec del promotor Joan Adolf Mas Yerba, personatge que també plantejava fer arribar el tren a Roses. ContingutContext[modifica]L'any 1915 l'Estat allibera definitivament la Ciutadella del seu ús militar i el cedeix a l'Ajuntament de Roses. A partir d'aquest moment apareixen diferents projectes per edificar aquest espai i fer-hi un eixample. Seguint els models de creixement urbà existents en context europeu a l'època, en aquestes primeres propostes es defensa que la urbanització d'aquest espai havia de servir per a que Roses esdevingués un centre turístic elitista i burgés. L'arquitecte i paisatgista[modifica]Nicolau Rubió i Tudurí va ser arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, periodista, traductor i escriptor. Nascut a Maó el 5 de febrer de 1891, ben aviat marxà a viure a Barcelona, juntament amb la seva família, lloc on obtingué l'any 1916 el títol d'arquitecte. L'any següent obtingué la plaça de director de Parcs i Jardins de Barcelona, càrrec que ocupa fins el 1937. Durant aquesta etapa, que és quan va redactar el projecte per a Roses, Rubió i Tudurí és un jove fortament influenciat pel noucentisme i cerca l'equilibri del jardí mediterrani mitjançant la planificació de jardins i la seva integració a l'entorn. Un bon exemple d'aquestes influències són els projectes d'enjardinament de la muntanya de Montjuïc, on treballa amb el seu mestre Jean Claude Nicolas Forestier; els jardins del Palau Reial de Pedralbes o bé els jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar.
La Ciutat jardí[modifica]Seguint les corrents urbanístiques en voga a l'època, el projecte de Rubió i Tudurí es basava en la creació d'una ciutat-jardí. Aquest model urbanístic tenia com origen l'obra d'Ebenezer Howard, Garden Cities, que presentava una ciutat utòpica basada en l'harmonia entre el món urbà i la natura. El corrent arribà a Catalunya de mans de Cebrià de Montoliu que creà la societat-cívica "La ciutat-jardí" el 1912. Amb aquesta va difondre la idea de resoldre, a través de l'urbanisme, els problemes de les grans concentracions urbanes i la millora de la salubritat dels habitatges dels obrers així com la seva educació. Rubió i Tudurí ocupà la presidència d'aquesta societat l'any 1920. El projecte d'aquesta urbanització a Roses tenia les característiques pròpies del moviment de les ciutat-jardí, que es descriuen en el document del mes de desembre de 2012:
A més a més, la potencialitat d'aquesta ciutat ja era la d'atreure turistes tot l'any, tal com recull Guim Muñoz de l'article "Roses, Ciudad Jardín" publicat a CIVITAS, el butlletí que editava la societat-cívica "La Ciutat-jardí":
L'estàtua de la Llibertat[modifica]A tall de curiositat, en el document on es descriu aquest gravat, s'explica com l'estàtua de la llibertat que l'any 1995 l'ajuntament de Cadaqués va posar a l'entrada del municipi, inspirada en un esbós de Salvador Dalí, guarda molta semblança amb la que hi havia a la urbanització projectada per Rubió i Tudurí, ja que ambdues tenen els dos braços alçats i presenten el tors tapat. Tal com s'expressa en aquest article, Dalí s'hi podria haver inspirat:
Notes[modifica]
Bibliografia[modifica]
|
Darrera modificació de la pàgina: 27 ago 2014 a les 12:10.
S'ha visitat aquesta pàgina 13.455 vegades.