-
[[Imatge:Calapelosa.jpg|350px|thumb|dreta|La Pelosa vista des del mar. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].]]
...po Falcone, que recorda a la nostra [[Punta Falconera]]. Tenint en compte la presència catalana a Sardenya durant segles, tot fa pensar que
2 KB (366 paraules) - 19:48, 25 ago 2014
-
[[Imatge:ROS-116-0013.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors varant la barca a la platja. Fons Rosa Berta]]
...rosinca s’ha dedicat i es dedica a la pesca. En canvi, no s’ha escrit la seva història encara, amb les poques excepcions apuntades pel incansable a
7 KB (1.121 paraules) - 10:54, 21 abr 2016
-
[[Imatge:C_ermites2.jpg|350px|thumb|dreta|Accés principal a la cova]]
[[Imatge:C_ermites.jpg|350px|thumb|dreta|Tancat al costat est de la cova]]
5 KB (825 paraules) - 12:19, 24 jul 2015
-
[[Imatge:IMG0058.JPG|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).]]
...entura]] residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanísti
5 KB (851 paraules) - 21:22, 23 maig 2012
-
..., però sovint l’Empordà en general i Roses en concret es trobaven dins la regió on es notaren els moviments terrestres, encara que, per sort, no for
- 2 de març 1373 a Ullà
3 KB (578 paraules) - 17:12, 25 gen 2012
-
El turisme potser és el que més caracteritza la Roses de la segona meitat del segle XX i l’actual, perquè és el transformador del p
...les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era
4 KB (643 paraules) - 11:11, 11 març 2014
-
...dimensions més reduïdes i també està en ruïnes. A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb
42.249888, 3.245022, Camp de presoners de la Pelosa
4 KB (754 paraules) - 13:27, 7 nov 2013
-
...estructures eren conegudes pels rosincs com les Barraques de la Pesta o de la Puda.
==Les barraques de la pesta==
3 KB (461 paraules) - 17:40, 2 set 2009
-
...ara nord del [[cap Norfeu]] s’hi troben restes d’època indeterminada. La troballa de ceràmica d’època clàssica podria indicar una l’existènc
1 KB (203 paraules) - 19:11, 25 ago 2009
-
...lt expert, fa nius flotants sobre l'aigua, ancorant-los a la vegetació de la vora.
...'època reproductora pel plomatge de les galtes de color castany i negre i la cresta plegada horitzontalment o aixecada com dues orelles quan està agita
1 KB (170 paraules) - 11:20, 14 juny 2014
-
És de mar endins, a l’estiu també més a prop de la costa.
...corpulent amb ales amples, també es distingeix d’altres baldrigues per la caputxa marronosa i el bec groc.
742 B (117 paraules) - 20:32, 28 ago 2009
-
...s de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platja de la Perola. L’edifici conserva l’estructura original tot i que l’interior
...ferents dependències són directes i se situen a la cara de tramuntana. A la casa dels masovers en canvi, s’hi accedeix mitjançant una escala exteri
6 KB (1.007 paraules) - 09:19, 8 jul 2021
-
....jpg|350px|thumb|dreta|El Far de Roses i la bateria de sant Antoni des del mar.]]
...trucció d’origen militar que es troba sobre les roques de la [[punta de la Poncella]]. Actualment el recinte és un espai associat al [[far de Roses]]
2 KB (355 paraules) - 23:46, 1 set 2009
-
...carrers Puig Rom i d’en Mairó, al costat dret de la rambla que cobreix la [[riera Ginjolers]], construït durant el segle XX.
...tades. L’espai del voltant de la gran pica és cobert amb un teulat “a la catalana” (sobre l’embigat es col•loca una superfície per disposar-h
10 KB (1.707 paraules) - 11:48, 15 juny 2022
-
...t gros.jpg|350px|thumb|dreta|Parasit gros (''Stercorarius skua)'', foto de la Wikimedia Commons]]
Vola tan mar endins com prop de la costa i reposa sovint a l’aigua.
815 B (137 paraules) - 19:03, 2 set 2009
-
...egades sembla que camini sobre la superfície amb les cames penjant. Passa la nit a terra.
...marí més petit d’Europa (15 cm). Destaca la taca blanca sota l’ala i la cua quadrada amb una franja blanca per sobre.
885 B (144 paraules) - 21:14, 26 gen 2011
-
...del [[mas Figa]], al vessant de migdia del puig [[el Pení]] i a tocar de la pista de terra, s’hi poden trobar les restes del '''mas Patiràs'''.
...etre amb una altura desigual i un tancat de grans dimensions. A l’est de la construcció hi havia l’hort del mas i al nord una font.
3 KB (482 paraules) - 21:17, 26 gen 2011
-
...sa a prop de la costa, sol o en parella. Al cap de Creus se'l veu sobretot mar endins, volant recte i ràpid.
Es veu a l'hivern, sobretot de novembre a març.
772 B (131 paraules) - 16:42, 3 set 2009
-
Es mou gairebé exclusivament a mar on vola amb el bec mirant cap avall i es llença en picat per pescar. Amb v
..., té el capell negre (a l'hivern el front es torna blanc), potes negres i la cua forcada.
942 B (157 paraules) - 18:36, 3 set 2009
-
...qüent aquí. S'aprofita de la presència humana alimentant-se no només a mar, sinó també als camps llaurats o els abocadors.
...t per les potes grogues. A vegades es considera que és una subespècie de la gavina del Caspi (''Larus cachinnans'').
1 KB (214 paraules) - 11:08, 14 juny 2014
-
...'inspiració marinera. A les 5 cares s'hi observen unes representacions de la Mare de Déu amb el nen, peixos i pescadors d'estil esquemàtic, fetes per
...uradora soterrada, i va ser instal·lada durant la renovació del front de mar, l'any 1990. Una placa commemorativa amb el text "A Roses, dels seus Pescad
2 KB (285 paraules) - 19:42, 20 juny 2016
-
Algunes de les espècies de mol·luscs presents a les aigües de la nostra costa:
* Gla de mar (''Balanus perforatus'')
837 B (112 paraules) - 18:14, 25 set 2009
-
[[Imatge:Sabatetes_mar.jpg|350px|thumb|dreta| Sabateta de mar (''Haliotis lamellosa''), foto de Wolfgang K.]]
Algunes de les espècies de '''cargols marins''' presents a les aigües de la nostra costa:
1 KB (145 paraules) - 21:11, 22 feb 2016
-
[[Imatge:IMG0090.JPG|350px|thumb|dreta|La platja de la Perola (AMR, Col·lecció Reixach)]]
[[Imatge:Cases_perola.JPG|350px|thumb|dreta|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]
3 KB (570 paraules) - 11:25, 8 maig 2012
-
...Roses, d'estil neoclàssic, situat a la plaça de l'Església, al barri de la Punta.
...a de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim ret
19 KB (3.292 paraules) - 08:34, 16 ago 2022
-
[[Categoria: La vila]]
...ontse Sastre.JPG|350px|thumb|dreta|Imatge de Montserrat Sastre gotanegra a la seva botiga]]
3 KB (538 paraules) - 11:16, 4 nov 2022
-
[[Fitxer:6154508322_723aa65ce7_b.jpg|350px|thumb|dreta| Vista lateral de la casa]]
...metge de Perpinyà, per tal que servís com a casa d'estiueig per a ell i la seva família.
8 KB (1.258 paraules) - 09:18, 8 jul 2021
-
...| [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:C_ramon_rahola.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Rahola Berga al capvespre]]
...’eixample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historiciste
6 KB (979 paraules) - 18:51, 13 maig 2020
-
[[Imatge:C_mallol.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Mallol]]
...atge: Panaderia_marina.jpg|350px|thumb|dreta|L'actual plaça Catalunya amb la casa Mallol en construcció / Fons Mariona Giró- Autor: B. Fonolleras]]
8 KB (1.365 paraules) - 19:19, 12 maig 2020
-
[[Imatge:canjorda.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de les Marqueses de Llinàs]]
...sa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX.
6 KB (1.059 paraules) - 19:03, 12 maig 2020
-
[[Imatge:IMG0045.JPG|350px|thumb|dreta|La casa Canals a voltant de 1900. (AMR, Col·lecció Reixach]]
[[Imatge:Canals.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Canals]]
2 KB (369 paraules) - 12:51, 13 des 2021
-
[[Imatge:Mates.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Matas]]
...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar formant una nova façana façana litoral.
6 KB (1.095 paraules) - 19:31, 12 maig 2020
-
...t. El seu hàbitat són els boscos, sotaboscos i prats, però també cerca la presència humana que li facilita l'alimentació.
...nós -a l'hivern més llarg i dens que a l'estiu-, el ventre i la punta de la cua blanc, les potes i orelles fosques.
1 KB (229 paraules) - 13:56, 21 set 2009
-
...px|thumb|dreta|Primers xalets de la línia d'habitatges situada al passeig marítim.]]
[[Imatge:Casespasseig.jpg|350px|thumb|dreta|Vista de les cases des de la platja]]
3 KB (558 paraules) - 12:38, 12 oct 2016
-
També anomenada grota o eriçó de mar.
Molt apreciada a la taula.
663 B (101 paraules) - 17:31, 24 set 2009
-
[[Imatge:Tomata de mar.jpg|350px|thumb|dreta|Tomata de mar (''Actinia equina''), foto de Esculapio.]]
També anomenat tomàquet de mar.
799 B (130 paraules) - 21:39, 17 nov 2010
-
Algunes de les espècies d'algues presents a les aigües de la nostra costa:
* Ventall de mar (''Udotea petiolata'')
856 B (116 paraules) - 18:29, 25 set 2009
-
[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
...Juan Arce i Leonardo Moles. La pressió i l'interès dels francesos cap a la plaça de Roses no agrada als pagesos catalans i el setge progressivament e
4 KB (729 paraules) - 15:19, 1 maig 2010
-
...ituada davant del port esportiu. Aquesta està situada a primera línia de mar i està composta per planta baixa i pis. Està tota envoltada per un jardí
...obertes seran sempre de teula ceràmica àrab amb la mateixa tonalitat que la substituïda.
1 KB (217 paraules) - 19:37, 12 maig 2020
-
[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la Porta de Mar]]
...un petit fossat i un pont llevadís, protegia l’entrada. A l’interior, la defensa es completava amb troneres baixes i un cos de guàrdia.
538 B (94 paraules) - 19:16, 9 maig 2010
-
...reguda. Les obres del [[Fortí (s.XIX)|Fortí]], al segle XIX, modificaren la forma original del baluard, que es va reconstruir parcialment.
548 B (87 paraules) - 18:07, 9 maig 2010
-
...PG|350px|thumb|dreta|Bomba sense explotar apareguda durant l'excavació de la vila medieval, autor: Anna Maria Puig.]]
[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
5 KB (818 paraules) - 20:29, 22 maig 2011
-
[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]]
[[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]
5 KB (738 paraules) - 12:24, 8 feb 2011
-
...ortaterra2.JPG|350px|thumb|dreta|Porta de Terra vista des de l'interior de la Ciutadella]]
...erra o del camp. Es troba just a l’extrem oposat de la [[Porta de Mar]]. La seva defensa frontal es feia a través d’un semibaluard que impedia l’a
552 B (97 paraules) - 18:36, 9 maig 2010
-
[[Categoria: La vila]]
...ralla-altmed.CTRoses.JPG|350px|thumb|dreta|Restes de la primera muralla de la vila]]
549 B (90 paraules) - 13:59, 29 des 2011
-
...sta tradició. A on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al ma
...òdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar.
2 KB (389 paraules) - 18:03, 29 oct 2014
-
...important banquer figuerenc i membre d'una destacada família hisendada de la comarca, amb propietats, per exemple, a Roses, concretament al mas Fumats.
1 KB (237 paraules) - 08:56, 17 juny 2021
-
[[categoria:La costa]]
La '''cala Montjoi,''' està a 5 km. al nord de Roses. Hi ha una platja molt r
722 B (127 paraules) - 11:17, 1 juny 2021
-
...esguarda.JPG|350px|thumb|dreta| Els germans Coll de Cendra a les Roques de la Guarda l'any 1905/AMR]]
...ven arran de mar i era un lloc molt concorregut per parelles, que buscaven la solitud. Avui són un record, un bon record per molts.
421 B (71 paraules) - 15:17, 1 març 2015
-
...]]El Canarias era un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola, formant part del bàndol sublevat.
...8. No va ser fins 6 anys més tard que va realitzar les primeres proves al mar i fins al 1936 no va entrar en servei.
11 KB (1.890 paraules) - 13:30, 1 oct 2015