(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 4:
Línia 4:
[[Fitxer:0.jpg|350px|thumb|dreta|Actuació d'Ignasi a "Els Pastorets"]]
[[Fitxer:0.jpg|350px|thumb|dreta|Actuació d'Ignasi a "Els Pastorets"]]
[[Fitxer:780_008_3607290_caaf0abbd852e357a1799c4ef4242dc7.jpg|350px|thumb|dreta|Ignasi amb alguns dels participants de "[[Morir en tres actes]]"]]
[[Fitxer:780_008_3607290_caaf0abbd852e357a1799c4ef4242dc7.jpg|350px|thumb|dreta|Ignasi amb alguns dels participants de "[[Morir en tres actes]]"]]
+
L''''Ignasi Tomàs''', és una de les figures més importants en el panorama de les arts escèniques a Roses. És el director del [[Grup de Teatre de Roses]]
L''''Ignasi Tomàs''', és una de les figures més importants en el panorama de les arts escèniques a Roses. És el director del [[Grup de Teatre de Roses]]
Línia 50:
Línia 51:
* ... Un got d'aigua fresca[http://www.guiaderoses.net/activitats/un-got-d%C2%B4-aigua-fresca-c%C3%A0rrec-del-grup-de-teatre-de-roses], fragments de l'obra de Maria Àngels Anglada (2009)
* ... Un got d'aigua fresca[http://www.guiaderoses.net/activitats/un-got-d%C2%B4-aigua-fresca-c%C3%A0rrec-del-grup-de-teatre-de-roses], fragments de l'obra de Maria Àngels Anglada (2009)
L'Ignasi Tomàs Azanza neix el 16 de novembre de 1950 a Figueres. Fill de Emili i Peachy, i germà de Yosu. Va viure a Olot on va estudiar Batxillerat a els Escolapis. Va treballar a una entitat d'Estalvis però la seva vocació sempre va ser el teatre. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre el 1957 amb Els Pastorets des de llavors ha seguit amb aquesta vocació fins l'actualitat.
Ha estat el director de “Els Pastorets de Roses” des del seu inici fins l'actualitat. Ha dirigit, i en algunes també ha
participat com a actor, a les obres del Grup de Teatre de Roses:
Els Pastorets (1981)
La terra es belluga, de Jordi Bordas (1982)
En Picarol al país de les cares llargues, d’Andreu Vallvé i Ventosa (1983)
Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet (1984)
La Bella Helena, de Peter Hack i Jaques Offenbach (1985)
L'anada al teatre, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1986)
George Dandin, de Molière (1986)
La filla del mar, d’Ángel Guimerà (1987)
L’anada al fotofraf, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1987)
Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Olivé (1988)
La Senyora de Sade, de Yuko Mishima (1989)
Salomé, d’Oscar Wilde (1990)
Deixeu-me ser mariner, de Serra i Fontelles (1990)
Ignasi ha rebut de l'Ajuntament de Roses: “La Dracma de Roses” com a premi per a la seva dedicació al teatre i el seu aport a la cultura d'aquest en el municipi de Roses.