Al llarg de la història a Roses hi ha hagut diverses escoles que han format a la mainada de la vila. Actualment hi ha les escoles bressol o llars d'infants municipals [[Llar d'Infants El Cavallet de Mar|El Cavallet de Mar]] i [[Llar d'Infants El Franquet|El Franquet]], les públiques [[Escola Narcís Monturiol|Narcís Monturiol]], [[Escola Jaume Vicens Vives|Jaume Vicens Vives]], [[Escola Els Grecs|Els Grecs]], [[Escola Montserrat Vayreda|Montserrat Vayreda]] i la concertada [[Centre Escolar Empordà]], que també fa ensenyament secundari.
+
Al llarg de la història a Roses hi ha hagut diverses escoles que han format a la mainada de la vila. Actualment hi ha les escoles bressol o llars d'infants municipals [[Llar d'Infants El Cavallet de Mar|El Cavallet de Mar]] i [[Llar d'Infants El Franquet|El Franquet]], les escoles públiques [[Escola Narcís Monturiol|Narcís Monturiol]], [[Escola Jaume Vicens Vives|Jaume Vicens Vives]], [[Escola Els Grecs|Els Grecs]], [[Escola Montserrat Vayreda|Montserrat Vayreda]] i l'escola concertada [[Centre Escolar Empordà]], que també fa ensenyament secundari.
* ... Un got d'aigua fresca[http://www.guiaderoses.net/activitats/un-got-d%C2%B4-aigua-fresca-c%C3%A0rrec-del-grup-de-teatre-de-roses], fragments de l'obra de Maria Àngels Anglada (2009)
* ... Un got d'aigua fresca[http://www.guiaderoses.net/activitats/un-got-d%C2%B4-aigua-fresca-c%C3%A0rrec-del-grup-de-teatre-de-roses], fragments de l'obra de Maria Àngels Anglada (2009)
L'Ignasi Tomàs Azanza neix el 16 de novembre de 1950 a Figueres. Fill de Emili i Peachy, i germà de Yosu. Va viure a Olot on va estudiar Batxillerat a els Escolapis. Va treballar a una entitat d'Estalvis però la seva vocació sempre va ser el teatre. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre el 1957 amb Els Pastorets des de llavors ha seguit amb aquesta vocació fins l'actualitat.
Ha estat el director de “Els Pastorets de Roses” des del seu inici fins l'actualitat. Ha dirigit, i en algunes també ha
participat com a actor, a les obres del Grup de Teatre de Roses:
Els Pastorets (1981)
La terra es belluga, de Jordi Bordas (1982)
En Picarol al país de les cares llargues, d’Andreu Vallvé i Ventosa (1983)
Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet (1984)
La Bella Helena, de Peter Hack i Jaques Offenbach (1985)
L'anada al teatre, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1986)
George Dandin, de Molière (1986)
La filla del mar, d’Ángel Guimerà (1987)
L’anada al fotofraf, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1987)
Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Olivé (1988)
La Senyora de Sade, de Yuko Mishima (1989)
Salomé, d’Oscar Wilde (1990)
Deixeu-me ser mariner, de Serra i Fontelles (1990)
Ignasi ha rebut de l'Ajuntament de Roses: “La Dracma de Roses” com a premi per a la seva dedicació al teatre i el seu aport a la cultura d'aquest en el municipi de Roses.